Resultats de la cerca
Es mostren 316 resultats
Cardona
Escut dels Cardona en un capitell del monestir de Santa Maria de l’Estany
© Fototeca.cat
Història
Genealogia
Un dels llinatges més importants i antics de la noblesa dels Països Catalans.
Cal cercar-ne l’origen en els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona , posseïdors del castell de Cardona, els quals vers el 1062 prengueren la denominació de vescomtes de Cardona El nom de Cardona , però, no fou usat d’una manera sistemàtica i continuada com a cognom fins a mitjan segle XII, que s’introduí al vescomtat la nissaga dels Claramunt Malgrat això, hom acostuma a donar el cognom de Cardona als membres d’aquest llinatge que prengueren el títol de vescomtes de Cardona Armes dels Cardona El seu nom més característic fou el de Folc i, pel fet d’haver estat emprat com a segon nom gairebé…
Castell d’Aro (Castell i Platja d'Aro)
Art romànic
Situació Fragment d’un mur en el qual és possible de veure l’aparell de la primitiva construcció del castell F Tur Les restes del castell, que ha donat nom a la població, són situades a la part alta del poble de Castell d’Aro, a tocar de l’església per la banda de migjorn Mapa 366M781 Situació 31TEG027294 La vila de Castell d’Aro és comunicada per la carretera C-253, de Palamós a Santa Coloma de Farners, al seu tram entre Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro, la qual enllaça amb la N-II i l’autopista A-17 Al llarg d’aquesta carretera ha sorgit un eixample modern, mentre que el nucli antic de…
Sant Jaume de Calaf
Art romànic
Aquesta església es trobava situada en el terme antic del castell de Calaf, fora de la vila Fou un priorat dependent de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels vescomtes de Cardona Posteriorment el priorat es traslladà dins la vila, i assumí funcions parroquials El castell de Calaf es documenta a partir l’any 1015, data en la qual el bisbe Borrell de Vic donà al levita Guillem de Mediona els puigs de Calaf, Cajafell i Farrera És probable que l’església de Sant Jaume de Calaf anés compresa amb les altres esglésies del terme que, juntament amb la parròquia de Sant Pere, l’any…
L’evolució del panorama musical
Cartell del Festival Internacional de Música de Barcelona, Fòrum Musical, octubre del 1982 Image Si bé la contínua activitat de la vida musical durant la dictadura franquista va fer creure que aquest art era immune als esdeveniments polítics, el retorn de les llibertats va evidenciar un potencial reprimit que ha anat desenvolupant-se de manera obsessiva fins al punt que en el moment actual l’activitat musical de qualsevol mena és superior a qualsevol època i perfectament parangonable a qualsevol societat moderna Tanmateix, però, els primers anys vuitanta van veure la caiguda d’entitats…
Cronologia de la prehistòria
Dates històriques Paleolític des dels inicis de l’home fins al 6000 aC 30000aC-8000aC La vida es desenvolupa al voltant de les coves, on trobem manifestacions artístiques que van des del realisme naturalista fins a ideogrames abstractes, lineals i geomètrics, de contingut simbòlic, ja sigui en forma de pintures, gravats o diversos objectes i estris Els jaciments arqueològics més interessants són al Gironès Reclau-Viver i Bora Gran d’en Carreres El material lític i ossi descobert es conserva al Museu de Banyoles Neolític 6000-2500 aC Trobem les primeres aglomeracions protourbanes Roc d’en…
Bibliografia general referent al romànic de l'Anoia
Art romànic
AAR Amics de l’art romànic Informe sobre un viatge a Veciana , Sabadell 1991 AAV Amics de l’Art Vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3a edició, Barcelona 1962 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografies catalanes Sèrie històrica, núm1, Barcelona 1965 Abadal i de Vinyals, Ramon d’…
Bibliografia general referent al romànic de l'Anoia
Art romànic
AAR Amics de l’art romànic Informe sobre un viatge a Veciana , Sabadell 1991 AAV Amics de l’Art Vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3a edició, Barcelona 1962 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografies catalanes Sèrie històrica, núm1, Barcelona 1965 Abadal i de Vinyals, Ramon d’…
Castell de Cardona
Art romànic
Situació La imposant mola del castell, juntament amb l’església de Sant Vicenç, corona un pujol que es dreça a la banda nord-oriental de la població i domina una àmplia panoràmica Long 1°40’H” -Lat 41°54’56” Una vista aèria del conjunt del castell de Cardona amb les muralles i dependències, avui transformades en parador de turisme Vers ponent el conjunt és coronat per la torre de la Minyona, la part interior de la qual és romànica A llevant hi ha l’església, que aquí apareix mig tapada J Pagans-TAVISA Hom arriba a Cardona per la carretera de Manresa a Solsona FJM-AMB Història Aquest castell…
Pinós

Pinós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al límit amb el Bages, la Segarra i l’Anoia.
Situació i presentació Limita a llevant amb els termes bagencs de Cardona i Sant Mateu de Bages i al sud amb el de Calonge de Segarra, pertanyent a l’Anoia Dins el Solsonès entronca amb els municipis de Riner N, la Molsosa S i Llobera NW i Torà a ponent A la vall del Cardener, entre els termes de Cardona i Navars, dins la comarca del Bages, hi ha un enclavament i antiga quadra del terme de Pinós, en gran part estès a l’esquerra del riu, anomenat de Malagarriga La serra de Pinós que culmina a 931 m forma l’eix en direcció NE-SW Aquesta serra és un anticlinal format en un dels darrers…
suro

Arbre amb escorça de suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina