Resultats de la cerca
Es mostren 791 resultats
Sant Esteve de Vilarasa (Talamanca)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Talamanca i anteriorment es trobava en el de Néspola, al lloc conegut com a Vilarasa La funció de l’església no degué passar de sufragània El lloc de Vilarasa és documentat el 960 com a Vila Rara situada al terme de Valle Nespola posteriorment sempre serà situat en el castell de Talamanca L’església de Sant Esteve apareix citada el 1017 situada al costat del riu Telario , que és l’actual riera de Talamanca o de Sant Esteve, al costat de la qual s’aixeca l’església El 1030 l’església es documenta com a Sant Esteve de…
Sant Salvador del Puig (Cabó)
Art romànic
La possible església dedicada a sant Salvador seria la parròquia de la vila del Pui o del Puig, situada a la vall de Cabó, prop del també desaparegut poble de Favà, o potser la capella del castell del Pui, situat a llevant de Favà, i documentat l’any 1100 El document motiu de la suposició de l’existènciad’aquesta església és del 1089, en què es relaciona la vila “ Pug, in valle Nemphas, in apendicio de Sancti Salvatoris …” La vila del Pui o del Puig és esmentada també en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Organyà, l’any 1090, i en l’acte d’homenatge i jurament…
Santa Maria in capite stagni (Banyoles)
Art romànic
Sovint s’ha plantejat el dubte sobre si aquesta església, que l’any 889 fou restituïda al monestir de Sant Esteve de Banyoles per decret del bisbe Servusdei de Girona, era l’església de Santa Maria de Porqueres o la de Santa Maria dels Turers, ara parroquial de la vila de Banyoles El document diu que es retornin a Banyoles Santa Maria “ sita in capite stagni ”, que va erigir l’abat Bonit, i Sant Martí, “ quae subjacte in valle Milliarias ” o Sant Martí de Campmajor Sembla, però, com diu Constans, que cal identificar aquesta església amb la de Porqueres, església que fou donada a…
Joan Gironès i Salomó

Joan Gironès i Salomó
© Família Gironès
Arts decoratives
Esmaltador.
L’any 1940 ingressà a l’Escola Massana, on es graduà en l’especialitat d’esmalts, i treballà a la manufactura de l’escola, que dirigia Miquel Soldevila A partir del 1947 fou professor de les assignatures d’estilització i composició, i més tard 1971, de les de forma, color i tècnica de l’esmalt També formà part del tribunal de les proves oficials de revàlida Com a esmaltador, amb una tècnica molt acurada i perfecta, realitzà nombroses obres, entre les quals destaquen un calze per al cardenal Tedeschini i la corona de la Mare de Déu de Núria, i també d’altres per als reis de Jordània, Eva…
Amado Alonso
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Lingüista i crític literari.
Deixeble de Menéndez Pidal al Centro de Estudios Históricos de Madrid Havent adoptat la nacionalitat argentina, ocupà el càrrec de director de l’Instituto de Filología de la Universitat de Buenos Aires, on publicà la Revista de Filología Hispánica 1939-46, que amb el nom de Nueva Revista de Filología Hispánica fou represa pel Colegio de México des del 1947, any que fou nomenat professor a la Universitat de Harvard Com a lingüista cultivà especialment el camp de la fonètica De la pronunciación medieval a la moderna en español , 1955 i la dialectologia Problemas de dialectología hispano-…
Castell de Molig
Art romànic
El poble de Molig és situat a 605 m d’altitud, al raiguer entre la part muntanyosa i l’eixamplament de la vall de la Castellana L’edifici de l’antic castell és a la part alta de la població, vers el seu extrem de ponent, al costat de l’església parroquial de Santa Maria, amb façana principal a la Plaça Major El lloc de Molig havia donat el seu nom des del segle IX a tota la conca mitjana i baixa de la vall de la Castellana així, en una escriptura datada el 9 de novembre de l’any 844, Rotruda, filla del comte Berà I de Barcelona i Rasès, i vídua d’Alaric, comte d’Empúries, vengué al seu fill…
Josep Maria Benaiges i Pujol
Música
Organista i compositor català.
S’inicià musicalment a Reus amb el mestre Victorià Agustí i a dotze anys ingressà a l’escolania de la capella de música de la catedral de Tarragona, dirigida llavors per Ramon Bonet Arribà a ser un dels seus millors deixebles i sovint feia de suplent del mestre a l’orgue de la seu tarragonina El 1871 es traslladà a Barcelona, on amplià els estudis de piano amb el mestre Pere Tintorer Després d’uns quants anys de dificultats econòmiques que l’obligaren a acabar els estudis musicals com a autodidacte, feu oposicions per al càrrec d’organista segon de la Capilla Real de Madrid, que guanyà el 19…
Sant Joan Baptista de Montfort
El poble de Montfort és situat a uns 750 m d’altitud, just a la capçalera de la Bolzana, prop del Tuc Dormidor Entre els segles X i XI l’alta vall de la Bolzana era anomenada en la documentació vall de Santa Creu, la qual, al segle X, era possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà Així consta en un precepte del rei Lotari, datat l’any 958 i atorgat en favor del mencionat cenobi, i en dues butlles papals expedides, respectivament, per Joan XIII l’any 968 i per Sergi IV el 1011 Aquest darrer document, el més explícit, menciona entre les esglésies que pertanyien al cenobi de Cuixà l’“…
Alfonso Vallejo
Medicina
literatura castellana
Teatre
Pintura
Metge i dramaturg càntabre.
Fou metge adjunt de neurologia a l’Hospital Clínico de Madrid 1971-73 i cap de neurologia a l’Hospital 12 de Octubre de Madrid 1973-2013, i professor de neurologia 1976-85 i de patologia mèdica 1985-2013 a la Universidad Complutense de Madrid L’any 1957 s’inicià com a autor de poemes i de teatre També fou artista plàstic, i la seva pintura s’exposà en diverses ocasions des de l’any 1983 La seva primera obra teatral fou Cycle 1961 En el marc del XIV Festival de Teatre de Sitges 1981, estrenà l’obra Latidos 1972-78, muntada pel grup Génesis Teatral del turó de la Peira sota la direcció de…
Sant Julià dels Torrents (Lladurs)
Art romànic
Situada en l’antic terme del castell de Lladurs, fou molt aviat església parroquial, funció que en l’actualitat no conserva S’ha intentat identificar la parròquia de la Vall Infernal “ Valle Infernale ”, que apareix en la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb l’església de Sant Julià dels Torrents No obstant això, no sembla que aquesta identificació sigui correcta, ja que l’església dels Torrents és massa lluny de la Vall Infernal, que tampoc no ha estat identificada plenament, però…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina