Resultats de la cerca
Es mostren 1112 resultats
barform
Música
Forma binària en la qual la primera part es repeteix (AAB).
Les perdius, llibre de cançons , J Maiden, Eumo ed, Barcelona 1992 © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta forma es vincula a l’estrofa de la cançó medieval alemanya dels meistersänger meistersinger , tot i que aquests feien servir la paraula bar , d’etimologia incerta, no per a designar l’estrofa gesätz sinó tota la cançó Una estrofa es compon d’un cant inicial o aufgesang format per la repetició d’un peu o stollen i d’un cant final o abgesang que acostuma a ser més curt que el cant inicial però més llarg que un peu La barform es troba també, per exemple, en les ballades…
romanç
Música
Gènere cançonístic de tipus narratiu, molt popular, escrit en versos en què els parells presenten normalment rima assonant.
En sentit estricte, el terme s’atribueix a la balada heroica o històrica, però també s’aplica de manera més generalitzada a altres tipus de cançons de caràcter narratiu Difoses bàsicament per tradició oral al llarg dels segles des de l’Edat Mitjana, moltes d’aquestes composicions poètiques provenen d’antics poemes èpics Els primitius romanços es componien generalment d’hemistiquis octosíllabs, bé que, per influx del romance castellà molt abundant en la literatura d’aquesta llengua, acabà imposant-se el vers heptasíllab La melodia, cantada generalment de forma monòdica i amb tornada o sense,…
tenor
Música
Entre la segona meitat del segle XIII i el segle XVI, nom que prenia la part d’una composició polifònica a partir de la qual es bastia la resta de veus.
El terme del llatí tenere , ’sostenir' fa referència al fet que aquesta veu constitueix el fonament sobre el qual es pot construir tot l’edifici polifònic Cal recordar que, en aquesta època, el mètode de composició polifònic era successiu, és a dir, a una veu ja acabada en aquest cas, el tenor s’afegia una de segona en la seva totalitat el duplum , després una tercera veu el triplum , etc El tenor es basà generalment en una melodia preexistent pertanyent al repertori gregorià i acostumà a ocupar la posició més greu del conjunt, sense que això autoritzi a identificar-lo necessàriament amb una…
apatia
Psicologia
Manca d’impulsos, que comporta una indiferència als estímuls que habitualment originen les emocions; acostuma a anar acompanyada d’una evident passivitat.
Els casos extrems es donen en els estat depressius i en algunes esquizofrènies L’apatia pot presentar-se en circumstàncies i graus molt diversos No existeix cap tractament específic d’aquesta afecció
protecció de dades
Electrònica i informàtica
Implementació de les tècniques de gestió o dels mitjans tecnològics apropiats per a evitar accessos i manipulacions no autoritzades sobre un conjunt de dades.
La protecció de còpia impedeix a tot usuari no autoritzat la còpia o duplicació de les dades es tracta d’un mecanisme emprat sovint per a la protecció dels programaris comercials, per a evitar que a partir d’una còpia legal del programari se’n puguin generar de pirates La protecció d’accés impedeix a tot usuari no autoritzat l’accés a les dades, sigui per consultar-les o modificar-les s’usa per a assegurar, per exemple, que les dades privades referents a una persona només siguin emprades per qui aquesta ha autoritzat La protecció de modificació permet la consulta de les dades,…
privatització
Economia
Acció i efecte de privatitzar.
L’estat du a terme les privatitzacions a través de dos procediments la venda directa de les seves empreses o la liberalització del mercat Hom acostuma a justificar les operacions de privatització per l’elevat cost i les pèrdues associades al manteniment de determinats serveis del sector públic i la mala gestió conseqüència de la posició de monopoli que sovint té l’empresa pública Les privatitzacions són també per a l’estat una forma ràpida d’aconseguir ingressos elevats Els seus detractors, però, assenyalen la tendència a accentuar les desigualtats quan s’apliquen a serveis molt…
termoclina estacional
Geografia
Capa en la qual hi ha el valor màxim del gradient vertical de temperatura, que es desenvolupa durant l’estiu a les latituds temperades i que se situa a una fondària variable (entre 10 i 100 m al mar i a menor fondària en masses d’aigua menys extenses).
A la primavera, a les latituds mitjanes, la creixent insolació i l’agitació mecànica en la capa superficial del mar fan que aquest guanyi calor, que penetra i es redistribueix en una capa superficial ben barrejada, a sota de la qual hi ha un canvi relativament brusc disminució de temperatura termoclina Mentre la insolació és important i l’agitació, relativament dèbil, la termoclina és prima, molt marcada i situada a poca fondària A mesura que l’agitació augmenta i quan a la tardor disminueix la insolació, la massa d’aigua perd calor, la termoclina s’afebleix i la seva profunditat augmenta…
Daniel Veronese
Teatre
Director teatral, dramaturg, actor i titellaire argentí.
Estudià dramatúrgia amb Mauricio Kartun i teatre de titelles amb Ariel Bufano Començà la seva carrera teatral com a actor i mim L’any 1989 creà el grup El Periférico de Objetos, centrat en el treball d’integració d’actors i objectes Molts dels seus textos com a dramaturg estan recollits als volums Cuerpo de prueba i La deriva , i com a director teatral ha presentat espectacles com Máquina Hamlet 1995, Mujeres soñaron caballos 1999, Espía a una mujer que se mata 2007 o Los hijos se han dormido 2011 En els seus muntatges acostuma a revisar textos clàssics canviant-los sovint el…
coca

Coca de Sant Joan
© Marta Dòria
Gastronomia
Massa de farina i diversos ingredients, de forma generalment ovalada i plana, cuita al forn.
Amb una mateixa base farina, oli o mantega, ous, hom fa una gran varietat de coques, generalment ensucrades, com la coca bamba , la coca de pa o de forner sense ou, la coca d’aire grossa i estufada, típica de València, la coca fina amb aiguardent, i amb guarniment de fruita coca d’albercocs, de poma, de cireres , de confitura, d’ametlles i pinyons, etc Sovint hom confecciona també coques guarnint-les amb carn, peix, verdures o amb aquests ingredients barrejats, com la coca enramada botifarra, cansalada, pebrot i ceba, que rep també el nom genèric de coca amb recapte…
apuntar
Electrònica i informàtica
Assenyalar amb el cursor, en interfícies gràfiques, una àrea sensible per indicar que es vol fer una determinada operació.
Les àrees sensibles més habituals són les icones, que permeten accedir directament a una aplicació o al contingut d’un document o fitxer i els menús, que en desplegar-se ofereixen a l’usuari un conjunt d’operacions possibles a realitzar Els mapes són un altre tipus d’àrea sensible en què, a diferència de les icones, l’acció que es realitzarà queda determinada pel punt exacte assenyalat dins l’àrea Sovint no n'hi ha prou d’apuntar el cursor sobre una àrea sensible per tal que s’executi l’operació corresponent, i cal fer-hi un o dos clics, segons els casos, per a aconseguir-ho…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina