Resultats de la cerca

Situació L’església, que s’aixeca vora la masia de Cal Pallot, és situada en un paratge boscos drenat per a riera de Merlès, a la banda nord-oriental del terme Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 09,8 — y 47,5 31 TDG 098475 Vista de l’exterior de l’església des del costat nord-oest, amb el mur frontal de ponent rematat per un campanar d’espadanya de dues obertures, avui mig esfondrat F Junyent-A Mazcuñan Vista de l’exterior des del costat de tramuntana, en el qual curiosament fou oberta la porta d’…

Cap al 1280 arribà a París un exemplar del Lapidari d’Alfons X, llibre que conté una recepta del groc d’argent, probablement d’origen àrab, que sembla que serví de detonant per a les primeres aplicacions d’aquest color en les vidrieres entorn el 1300 L’extensió del seu ús va tenir lloc, des de la cort parisenca, en els primers decennis del segle XIV A Catalunya, la tècnica, que modificà substancialment l’aspecte de les vidrieres, va començar a aplicar-se a mitjan segle XIV Amb aquesta, i de la mà de Guillem Lantungard, van penetrar també les tendències europees del moment Els canvis produïts…

La pintura neoclàssica La segona meitat del segle XVIII va veure arreu d’Europa el triomf de l’Academicisme Les escoles de Belles Arts substituïren els tallers tradicionals i es professionalitzà l’activitat artística dins un marc rígid i jerarquitzat, el de les acadèmies El model estètic es buscà en el món clàssic grecollatí, amb la influència de teòrics com Winckelmann i el suport de les troballes a les excavacions d’Herculà i Pompeia A partir de l’any 1775, amb la creació de l’Escola de Dibuix per la Junta de Comerç de Barcelona, que seria coneguda popularment com a Escola de Llotja, aquest…

L’hipotètic millor pintor de la ciutat de Barcelona Llorenç Saragossa, natural de Carinyena Aragó, destacà des de ben aviat a Barcelona, on sembla que, entre el 1363 i el 1374, es convertí en l’eventual hereu de Ramon Destorrents, gràcies a alguns encàrrecs que li arribaren de la cort Tot i això, la seva figura resulta encara enigmàtica, ja que no s’ha pogut definir un catàleg del tot fiable que permeti tenir una visió prou nítida de la seva personalitat pictòrica Així doncs, les moltes dades documentals del seu periple creen situacions incòmodes i són origen de diversos debats Saragossa,…

Situació i presentació L’antic terme municipal de Puigcerdà, d’una extensió de 9,6 km 2 , s’engrossí el 1969 amb el proper de Vilallobent, que li fou annexat L’antic terme de Puigcerdà és situat a l’extrem oriental de la Cerdanya, a la línia que des del tractat dels Pirineus és frontera amb França Així, limita amb els municipis de l’Alta Cerdanya d’Enveig N, Ur NE, la Guingueta d’Ix E i Palau de Cerdanya E-SE Dins la pròpia comarca confronta amb Guils de Cerdanya NW, Bolvir W i Urtx W-SW El terme és a l’interfluvi del riu d’Aravó o de Querol límit NW amb Guils de Cerdanya i del Reür i el…

Sarcòfag Cara frontal de l’anomenat “sarcòfag de sant Ramon”, amb la representació de l’Anunciació, la Visitació, la Nativitat i l’Epifania ECSA - L Carabasa A la cripta que hi ha sota l’absis central de l’església de Sant Vicenç de Roda d’Isàvena, trobem l’emplaçament d’un sarcòfag ornat amb relleus esculpits a tres de les cares de la caixa És conegut com a sarcòfag de sant Ramon, corresponent a Ramon Guillem que va ser bisbe de Roda entre el 1104 i l’any de la seva mort, el 1126 La caixa pròpiament fa 46 x 165 x 60 cm la llosa que la cobreix fa 13 x 175 x 67 cm El cos del sarcòfag té com a…

La continuïtat de les relacions amb França Cap al final del segle XIV i els primers anys del segle XV, coincidint amb els regnats de Joan I 1387-96 i de Martí I l’Humà 1396-1410, començaren a fer-se evidents a Catalunya nous indicis de dificultats generals una davallada demogràfica persistent a conseqüència dels constants rebrots epidèmics a partir del gran any negre del 1348, crisi econòmica generalitzada a tot Europa –acompanyada d’un seguit de fallides bancàries entre el 1381 i el 1391–, avalots contra els calls jueus i molts altres entrebancs Tanmateix, contràriament al que calia esperar…

Taula de la Mare de Déu de la Humilitat, de vers el 1430 Podria ser una pintura de Rafael Destorrents, encara el gran desconegut de la pintura gòtica catalana AB/MDB – PRotger Els anys que van seguir a la mort de Lluís Borrassà despuntà a Barcelona la nova variant de l’estil gòtic internacional de la mà de molts dels artistes que havien format part del taller del mestre gironí, entre els quals hi hagué, potser, Bernat Martorell, el màxim representant del segon internacional català És un període de continuïtats i de canvis en què destacaren artistes afermats als postulats del primer…

La memòria i la transmissió de coneixements La memòria ha estat, tradicionalment, un instrument clau per a la conservació i la transmissió de coneixements, records i sentiments També ho és ara a l’època informàtica, comptabilitzada en bits, megabits i gigabits Juntament amb l’enteniment i la voluntat, la memòria era una de les “potències de l’ànima” S’ubicava a la part inferoposterior del cap, com indiquen les expressions populars “caure de memòria” –d’esquena, pegant de cap a terra–, o “dormir de memòria” ajagut panxa enlaire “Digues un vers, au, digues un vers”, és un requeriment que en l’…

Les escasses pintures trescentistes conservades a la ciutat de Tortosa s’han d’explicar en el marc de la profunda italianització que es va viure a tot Catalunya Les obres més importants posen de relleu l’originalitat d’alguns dels tallers que van treballar per a la catedral a partir de mitjan segle XIV, encarregats de decorar les portes del retaule de la Mare de Déu de l’Estrella destinat a l’altar major A l’entorn del 1350 l’activitat local no devia ser gaire notable, per bé que els anys anteriors, entre el 1335 i el 1347, es documenta l’activitat del pintor Bernat Saparra Gudiol i Cunill,…