Resultats de la cerca

L’edifici L’església parroquial de Sant Feliu presideix una plaça que constitueix un magnífic mirador d’aquesta zona de la Vall L’edifici actual respon a diferents etapes constructives, però conserva la nau d’època romànica tardana, probablement del final del segle XII o l’inici del segle XIII Té planta basilical de tres naus, separades per quatre arcs formers per banda, coronats amb arcs de mig punt adovellats Aquests arcs recolzen en uns pilars circulars, tret de les zones terminals, on s’uneixen a unes pilastres encastades al mur a l’oest i a uns pilars octagonals irregulars a…

La referència que feu Roig i Jalpí a mitjan segle XVII sobre la vila de Santa Maria de Meià és confusa, ja que en aquell moment la vila es trobava en l’actual lloc, però ell afirmà que abans de l’any 1395 la vila es trobava a Coscollera, que en aquell moment encara se’n podien veure vestigis de parets i fonaments, i una torre rodona, alta i molt forta, de pedra picada Aquesta vila, segons Roig i Jalpí, fou destruïda pels gascons que l’any 1395 entraren al Principat Posteriorment, afirma, el prior Berenguer de…

Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-oriental J M Melció L’església del santuari de la Mare de Déu de les Agulles o Mare de Déu de les Aguges es troba en un petit replà que domina la vall de Riu, a la capçalera d’aquesta vall, afluent per l’esquerra a la de Sant Aniol, i al peu dels vessants sud-occidentals del puig de Bassegoda, dins l’antic terme de Riu, a 940 m d’altitud Mapa 257M781 Situació 31TDG690840 Per arribar-hi cal agafar la…

Iniciat al segle XV sobre un edifici anterior, té un dels millors patis gòtics catalans 1425, a la galeria del qual hi ha la capella de Sant Jordi 1432-34, de Marc Safont —acabada el 1535—, d’un elegant gòtic florit, que conté importants brodats i peces d’orfebreria L’entrada lateral del carrer del Bisbe —porta de l’antic hort—, obra del mateix Safont, és coronada per un medalló de Sant Jordi, obra de Pere Joan 1418 El pati dels Tarongers marca la transició al Renaixement i és flanquejat en part per porxos clàssics, de Gil de Medina 1537-47 les sales contigües —la Daurada i el…

Cap al final del segle XIX, l’ambient musical de la ciutat es reduïa a uns quants músics de teatre que acompanyaven les companyies d’òpera i sarsuela i als grups que tocaven als cafès No va ser fins a la primeria del segle XX que la situació canvià radicalment Sorgiren diverses associacions musicals, com ara la Societat Filharmònica, fundada el 1922, i l’Associació Musical de Professors d’Orquestra I també nasqueren diverses bandes, entre les quals la Banda Municipal, constituïda oficialment el 1925, la Banda del Regimiento…

Fundat el 20 de desembre de 1908 per iniciativa de Josep Comas i Solà, fou el primer club d’aviació de Catalunya L’acte d’inauguració de l’ALA tingué lloc a l’Ateneu Barcelonès i s’hi inscrigueren una seixantena de socis Foren els organitzadors dels primers vols d’Espanya, promoguts pel mateix Josep Comas i Solà i per Joan Sardà i Ballester El primer vol tingué lloc a l’antic hipòdrom de Can Tunis l’11 de febrer de 1910, on el pilot francès Julien Mamet volà amb el seu Blériot…

Situació Fotografia de la imatge de la Mare de Déu, venerada a l’església fins l’any 1936, que fou cremada A Noguera Aquest petit santuari, molt abandonat, es troba a uns 2 km de Castellfollit de la Roca, vers el sud-oest, a 296 m d’altitud, a la dreta del Fluvià, al sector més meridional del terme, al peu dels vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont, al veïnat dels Angles Mapa 257M781 Situació 31TDG645730 Vista exterior de l’absis, amb la finestra de doble…

Situació i presentació Limita al N i l’E amb Mura, al SE amb Rellinars Vallès Occidental, al S amb Castellbell i el Vilar, l’enclavament de Monistrol de Montserrat i Marganell i a l’W amb Castellgalí i Manresa El topònim del municipi conté l’esment explícit de la vella parròquia de Sant Vicenç, nucli original de la població, existent almenys des del segle XII, i del petit castell sota l’empara i domini del qual visqué durant llargs segles Les terres del municipi formen una conca d’erosió, que limita al N amb els relleus tabulars de Castellgalí i Cirerencs, que s’allarguen fins al Confon, o…

Els contendents foren, d’una banda, l’exèrcit del califa almohade Muḥammad al-Nāṣir, que resultà derrotat, i de l’altra, una coalició de reis peninsulars —Alfons VIII de Castella, Pere I de Catalunya-Aragó i Sanç VII de Navarra—, cavallers hispanocristians i croats ultrapirinencs Amb el consentiment d’Innocenci III foren convocats els diversos prínceps cristians a la croada contra els almohades Concentrats a Toledo, els cristians sortiren el 21 de juny en direcció al port de Muradal, al cim…

Vida i obra Estudià teologia a Barcelona i ingressà en la Companyia de Jesús L’any 1767 era mestre de retòrica a Vic quan fou expulsat juntament amb la resta de religiosos de l’orde, i s’establí a Ferrara, on desenvolupà una vehement activitat literària en el gènere apologètic Al marge de diverses oracions llatines, la seva principal –i única– obra és Riflessioni imparziali sopra l’umanità degli spagnoli nell’Indie contro i pretesi filosofi e politici per servire di lume alle storie de’signori Raynal e Robertson…