Resultats de la cerca
Es mostren 529 resultats
tar
Mastologia
Mamífer artiodàctil de la família dels bòvids, de la subfamília dels caprins, d’aspecte bastant típic de cabra, de fins a 1 m d’alçada i 1,5 de longitud total.
Estès per l’Índia, l’Himàlaia i Aràbia, pot arribar a 2 000 m d’altitud, i hom el troba en les zones accidentades La seva domesticació no és difícil
cabriolat
Tecnologia
Petge usual en mobles de diversos estils francesos i anglesos del s XVIII el perfil del qual és assimilat a la pota d’un animal quadrúpede, generalment cabrú (cabra, isard, etc).
cabrales
Cabrales
© MPG
Alimentació
Formatge semidur, elaborat principalment a Astúries (rep el nom del municipi de Cabrales), amb llet de vaca i a vegades d’ovella i cabra, d’aroma intensa i una mica picant.
La seva maduració, causada per fongs, dura de 30 a 40 dies i té lloc en coves naturals a 5-10°C
papilionàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles típicament compostes i estipulades, de flors de corol·la papilionàcia, generalment agrupades en raïm, i de fruits en llegum.
Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…
Creu de Sant Jordi 2021-
Creu de Sant Jordi, condecoració
Entitats culturals i cíviques
Creus de Sant Jordi atorgades per la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats que s’han distingit en el seu camp d’actuació cultural, científica, empresarial o professional des del 2021.
Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 2021 Persones Jesús Alturo i Perucho Mariona Carulla i Font Anna Rosa Cisquella i Passada Ernest Costa i Savoia Joana Escobedo i Abraham Isabel Etxeberria Gorriti Pau Gasol i Sáez Manuel Heredia Jiménez, Tío Manuel Francisco Ibáñez i Talavera Mercè Izquierdo i Aymerich Elena Jaumandreu i Garrido Enric Larreula i Vidal Justo Molinero Calero Anna Navarro Descals, coneguda professionalment com Anna N Schlegel Joan Panisello i Chavarria Alèxia Putellas i Segura Àngels Ribé i Pijuan Mònica Terribas i Sala…
La llet i els seus derivats
La llet és el producte de secreció de les glàndules mamaries de les femelles dels mamífers, que serveix com a aliment per a llurs cries La llet és l’aliment natural més complet que existeix, ja que conté en major o menor proporció pràcticament tots els nutrients i durant l’alletament pot cobrir tots els requeriments nutritius de les cries de cada espècie La composició nutritiva de la llet pot variar considerablement segons quin sigui el mamífer que la produeixi i el tipus d’alimentació a què aquest hagi estat sotmès La llet humana , que a més de nutrients conté elements immunologies, és la…
faune
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
Ésser fantàstic de la mitologia romana, que tenia figura humana però amb banyes i potes de cabra, que habitava als boscs i se li atribuïen idèntiques qualitats i passions que als sàtirs.
Granges de Santa Maria de Santes Creus
Art romànic
El monestir de Santes Creus posseí diverses granges, és a dir, explotacions agràries satèllits del monestir que tenien cura del cultiu de les terres allunyades de la casa mare i també es dedicaven a la ramaderia Les granges foren la forma típica d’organització dels dominis dels monestirs cistercencs No eren menades per monjos directament sinó per conversos, encapçalats pel convers granger Amb el temps, però, en davallar el nombre de conversos, cada vegada tingueren més presència a les granges els jornalers i els esclaus La butlla del papa Urbà III del 1186 en què es confirmen les possessions…
graviera
Alimentació
Formatge grec fet amb llet d’ovella, de cabra o de vaca, de pasta dura cuita i textura cremosa, madurat durant un període mínim de tres mesos i amb gust dolç i afruitat.