Resultats de la cerca
Es mostren 724 resultats
institucionalisme
Economia
Doctrina caracteritzada pel fet de fer ressaltar el paper assignat a les institucions a l’hora d’explicar els fenòmens econòmics.
Propugnada principalment als EUA en el període 1890-1929, hom pot identificar-la, bé que n'hi hagi diferents línies i corrents, amb la figura de Thorstein Veblen N'és una constant comuna l’oposició radical en Veblen i relativa en altres, com en JR Commons a la teoria de la utilitat marginal Originàriament nasqué de la convicció que les institucions orienten i limiten l’activitat econòmica i que, per tant, hom no pot reduir aquesta a un simple resultat d’un càlcul racional i individual Cal abordar l’explicació del fenomen econòmic mitjançant la descripció i l’estudi realista i quantitatiu,…
Henri Poincaré
Henri Poincaré
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic francès.
Professor a Caen i des del 1881 a la Sorbona de París, explicà successivament mecànica teòrica, física matemàtica, càlcul de probabilitats i astronomia Dotat d’una intelligència privilegiada, féu aportacions notables en tots aquests camps, des del descobriment de les funcions automorfes fins a l’exposició de la teoria ergòdica Proposà diverses teories fecundes i ha estat considerat com un precursor d’Einstein per les seves intuïcions sobre el principi de la relativitat i l’espai de quatre dimensions Entre les seves obres, publicades íntegrament en edició pòstuma Oeuvres, 11 volums, 1916-56,…
correspondència de bits
Electrònica i informàtica
Mètode usat per a la representació de dades en què cada element d’aquestes és representat per un bit.
L’ús més habitual de la correspondència de bits és per a la representació d’imatges, que es basa en la descomposició de cada imatge en elements molt bàsics o punts anomenats pícsels En les pantalles per correspondència de bits, cada element pictòric de la pantalla es correspon amb un únic bit d’una memòria intermèdia que conté la correspondència de bits del que ha d’ésser el contingut de la pantalla En les pòlisses per correspondència de bits, cadascun dels caràcters es descompon en un patró de bits això permet usar la tècnica de la correspondència de bits per a la seva visualització, sense…
astrolabi de prisma
Astronomia
Aparell astronòmic destinat a conèixer el moment de pas d’un estel per una distància zenital establerta.
Consisteix en un prisma de vidre, situat davant una ullera, i un horitzó artificial de mercuri, situat davant i a la part inferior del prisma N'hi ha dos tipus el de 60° prisma equilàter i el de 45° El de 60° el més conegut és disposat, pel seu ús, horitzontalment, encarat a la vertical d’un estel, de forma que l’observador vegi alhora, a través de la ullera, l’estel i la seva imatge reflectida a l’horitzó artificial El moment que coincideixen les dues imatges, la distància zenital és de 30° i hom anota llavors l’hora De les observacions amb l’astrolabi de prisma hom dedueix, previ el càlcul…
PROLOG
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació utilitzat en intel·ligència artificial.
És caracteritzat pel fet d’incorporar un motor d'inferències Desenvolupat a principi dels anys setanta per Alain Colmerauer i Philippe Roussel, de Marsella, el seu ús rebé un fort impuls davant la decisió dels japonesos d’adoptar-lo com a llenguatge per al desenvolupament dels anomenats ordinadors de cinquena generació La idea del PROLOG és que la tasca del programador s’ha de reduir a especificar el problema a resoldre, i deixar que el sistema informàtic decideixi com resoldre'l a partir de l’especificació donada Per a l’especificació s’usa una restricció de la forma clausular del llenguatge…
fórmula de von Weizsäcker
Física
Fórmula semiempírica, establerta el 1935 per C.F von Weizsäcker, que permet calcular la massa d’un atom a partir del nombre de massa i del nombre atòmic.
Hom l’escriu m =1,00814 Z +1,00898 A-Z - a 1 A+a 2 A 2 / 3 + a 3 A -2 Z 2 /2 A +0,000627 Z 2 / A 1 / 3 + δ on δ és un terme corrector que depèn de la paritat de A i Z val 0 per a A imparell i Z qualsevol, -0,036 A per a A i Z parells i 0,0036 A - 3 / 4 per a A parell i Z imparell i a 1 , a 2 i a 3 són coeficients determinats experimentalment en aplicar la fórmula a àtoms la massa dels quals és coneguda els valors de a 1 =0,01507, a 2 =0,014 i a 3 =0,0834 donen un error inferior al 0,1% en el càlcul de les masses dels àtoms
taxes de reproducció
Sociologia
Demografia
Mètode demogràfic que permet de mesurar d’una forma neta i operativa el succés dels naixements.
El futur d’una població depèn del nombre de les seves dones fèrtils i del seu comportament amb vista a la procreació Si les dones en edat fèrtil d’una població procreen almenys una substituta per cap, la força reproductiva, en absència de mortalitat, roman garantida si les normes culturals referents a la fecunditat no canvien Per això, la mesura més efectiva de la fecunditat amb vista al futur és el càlcul de les probabilitats de reemplaçament de les dones en edat fèrtil de la població estudiada El mètode parteix del càlcul de les taxes de fecunditat per edats en un moment donat, en tant per…
pi
Matemàtiques
Lletra grega adoptada per a representar la raó constant que hi ha entre la longitud de la circumferència i el seu diàmetre: 3,141592....
Les fórmules de càlcul són longitud de la circumferència, 2πR àrea del cercle, πR 2 àrea de l’esfera, 4πR 2 volum de l’esfera, Pi és inicial del mot grec περιφέρεια ‘circumferència’ L’ús d’aquesta lletra grega per a designar la relació entre la longitud de la circumferència i el seu diàmetre es remunta solament al segle XVII, i es generalitzà a partir de la publicació de l’obra d’Euler Introductio in analysim infinitorum el mateix Euler i J Bernoulli usaren P i c , respectivament, com a símbol representatiu A Egipte s'havien fet aproximacions empíriques del valor de π Fou Arquimedes qui…
teorema de Clapeyron
Tecnologia
Teorema anomenat també dels tres moments, aplicat al càlcul de les bigues contínues.
Segons el mateix el moment de tres punts de suport consecutius M i - 1 , M i , M i + 1 són relacionats per l’expressió l i , l i + 1 essent les distàncies entre els punts de suport, S i , S i + 1 , les àrees del diagrama de moments, i d i - 1 , d i + 1 , les distàncies respectives dels centres de gravetat d’aquestes àrees als punts de suport extrems
mètode de Muskingum
Física
Geologia
Mètode hidrològic aproximat de càlcul de la propagació de l’ona d’avinguda.
Es basa en l’equació de continuïtat per a una secció i una equació d’emmagatzematge que expressa la dependència lineal del volum d’aigua en la secció analitzada amb relació als cabals ponderats d’entrada i sortida en la mateixa secció
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina