Resultats de la cerca
Es mostren 1443 resultats
Ermengol X d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1267-1314) i vescomte d’Àger.
Fill del comte Àlvar d’Urgell i de Cecília de Foix , tenia només uns set anys quan heretà el comtat, a la mort prematura del pare Participà en les lluites nobiliàries que commogueren els darrers anys del regnat de Jaume I de Catalunya-Aragó i els primers del seu successor Pere II Fet presoner per aquest, amb els altres barons rebels, a Balaguer el 1280 i alliberat un any després, es convertí en un dels seus més fidels aliats l’acompanyà en l’expedició a Sicília 1282 i lluità al seu costat durant la invasió francesa del 1285 Més tard prestà el seu ajut a Alfons II en la conquesta de Menorca…
Roser Caminals i Gost
Literatura catalana
Novel·lista.
Llicenciada en llengües germàniques 1979 per la Universitat de Barcelona, el 1981 es casà amb el novellista nord-americà William Heath i es traslladà a viure a Frederick Maryland, EUA, on és professora de llengua i literatura espanyoles La seva primera novella fou originàriament escrita en anglès Once Remembered, Twice Lived , 1993 i després traduïda al català com Un segle de prodigis 1995, a la qual seguiren Nens a la platja 1999 i Les herbes secretes 1999 Amb El carrer dels Tres Llits 2002 inicià una trilogia sobre Barcelona, recreant l’ambient i l’atmosfera del primer terç del segle XX…
Palau 2016
Estat
Aquest país, lliurement associat als EUA, va celebrar eleccions presidencials al novembre, que van donar de nou la victòria a Tommy Remengesau enfront del seu cunyat, Surangel Whipps, per un marge de tres-cents vots L’economia va seguir a bon ritme 9,4% del PIB, amb una renda per capita de les més altes del Pacífic Malgrat tot, el model econòmic de Palau és molt dependent de l’exterior, ja sigui per les donacions dels EUA i de Taiwan o per l’auge del turisme 85% del PIB, en què la Xina té un paper creixent, ja que suposa el 50% de visitants, fet que va portar el Govern a limitar…
Valda
Família de cavallers d’origen basc establerta a València des del s XVI i que detingué el càrrec de correu major de València durant dos-cents anys.
El primer membre a qui fou concedit aquest càrrec fou l’escriptor Pere de Valda , que l’exercí des del 1577 Després de la seva mort el succeí 1589 el seu fill Ferran Llorenç de Valda i Leriza, durant la minoritat del qual fou regit, fins el 1596, per la seva mare vídua Anna de Leriza Ferran Llorenç fou poeta i pertangué a l’Acadèmia dels Nocturns, amb el pseudònim de Cometa Es casà el 1596 amb una dama de Conca, Isabel de Moya, i el succeí com a correu major el seu fill Pere de Valda i Moya , cavaller de Sant Jaume, que escriví un Tratado de la nobleza 1663 i una Defensa del oficio de correo…
Pere Coromines i Montanya
Historiografia catalana
Literat, advocat, economista i polític.
Vida i obra Nascut en el si d’una família menestral d’origen empordanès, estudià dret a la Universitat de Barcelona A la Ciutat Comtal es feu present en la vida catalana de la darrera dècada del s XIX, primer com a militant republicà i, tot seguit, com a jove intellectual modernista vinculat als ambients llibertaris El 1895 entrà a formar part del grup sorgit de L’Avenç Encetà una intensa relació amb intellectuals de renom, des de Joan Maragall fins a Miguel de Unamuno Les collaboracions en revistes sociològiques, com Ciencia Social , o com a conferenciant en societats obreres tingueren una…
Dionís Escorsa. La Foneria Escorsa
L’any 1877 es creà a Barcelona la societat Plana, Agustí i Éscorsa, que installà una foneria de ferro al núm 15 del passeig de la Creu Coberta de Barcelona, avui avinguda de Mistral Dionís Escorsa Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953 Dionís Plana era un home de l’ofici Era un dels components de Plana, Codina i Bertran, una altra foneria de ferro que havia funcionat al carrer Aldana, davant de la presó vella, prop d’on ara installaven els nous tallers Agustí era un serraller que aportava els seus coneixements en aquest ram Dionís Escorsa i Cruells va ser nomenat director tècnic del taller La…
Apostolo Zeno
Música
Literat, humanista i llibretista italià.
Membre d’un illustre llinatge venecià, destacà per la diversitat i amplitud dels seus interessos culturals Inclinat a l’erudició, entre altres empreses fundà el "Giornale dei Letterati d’Italia" 1710, que tingué una gran influència La seva activitat més coneguda, però, fou la de llibretista, en la qual s’inicià el 1695 amb el melodrama Gl’inganni felici El 1718, cridat per Carles VI, es traslladà a Viena, on fou nomenat primer poeta cortesà fins el 1729, que designà com a successor en el càrrec Pietro Metastasio i tornà a Venècia El 1734 deixà d’escriure llibrets Zeno fou un dels reformadors…
Rugby Club l'Hospitalet

El primer equip masculí del Rugby Club l'Hospitalet (temporada 2016-17)
Rugby Club l'Hospitalet
Rugbi
Club de rugbi de l'Hospitalet de Llobregat.
Fou fundat el 1973, amb el nom d’Unió Esportiva Bellvitge Inicià les seves activitats en el Collegi Mare de Déu de Bellvitge, participant juntament amb uns dos-cents escolars de l’àrea de Barcelona, en un campionat escolar de rugbi En la temporada 1982-83 es formà l’equip sènior masculí, que en la temporada 1984-85 jugà ja a la primer divisió espanyola L'equip es proclamà subcampió de la Copa FER 1985, campió de Catalunya 1986 i campió de la Copa Catalana de rugbi a 15 2013, i les temporades 2002-04 jugà a la divisió d'honor A i les del 2004-05 i 2011-12 a la divisió d'honor B Des de la…
Irina Baronova

Irina Baronova
©
Dansa i ball
Ballarina britànica d’origen rus.
Quan encara era un infant, la seva família s’exilià fugint de la Revolució Russa i s’establí a Bucarest, on començà les lliçons de ballet El descobriment de les seves aptituds excepcionals comportà el seu trasllat a París vers el 1930, on amplià la seva formació El 1932, juntament amb Tamara Tamara Toumanova i Tatiana Riaboučinska, fou seleccionada per George Balanchine per a formar part de la seva nova companyia, Les Ballets Russes de Monte Carlo, successora dels Ballets Russes de Serge de Diaghilev , en la qual romangué fins el 1939 a desgrat dels canvis de nom i de directors El 1933…
Henri Breuil
Prehistòria
Cristianisme
Sacerdot i prehistoriador francès.
Fou membre de l’Académie des Inscriptions et de Belles Lettres Del 1910 al 1960 fou professor de l’Institut de Paléontologie Humaine de París i, del 1925 al 1947, professor del Collège de France Especialista en l’època del Paleolític i en l’art rupestre, ha estat un dels creadors de la prehistòria en la fase de consolidació El 1912 rebutjà la divisió del Paleolític Chellià-Acheulià-Mosterià substituí el terme Chellià pel d' Abbevillià i introduí el de Clactonià i d’altres Defensà l’autenticitat de les pintures rupestres i organitzà una classificació per èpoques Estudià diversos jaciments i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina