Resultats de la cerca
Es mostren 1473 resultats
Castell de la Clua d’Aguilar (Bassella)
Art romànic
El lloc de la Clusa apareix esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell El castell de la Clua, àmpliament documentat al llarg dels segles XI i XII, fou venut pel comte Ermengol l’any 1029 a Bonfill i a la seva muller Amaltruda Posteriorment, l’any 1042, Amaltruda i els seus fills donaren el castell de la Clua, amb els seus termes i pertinences, a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell, possessió reconeguda en la butlla del papa Urbà II del 1099 Segons la donació del 1042, el castell era situat al terme de Sant Martí i limitava a llevant amb el castell de Madrona…
Les alismàtides
Aquesta subclasse comprèn unes 500 espècies d’herbes aquàtiques o d’indrets aigualosos, amb el sistema vascular poc lignificat, sovint molt reduït, amb tràquees molt primitives o sense Les fulles són simples i correntment presenten una beina basal Les flors solen ésser en general petites i inconspícues en els grups més primitius són trímeres, amb tres sèpals i tres pètals, però arriben a donar-se casos d’atròfia completa El nombre d’estams pot variar, d’un de sol a molts, i algunes vegades hi ha poliàndria També hi pot haver d’un a molts carpels, lliures, amb l’ovari súper o bé enfonsat en el…
Castell de Berà (Roda de Berà)
Art romànic
El termino de Bera vel de Roda figura mencionat en la documentació l’any 1011, quan els tutors i almoiners del difunt Adalbert van fer donació al monestir de Sant Cugat del Vallès del castell d’Albinyana i la torre de Moja Tan sols dos anys més tard, el 1013, és esmentat per primera vegada el castro Berano , com a límit dels béns que els comtes de Barcelona, Ramon Borrell i Ermessenda, confirmaren al susdit cenobi vallesà d’acord amb la butlla del papa Silvestre II En altres escriptures del segle XI, aquest castell es menciona com a límit territorial, com en una de l’any 1040, on figura el…
diagrama de Lexis
Sociologia
Demografia
Procediment gràfic que permet de classificar els esdeveniments demogràfics d’un individu o d’un grup d’individus per períodes anuals d’observació, per edat i per cohorts.
Presentat com un sistema rectangular de coordenades, hom inscriu en les abscisses els anys de calendari i en les ordenades, les edats de manera que s’estableix gràficament el paràmetre temps com a moment i com a durada Els segments verticals són anomenenats isòcrones i fan referència a un moment per exemple, el 4 de juliol de 1954 Els segments horitzontals es coneixen com a rectes d’aniversari i separen edats exactes Els esdeveniments relatius a una mateixa edat es llegeixen horitzontalment, i els que concerneixen a un mateix any civil es llegeixen en vertical és el que hom…
Castell de Vilamur (Guissona)
Art romànic
Vilamur és el nom d’un antic poblat del terme de Guissona que actualment ha desaparegut del tot Degué estar emplaçat entre el camí de baix de Massoteres i el començament de la carretera de Biosca En els seus orígens Vilamur fou una de les múltiples fortaleses bastides al segle XI dins l’àmbit del castell de Guissona La referència més antiga de Vilamur la proporciona l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 1040, en la qual entre els castells de Guissona es fa esment del castellum Villemuri , també pertanyent al bisbe i a la canònica Vilamur va tenir, com altres indrets…
cant gal•licà
Música
Cant litúrgic practicat als territoris francs de la Gàl·lia des del principi del segle V fins a l’època carolíngia.
Formà part de la litúrgia gallicana de l’església merovíngia i desaparegué al segle VIII quan el cant gregorià s’imposà durant els regnats de Pipí el Breu i de Carlemany La litúrgia gallicana i el seu cant presenten força elements diferents dels usos romans Així, davant de la sobrietat del ritual romà, s’ha destacat com a element molt característic de la litúrgia gallicana una forta inclinació a la fastuositat, com també la riquesa de les fórmules i un gran desenvolupament del ritual Alguns dels seus elements pervisqueren en la litúrgia romanofranca i en certes fórmules musicals del cant…
Becada
Àrea de nidificació de la becada Scolopax rusticola als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans és un ocell que es presenta principalment durant l’hivern, i és relativament comuna per tot el territori, llevat del S del País Valencià i, sobretot, de les Illes, on és escassa A les comarques pirinenques, la Fenolleda i la regió oriental humida catalana existeix una població nidificadora encara mal coneguda, així com molt probablement també a Andorra Les becades hivernants que procedeixen del centre i el N d’Europa comencen a arribar al final d’octubre, més…
Gavina cendrosa
La gavina cendrosa Larus canus és fàcil de confondre amb el gavià argentat Larus cachinnans , bé que és més petita que aquest ateny 41 cm i té ei bec i les potes de color groc verdós, com en aquests exemplars en vol D’acord amb la gran variabilitat de plomatge pròpia de les gavines, els joves presenten, en un determinat estadi del seu desenvolupament, una franja negra i ampla, molt definida, a la part superior de la cua, dibuix que desapareix en els adults Marcella Chinchilla El marcat increment poblacional a la major part dels quarters de reproducció durant aquest segle i, especialment,…
Rat-penat de musell agut
Àrea de distribució del rat-penat de musell llarg Myotis myotis , punts blaus i del rat-penat de musell agut M blythii , punts vermells als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta espècie és molt semblant a l’anterior Myotis myotis , amb la qual es pot confondre amb molta facilitat Les principals diferències que la distingeixen són la grandària de tot el cos és menor, les longituds del tercer i cinquè dit són inferiors a 100 mm i 80 mm, respectivament, l’avantbraç no depassa els 63 mm i l’orella és més petita, el tragus i el musell són més estrets Això no obstant, per…
Sit blanc
Espècie de la tundra principalment litoral, és un migrador parcial i a la major part de països europeus apareix com un divagant hivernal En total, als Països Catalans se’n coneixen 17 citacions, corresponents a 10 hiverns entre 1960-61 i 1983-84 A causa que la major part de les citacions són d’individus aïllats màxima de 12 exemplars el 031260 a Cubelles i que es mouen l’hivern barrejats dins els estols de sits, fringíllids i pardals, es creu que poden passar molt desapercebuts i que és possible que el sit blanc sigui hivernant regular, però en un nombre molt baix, per la qual…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina