Resultats de la cerca

Vida Fill illegítim d’un aristòcrata, el príncep Gedeonov, Borodin prengué el nom d’un dels servents del seu pare natural La seva mare, que posteriorment es casà, pogué portar una vida prou acomodada Durant la seva infantesa, Aleksandr aprengué l’alemany, el francès i l’anglès, i anys més tard, durant una estada a Itàlia, aprengué també l’italià La seva mare contractà un músic que li donà les primeres lliçons de flauta, i a deu anys compongué la seva primera obra, la polca per a piano Hélène El 1846 començà a rebre lliçons de piano d’un mestre alemany anomenat Pormann, juntament amb un noi…

Pintor barceloní documentat entre el 1494 i el 1508 a qui s’atribueix un retaule provinent de l’església parroquial de Sant Pere de Premià dedicat als Set Goigs de Maria, actualment conservat al Museu Diocesà de Barcelona núm inv 547 Coronació de la Mare de Déu del retaule dels Set Goigs de Maria de Sant Pere de Premià AB/Museu Diocesà de Barcelona – Foto Guillem Les primeres dades conegudes del pintor es remunten al 1494, concretament al 28 de maig, dia en què va signar –juntament amb el també pintor Bernat Goffer, d’origen alemany– una àpoca de 15 lliures barceloneses a compte de les 30…

Situació i presentació Amb 25,51 km 2 d’extensió, el municipi de Penelles, a la part meridional de la comarca, pertany al que ha estat anomenat la Noguera Urgellesa, per tal com es troba al pla d’Urgell i participa de les mateixes característiques dels pobles propers de la comarca de l’Urgell i és regat pel canal d’Urgell Confronta amb els municipis de Bellcaire d’Urgell W, Bellmunt d’Urgell i Montgai N, amb els municipis urgellencs de Castellserà E, la Fuliola E i Ivars d’Urgell S, i amb Linyola W, municipi aquest del Pla d’Urgell El sector septentrional és a més travessat de N a S per una…

Pintor francòfon nascut a Béthune Flandes i documentat a Girona a partir del 1500, on consta com a membre de la confraria de Santa Bàrbara i Santa Victòria de la parròquia del Mercadal Això no obstant, la seva arribada a la ciutat podria ser anterior, si es confirmés la seva identificació amb el “mestre Pere l’Estranger, francès” documentat en el fogatjament de la ciutat de Girona del 1497, l’ofici del qual, malauradament, no s’indica, circumstància aquesta que no es dona a l’hora de relacionar com a caps de fogatjament de la ciutat la vídua Vicença, pintora segurament la muller del pintor…

Al començament del cinc-cents, a Catalunya la vitalitat del gòtic està fora de qüestió Les estructures bàsiques de la construcció i les tipologies dels edificis civils i religiosos mantenien l’estil gòtic, però lentament hi va haver una superposició de decoracions noves, «a la romana» Referint-se a la cronologia de la introducció del classicisme a Catalunya, Marià Carbonell, estudiós de l’arquitectura classicista a Catalunya, estableix les etapes evolutives següents la primera, entre el 1500 i el 1550, en què, sobre uns costums eminentment gòtics, es van intentar canvis tipològics puntuals,…

Situació i presentació El terme municipal de Cadaqués, de 26,44 km 2 , s’estén al sector de llevant de la península del cap de Creus, extrem més oriental de la península Ibèrica, en terrenys accidentats pels vessants finals de la serra de Rodes, que en contacte amb la mar formen una costa extremament articulada A llevant limita amb la Mediterrània, mentre que per ponent ho fa amb els municipis de Roses i del Port de la Selva Comprèn la vila de Cadaqués, cap de municipi, al fons de la badia del mateix nom, l’antic nucli pescador de Portlligat i diverses urbanitzacions de tipus…

La geografia Consta d’unes 320 illes i atols, 100 dels quals són deshabitats Les quatre illes principals són Viti Levu on viu el 70% de la població del país, Vanua Levu, Tavenui i Kadavu Formades les illes pel vulcanisme terciari, hi alterna el material volcànic, als sectors muntanyosos, amb el sedimentari detrític i corallí, als sectors més baixos L’illa de Viti Levu és molt muntanyosa i la solquen nombrosos rius Hi abunden els esculls barrera El clima hi és tropical humit La selva pluvial és rica i esponerosa, però els vessants orientats al NW tendeixen a ésser més secs i sovint han estat…

Rei de Judà representat en l’arbre de Jessè, detall del brodat de l’escapulari de la casulla del tern de Sant Vicenç Fou brodat amb la tècnica de l’ opus anglicanum entre el 1340 i el 1360 Museu Tèxtil i d’Indumentària, Barcelona – ©RManent El brodat que es dugué a terme a Catalunya durant el gòtic és, com a l’època del romànic, el de pintura a l’agulla És a dir, que seguia les mateixes variacions estilístiques i influències artístiques que la pintura, amb una iconografia comuna L’única diferència era que, en el cas del brodat, no es podia assolir el perfeccionisme de la pinzellada, atès que…

Retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi, de Lluís Borrassà, de vers el 1395, conservat al convent de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès La seva estructura encara és deutora del tipus de retaule de la segona meitat del segle XIV BSFL – GSerra Al llarg del primer gòtic internacional l’arquitectura del retaule va experimentar una evolució força important, que es reflecteix clarament en els textos dels contractes El retaule de “fuyloles” pintades amb apòstols, verges, sants i altres imatges i una fusteria relativament senzilla, pròpia de la segona meitat del segle XIV, es transforma…

El 22 de juliol de l’any 1683, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Baltasar de Muntaner i de Sacosta Segle XVII – Mèxic 1712, paborde de Berga diputat militar Anton de Camporrells i de Gallard, senyor de Biosca, no exercí el càrrec diputat reial Josep Melic i Armant, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Francesc de Montgai, paborde major de Sant Cugat del Vallès oïdor militar Pere Desbac Descatllar i de Cartellà, senyor d’Orriols, Malla, Rocabruna i Rubió, carlà d’Alòs i de Baldomer oïdor reial Onofre Cortés i Pinyana, doctor en…