Resultats de la cerca
Es mostren 997 resultats
celibat
Religió
Estat d’una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.
En el budisme i en el cristianisme el celibat ha arrelat fermament com a mode de vida institucionalitzat en unes altres religions això s’ha produït només excepcionalment En el budisme va lligat a l’ideal de deslliurar-se de les passions per assolir el nirvana Celibat i virginitat arrelaren en el cristianisme per obra, sobretot, de Pau Les narracions de Mateu i Lluc sobre el naixement de Jesús n'oferiren la fonamentació bíblica, així com la interpretació que fou donada a certes expressions evangèliques L’extensió del celibat i l’exaltació doctrinal de què ha estat objecte a l’església hom n'ha…
reducció
Història
Poble destinat als indis creat pels colonitzadors hispànics, primer com a contrapartida i després com a substitució de les encomiendas privades o senyorials.
Aquesta política fou iniciada pel virrei del Perú Francisco de Toledo des del 1570 mitjançant l’agrupament dels indígenes del virregnat i llur “reducció” a un tipus de vida comuna i sedentària en nuclis d’habitatges Administrades globalment per un corregidor d’indis, a cada reducció continuaven exercint la seva jurisdicció i govern els antics cacics Aquesta política, aparentment protectora, tenia uns objectius colonials ben clars assolir un control general de la població sotmesa, dificultar la pràctica de la religió andina, afavorir la conversió al cristianisme, facilitar el…
castedat
Filosofia
Virtut que ordena la conducta sexual.
En el matrimoni comporta la configuració de la sexualitat segons una integració plena i personal del subjecte envers l’altre cònjuge Fora del matrimoni significa la renúncia conscient a l’acte sexual i a aquelles accions que s’hi orienten intrínsecament Les diverses religions i cultures han motivat diferents valoracions i pràctiques d’aquest hàbit moral la castedat fou ja en el món antic un valor social i religiós Però fou en el cristianisme on cristallitzà amb força i arribà a ésser objecte de vot per motius religiosos exemple de Jesús, dedicació apostòlica, contemplació, etc En…
Simone Weil
Simone Weil
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptora francesa.
Professora de filosofia, l’interès per conèixer personalment el món del treball i els seus efectes psicològics la portà a treballar a la fàbrica Renault durant un quant temps Malgrat el seu pacifisme, però fidel als seus ideals anarquistes, participà en la Guerra Civil Espanyola en el bàndol republicà Després d’una temporada als EUA, s’establí a Anglaterra, des d’on collaborà en la Resistència francesa Nascuda en un ambient judaic, la seva inquietud mística l’apropà a un cristianisme en la línia existencialista de Kierkegaard De les seves obres, publicades pòstumament, que reflecteixen…
Marc Minuci Fèlix
Literatura
Escriptor llatí cristià d’origen africà.
Exercí d’advocat a Roma i escriví l' Octavius , un diàleg, d’entonació i d’estil ciceronià, en el qual és defensat el cristianisme contra les acusacions paganes formulades per Cecili, el seu interlocutor, que acaba convertint-se Per mitjà de testimonis i d’aspiracions expressades pels autors pagans i sense fer esment de la Bíblia ni d’altres fonts cristianes, Octavi mostra la racionalitat de la nova fe i els bons costums dels cristians i fa una apologia de l’existència d’un sol déu Presenta moltes semblances amb l' Apologeticum de Tertullià, bé que no posseeix la volada ni la…
Actes dels Apòstols
Cinquè llibre del Nou Testament.
Escrit per Lluc, és la segona part del seu evangeli La finalitat del llibre és apologètica, i àdhuc propagandística de cara al món romà Conté dues grans parts, la primera de les quals és dedicada a l’apòstol Pere i la segona a Pau Són remarcables els discursos que conté set de Pere, un d’Esteve, un del diaca Felip i vuit de Pau, que suggereixen a l’autor la disposició dels fets que hi són contats a continuació amb la finalitat d’assenyalar les etapes de la propagació del cristianisme Lluc era company de Pau, i la seva influència s’hi fa sentir de manera evident L’àrea geogràfica…
María Zambrano
Filosofia
Filòsofa castellana.
Fou professora de filosofia a la Universitat de Madrid abans de la guerra civil Exiliada, exercí la docència a Mèxic, Cuba 1940-53 i Puerto Rico El 1964 es traslladà a França i posteriorment a Ginebra 1978, i el 1984 retornà a Madrid Molt influïda per Ortega y Gasset, desenvolupà algunes de les seves idees, especialment la distinció entre idees i creences Estudià la relació entre la filosofia i la poesia, i entre cristianisme i filosofia Finalment es dedicà a l’estudi d’allò diví des d’un punt de vista metafísic i religiós De les seves obres destaquen Filosofía y poesía 1939, La…
Paul Julius Reuter
Economia
Empresari alemany.
D’origen jueu, en convertir-se al cristianisme el 1844 es canvià el nom de naixement Israel Beer Josaphat Se n'anà a París el 1848, on es dedicà a la traducció i publicació d’articles en diaris alemanys i francesos El 1850 utilitzà un servei de 40 coloms missatgers per a substituir el servei telegràfic avariat entre Aquisgrà i Brusselles Es traslladà a Londres el 1851, on fundà una agència de notícies econòmiques, que funcionà a partir del 1858 Reuters Reuter es preocupà d’estendre el servei de notícies a Irlanda, França, Alemanya, els EUA, etc, i aprofità els darrers…
Vidal Yosef ben Labí
Economia
Literatura
Judaisme
Escriptor i financer jueu.
Fill de Benvenist de la Cavalleria, fou educat per Šelomó ben Mešullam de Piera Sembla que és ell qui es convertí al cristianisme arran de la disputa de Tortosa i adoptà el nom de Gonçal de la Cavalleria al maig del 1414 ja apareix documentat amb el nom cristià Fou racional de Saragossa 1415 i tresorer 1430 de l’impost del fogatge dels municipis aragonesos Poeta, és autor, a més a més, de la traducció a l’hebreu d’una obra mèdica Gérem ha-ma'alot , ‘Substància dels mèrits’ atribuïda a Jeroni de Santa Fe, i, al castellà, dels De Officiis i el De amicitia de Ciceró, ambdues avui…
Eiximèn Peres d’Arenós
Història
Ric home d’origen aragonès de la mainada reial, establert al País Valencià.
Fou anomenat Eiximèn Peres de Tarassona fins que esdevingué senyor d’Arenós Es casà amb Alda, filla de l’antic governador musulmà de València, Abū Sa'īd, la qual li aportà en dot Arenós Una companyia aragonesa comandada per ell havia ja ajudat Abū Sa'īd en la lluita contra el darrer rei musulmà de València, Zayan ibn Mardaniš El 1233 figurava ja en el seguici reial durant el setge de València 1238 i fou un dels barons que aconsellaren l’atorgament dels primers furs de València el 1240, en la primera absència del rei, en fou nomenat lloctinent a València Morí poc després de prendre part en la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina