Resultats de la cerca

Situació Vista de l’església de Sant Salvador de l’Avencó des del sector sud-est M Anglada La capella queda prop de la població d’Aiguafreda i a la vegada de la riera de l’Avencó, que coincideix amb el límit del terme municipal És situada en una cota de 450 m a la costa esquerra de la vall, enmig d’edificacions disperses d’una urbanització suburbial Mapa L37-14354 Situació 31TDG389244 A l’extrem de migjorn de la població d’Aiguafreda hi ha el carrer de l’Avencó, que continua amb una pista que porta a la capella al cap d’un quilòmetre Queda al costat de tramuntana separada uns 30 m del camí En…

Situació Torre circular alt-medieval, molt modificada i mig embeguda dins la construcció moderna ECSA - M Raurich El castell i la seva torre són situats en un extrem del poble de Llorenç Mapa 35-17447 Situació 31TCF789715 Llorenç és situat al costat de la carretera que va del Vendrell cap a Sant Jaume dels Domenys La torre i l’edifici del castell es veuen sortint del poble, a mà esquerra JBM Història El lloc i la quadra de Llorenç formaven part del terme de Castellví de la Marca El topònim Llorenç és documentat des de mitjan segle X La primera referència del castell o el poble de Llorenç és…

Situació Indret conegut actualment com les Dues Roques, on hi hagué el vilatge medieval de Sueix ESG Façana meridional d’aquesta església, molt transformada, on s’obre el primitiu portal, refet ECSA - JA Adell L’antic vilatge de Sueix és situat a l’indret conegut actualment com les Dues Roques, a l’extrem occidental de l’altiplà de Gotarta, al S del barranc de l’Oratori o de Fontvella Mapa 32-10 213 Situació 31TCG149987 S’accedeix a aquest vilatge per la carretera que surt del barri de Sant Aventí, a l’E del Pont de Suert, i puja pel barranc de Raons cap a Gotarta Uns 2,5 km abans d’arribar a…

Situació Sembla que les restes del castell d’Espinalbet s’han d’identificar amb la construcció que presideix el llogarret del mateix nom Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 01,1 — y 64,1 31 TDG 011641 Per visitar Espinalbet cal agafar la carretera que des de Berga porta al Santuari de Queralt i des d’aquesta prendre la que condueix als Rasos de Peguera A uns cinc quilòmetres, a mà dreta es troba un trencall que porta un rètol on es pot llegir Espinalbet-Castellar del Riu No es pot arribar a Espinalbet…

Basament de l’absis de l’antiga església romànica, encerclat per les restes d’una capella cilíndrica d’època visigòtica ECSA - E Pablo L’anàlisi de l’església de Santa Maria de Bell-lloc d’Aro Santa Cristina d’Aro Baix Empordà, en ocasió de la seva restauració i les excavacions realitzades en els costats nord i de ponent del temple han permès conèixer l’evolució complexa i continuada de l’edifici i del lloc com a continuïtat humana d’utilització des de temps romans tardans fins a l’època romànica L’edifici religiós d’època medieval s’establí sobre les restes d’una villa romana tardana que ha…

Les unitats de paisatge vegetal als Països Catalans, superposades als dominis bàsics de vegetació El mapa recull també els reconeguts tinguts en compte en aquesta part de l’obra, així com els punts en què han estat preses les visions esquemàtiques de paisatge vegetal Maber, original dels autors Anteriorment, hem presentat les diferents unitats de vegetació agrupades per zones o ambients azonals i per criteris de base fisiognòmica Aquesta és una opció de caràcter biogeogràfic que ja prefigura la localització en l’espai de cada unitat, car els boscos mediterranis són tractats conjuntament i…

La cigonya Ciconia ciconia és un ocell ben conegut de tothom i fàcil de veure dalt del niu, just en la imatge de la fotografia, presa a Aitona Segrià, que construeix al capdamunt d’edificacions antigues i aïllades, especialment esglesioles i campanars, on s’està llargues estones dreta sobre una sola pota, o fent petar el bec amb un cloqueig característic En vol és clarament identificable per la posició estesa del coll, llarg i prim Xavier Ferrer La cigonya blanca, molt comuna com a nidificant a la major part de la península Ibèrica, manté estabilitzat aquí un petit nucli…

Els estornells són ocells gregaris molt lligats a l’home, a les seves edificacions i als seus camps L’estornell vulgar Sturnus vulgaris , a dalt, a l’esquerra, es caracteritza pel plomatge negre tacat de blanc, amb irisacions verdoses i vermelloses És principalment migrador, i són característiques les formacions de vol dels seus estols, sovint de milers d’individus L’estornell negre Sturnus unicolor , a dalt, a la dreta té el plomatge tot negre a l’estiu i només els individus joves tenen algunes taquetes blanques a l’hivern Els joves a baix d’ambdues espècies són pràcticament…

A les illes Balears són escassos els jaciments amb prou informació per a poder plantejar de manera generalitzada l'organització social i econòmica de les comunitats talaiòtiques L'assentament de son Fornés Montuïri, Mallorca Oriental és l'excepció que permet parlar de formes de vida prehistòriques, gràcies a les diverses analítiques de caire paleoecològic, artefactual i espacial que s'hi han pogut realitzar Planta de les estructures talaiòtiques de son Fornés, Montuïri GP-P / CM / JAS Els treballs arqueològics a son Fornés cobreixen el sector sud-oest del poblat, amb una superfície d'uns 700…

El bloc romànic del Tinell, bastit pel comte barceloní al segle XI, fou durant els quatre segles següents la peça nuclear i primordial del Palau Reial Major de Barcelona Les reformes gòtiques en canviaren la fesomia i en feren créixer la complexitat per extensió, però mai no alteraren la seva natura essencial presidida per la gran aula elevada Aquest caràcter es va reforçar amb la construcció de la sala major del segle XIV i el trasllat de les funcions residencials a peces secundàries al damunt o a l’entorn Les noves i heterogènies dependències que combinaren funcions de residència, esbarjo i…