Resultats de la cerca
Es mostren 1709 resultats
Roser Capdevila i Valls
Art
Disseny i arts gràfiques
Il·lustradora.
Estudià a l’Escola Massana de Barcelona i exercí alguns anys com a mestra Des del 1980 es dedica a la illustració infantil i juvenil Els seus llibres més de 400 títols parteixen d’una observació del món quotidià humorística i amable, i han obtingut un gran reconeixement internacional, molt especialment els protagonitzats per Les Tres Bessones , personatges creats el 1983 El 1995 en feu les primeres sèries de dibuixos animats, que obtingueren, també, una gran acollida, producció que posteriorment ha continuat i ha estès a altres mitjans audiovisuals Ha rebut nombrosos premis el…
instrument transpositor
Música
Instrument musical els sons reals del qual difereixen dels representats per la notació que llegeix l’intèrpret.
Més o menys gran, aquesta diferència d’alçada —aquest interval— és igual en totes les notes i constant al llarg de tota la música transposició L’existència d’aquests instruments és el resultat de la construcció de diferents mides a partir d’un mateix model, amb cordes o tubs acústics més llargs o més curts per a accedir a registres més greus o més aguts Això fa que, amb la mateixa tècnica d’execució, diferents instruments d’un mateix tipus puguin produir sons en altres tons respecte al de l’instrument de referència El to resultant, diferent del to escrit, s’anomena to d’efecte Un clarinet…
Proves diagnòstiques de l’aparell càrdio-vascular
Patologia humana
En la diagnosi de les malalties càrdio-vasculars és imprescindible d’efectuar un interrogatori detallat dels símptomes que refereix la persona afectada, que sovint són tan característics que orienten sobre l’alteració causal Igualment, és fonamental un examen físic, que en aquest cas requereix l’execució d’unes exploracions específiques que es realitzen amb instruments senzills, com és el cas de l’auscultació cardíaca, la determinació del pols i la pressió arterial De vegades, però, cal recórrer a altres proves més complexes o menys, com l’esfigmografia, la fonocardiografia, la…
tribú
Història
Nom de certs oficials o funcionaris romans, principalment del tribú militar (tribunus militium), que, sota la República, juntament amb els altres cinc col·legues, tenia el comandament d’una legió.
Del 444 al 367 aC foren cretas tribuns militars amb poder consultar, que, en nombre de sis, reemplaçaren els cònsols i prengueren llurs mateixos poders llevat del triomf Un altre funcionari important era el tribú de la plebs tribunus plebis instituït al començament del s V aC per tal de fer valer la voluntat de la plebs davant el patriciat Tingué, doncs, des d’un principi caràcter revolucionari Primer hi hagué dos tribuns, després cinc, i finalment deu 457, elegits sempre entre els plebeus dins llurs assemblees A Roma i els seus entorns eren “sacrosants”, tenien el dret de convocar i de…
Enric Josa i Terra
Cinematografia
Guionista.
Vida Crític cinematogràfic del diari falangista "Solidaridad Nacional", a partir del 1958 inicià una trajectòria com a guionista al costat d’Antonio Santillán en Cita imposible 1958 Los desamparados 1960 Trampa mortal 1962 i Senda torcida 1962 Després adaptà la versió de Maria Rosa 1964, Armand Moreno, protagonitzada per Núria Espert, i treballà regularment amb Germà Lorente a Donde tu estés 1963 Un día después de agosto 1966 Su nombre es Daphne 1966 Cover Girl 1967 i Sharon, vestida de rojo 1968 Autor de l’argument de Tuset Street 1968, Lluís Marquina, iniciat per Jordi Grau, tornà a…
presidencialisme
Política
Règim polític fonamentat en la separació entre el poder executiu i el poder legislatiu en el qual el president de la república, elegit directament pels ciutadans i responsable davant d’ells de la seva gestió, és alhora el cap de l’estat i el cap del govern.
L’exemple més clar d’un règim presidencialista és, potser, els EUA, posteriorment estès a la majoria d’estats americans el president, màxim responsable del poder executiu, no és membre de cap de les dues cambres legislatives el seu mandat, de quatre anys, no depèn de l’aprovació del seu programa de govern ni de la força del seu partit al Congrés els membres del gabinet, escollits per ell, tampoc no són membres de cap de les dues cambres ni són responsables de llur gestió davant el Congrés D’altres estats, com França, tenen règims presidencialistes mixts tot i que necessita la…
matèria de càrrega
Química
Substància que hom incorpora a un producte a fi que adquireixi certes propietats.
Les matèries de càrrega han d’ésser sempre químicament inertes Les més freqüents són les serradures, les fibres i els teixits triturats, la fècula, el caolí, les argiles, el talc, la sílice, el negre de fum, el guix, el sulfat de bari, el carbonat de calci, l’òxid de titani, l’asbest, la fibra de vidre, la mica, la terra d’infusoris, etc En alguns casos, les càrregues no tenen altra funció que diluir el producte o augmentar-ne el pes per tal d’abaratir-lo, com quan hom carrega la seda desengomada o bé incorpora òxids metàllics al sabó En la majoria de casos, però, la funció activa o reforçant…
usura
Història
Dret penal
Delicte comès per qui presta habitualment diner amb interès desproporcionat i superior al normal o obliga a un contracte lleoní persones en situació de necessitat o d’inexperiència.
A l’antiga Grècia i a Roma, el préstec usurari era molt estès, malgrat la condemna que en féu Aristòtil però, en arribar la depressió econòmica del Baix Imperi, fou prohibit El cristianisme proclamà la immoralitat dels préstecs amb interès, i els escolàstics ratificaren la condemna aristotèlica A partir del s XII la nova conjuntura econòmica féu necessària l’acceptació del préstec amb un interès raonable, que hom justificà pels riscs que corria el prestamista o els perjudicis que li podia ocasionar Es mantingué, però, la prohibició de la usura, entesa com a préstec amb interès…
ilerget | ilergeta
Història
Individu d’un poble preromà, del grup ibèric, un dels més importants, territorialment, de la vall central de l’Ebre.
El nucli central corresponia a les comarques que volten la ciutat de Lleida, la més destacada dels ilergets, que a les monedes que encunyà donà el nom d’ Ildirda o Iltirta , llatinitzat en Ilerda a l’època romana Hom suposa que el límit nord podia haver estat el Montsec, i el meridional, l’Ebre A l’est tenien per veïns els lacetans i els cossetans, i per l’oest ocupaven, més enllà del Cinca, les conques dels rius Alcanadre i Aragó, entre les serres de Guara i d’Alcubierre Les fronteres amb els lacetans i els cossetans són molt vagues hom atribueix la Segarra als ilergets o als lacetans,…
assistent social
Sociologia
Persona que exerceix com a professió el treball social
.
Als països anglosaxons és anomenat social worker a alguns països de l’Amèrica llatina, trabajador social Des de sempre ha existit algun tipus d’ajuda organitzada a altri, però la promoció de persones i grups no apareix com a professió, amb tècniques pròpies, fins a la fi del s XIX Bé que inicialment el treball dels assistents socials anava destinat predominantment als mancats de mitjans econòmics o necessitats de protecció, el seu camp d’actuació s’ha estès progressivament a activitats de tipus preventiu de problemes socials A l’Estat espanyol el seu principal àmbit de treball…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina