Resultats de la cerca

El falcó pelegrí Falco peregrinus és el falcó per excellència, el que simbolitza la rapidesa i l’efectivitat de l’ocell depredador i ha estat emprat en falconeria, per aquestes virtuts És característica la forma punxeguda de les seves ales en vol i el contrast de color entre el mantell i el pit, clar i tacat característicament, que mostra l’exemplar fotografiat prop de Barcelona Oriol Alamany El falcó o esparver blau, tot i ésser força escàs a centreeuropa, on les poblacions es van refent dels greus estralls dels pesticides organoclorats, és un ocell encara freqüent als Països Catalans Al…

Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el pit…

El bitxac comú Saxicola torquata és de la mida mateixa que el rogenc Saxicola rubetra i amb més abundància de color negre al dors i al cap, on forma una màscara, trencada només pel color blanc dels costats La femella té el plomatge més desdibuixat La imatge de la fotografia, feta al Vallès Occidental, és molt representativa d’aquesta espècie, ja que és així com se sol veure, enfilada dalt d’un branquilló, o també, típicament, als mànecs de les aixades, cosa que li ha valgut el sobrenom de cagamànecs Oriol Alamany El bitxac és un ocell sedentari a la major part dels Països…

Té el coll molt llarg i fi Salvatge a l’Índia septentrional i domesticat a Anglaterra amb el nom d' India runer o corredor indi És criat com a productor d’ous les femelles en ponen pels volts de 270 anuals, fecunditat que conserven fins als 6-7 anys Són els ous més semblants als de gallina, i per tant els més estimats Per encreuament de l’ànec corredor i l’ànec de Rouen, fou obtingut a Anglaterra l’ ànec kaki-campbell La femella té tot el cos caqui fosc, el mascle té, a més, el cap, el coll i les extremitats inferiors castanys És la raça més rústega i de gran…

Els manquen òrgans adhesius caudals Tenen òrgans sensitius orals, molt poc desenvolupats en canvi, l’aparell excretor és molt desenvolupat La boca és sense llavis, i la faringe és molt prima En estat adult són paràsits del tub digestiu de l’home L’espècie Trichiuris trichura habita al budell gros i al recte, amb el cos endossat dins la mucosa intestinal i l’extrem cefàlic lliure en la cavitat La femella fecundada pon cada dia de 2 000 a 6 000 ous, que surten amb els excrements i, si cauen en un terreny humit i temperat, es desenvolupen i produeixen embrions, que poden ésser…

Sovint és un mecanisme de defensa quan una part del cos és excitada en ésser agafada per un predador, per exemple, es desencadena una resposta reflexa que provoca una contracció muscular forta, la qual comporta la despresa de la part excitada a partir d’una regió anatòmica d’especial constitució que fa possible aquest capteniment esquelet notablement feble, vasos sanguinis proveïts d’esfínters per tal d’evitar hemorràgies, etc La part del cos que es desprèn per autotomia sovint és regenerada en algunes espècies, l’autotomia d’un òrgan només es pot produir una vegada, ja que la regeneració…

El dimorfisme sexual, en què mascle i femella de la mateixa espècie tenen aspecte diferent, és el cas més comú de polimorfisme, però també hi pot haver grups morfològics no lligats al sexe La diferenciació funcional entre els organismes colonials és un exemple de polimorfisme, com també el polimorfisme estacional adopció d’una forma diferent segons quina sigui l’estació de l’any així, per exemple, la generació vernal és molt diferent de l’estival i el relacionat amb les diverses fases evolutives del període vital metamorfisme de certs organismes, com els insectes, etc Als…

Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca…

Conté 34 estels visibles a ull nu, el principal dels quals, α Sextantis , té una magnitud visual de 4,5, pertany al tipus espectral A0 i és situat a una distància de 270 anys llum