Resultats de la cerca
Es mostren 481 resultats
Esparver cendrós
L’esparver cendrós Circus pygargus és un dels nostres esparvers, una de les característiques del qual és el seu costum de fer el niu a terra, com es veu a la fotografia, en camps de conreu o en herbassars És difícil de distingir de l’esparver d’estany pròpiament dit Circus cyaneus , bé que en el mascle, en vol, s’aprecia el color grisós del carpó que li és característic, contra el carpó blanc d’aquest Xavier Ferrer Als Països Catalans l’esparver cendrós és una espècie estival en pas i un nidificant localitzat Els principals nuclis reproductors a Catalunya es troben a les comarques de l’Alt…
Capsigrany
El capsigrany Lanius senator és de la mida de l’escorxador i el més comú del seu grup Sol veure’s parat als cables del corrent elèctric, al costat de les carreteres, des d’on vigila el pas d’insectes, els quals caça i penja de les punxes dels esbarzers a la manera típica dels ocells del seu grup El caracteritza el color castany clar del cap, amb una franja negra al davant, que baixa pels costats, travessant l’ull, i el color blanc i negre de la resta del mantell A la femella de la fotografia, presa a l’Encanyissada delta de l’Ebre s’observa el color blanc de davant del cap, tocant el bec,…
Botxí
El botxi Lanius excubitor és més gros que l’escorxador ateny 24 cm, i es reconeix pels colors grisencs del mantell, el negre de les ales i la taca allargassada de la zona de l’ull Al dibuix s’aprecia la llargada de la cua i la forma del bec, alhora que s’illustra l’hàbit alimentari d’aquest depredador d’insectes i rosegadors Aquesta qualitat de depredador, que és ben manifesta en la forma del bec i de les potes, es complementa amb la seva manera de menjar, comparable a la dels rapinyaires, perquè fixen la presa amb la pota, i hi recolzen tot el tars al damunt, mentre l’estripen i en van…
cultura talaiòtica

Vista de l’interior del poblat talaiòtic de son Catlar (Ciutadilla) amb les restes d’altres monuments de la cultura talaiòtica
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Prehistòria
Nom donat a la civilització indígena de Mallorca i Menorca durant les darreres fases de l’edat del bronze i la del ferro, derivat del talaiot, un dels seus monuments més significatius.
Té una clara personalitat diferenciada respecte a les contemporànies de les terres més properes i presenta una unitat evident, malgrat que entre les dues illes hi ha matisos diferencials clars, sobretot en l’arquitectura Les grans construccions són precisament l’aspecte més conegut i famós talaiots, navetes, taules el primer llibre d’arqueologia prehistòrica dels Països Catalans fou el que Ramis i Ramis dedicà als monuments talaiòtics de Menorca 1818 Les investigacions ja no s’interromperen, però no es començà a excavar sistemàticament fins vers el 1915, amb les campanyes de l’Institut d’…
Sobrarb
Comarca d’Aragó, a migjorn de les occitanes de Comenge i Bigorra, a llevant de les aragoneses de l’Alt Aragó i el Somontano d’Osca, al nord de Somontano de Barbastre i comarca de Graus, i a ponent de la Ribagorça.
Ocupa uns 2775 km 2 , que coincideixen amb la conca alta del Cinca i la mitjana de l’Éssera, amb el partit judicial de Boltanya i amb la part pirinenca no catalana del bisbat de Barbastre És la meitat més feréstega i tancada dels Pirineus aragonesos, on es troben representades les distintes unitats estructurals, distribuïdes en faixes latitudinals El Pirineu axial, que s’estén del massís de Posets 3367 m, compartit amb l’Alta Ribagorça, al de Vinhamala 3303 m, al límit amb Bigorra, amb petites valls com la de Pineta, capçalera del Cinca, i la de Gistau, que ho és del seu afluent el Cinqueta…
navaho
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Nord que parla una llengua de la família atapascana i constitueix un dels grups indígenes més nombrosos (uns 100.000 individus) i dinàmics dels EUA.
Els navahos habiten en grans reserves als estats de Nou Mèxic i Arizona i conserven molts dels costums i de les velles tradicions, que en gran part adquiriren de llurs antics veïns, els indis pueblos Són agricultors sedentaris i ramaders, i entre ells les dones gaudeixen d’una forta consideració social, fins al punt que la successió és regulada per via materna matrilinealisme i els homes, quan es casen, han d’anar a viure a casa de la sogra matrilocalisme
canari

Canari
© C.I.C. - Moià
Ornitologia
Moixó granívor indígena de les illes Canàries, de la família dels frangíl·lids, que ateny de 12 a 13 cm de llargada i presenta, en estat salvatge, una coloració grisa verdosa sobre un fons groc.
Fou introduït a Europa al començament del segle XVII, i al final del mateix segle n'aparegueren individus d’un color groc uniforme a causa d’un fenomen de mutació Actualment és estès per tot el món i n'hi ha gran quantitat de races, aparegudes per encreuaments fets per tal de millorar-ne el cant i la coloració El canari, un dels ocells de gàbia més populars, és molt preat per la bellesa del seu cant
comte
Història
Persona que té al seu càrrec el govern d’un comtat.
A l’imperi Carolingi el comte fou el principal funcionari del rei, i les seves atribucions eren gairebé absolutes Nomenat directament pel rei, actuava com a intermediari entre el poble i el monarca, que controlava els comtes personalment o bé a través dels legats missi dominici Les seves funcions eren administratives, civils, judicials i militars reunia les tropes del comtat quan rebia l’ordre del rei o en cas de perill a la zona, administrava justícia, personalment a través de les assemblees i dels tribunals locals, recaptava els imposts reials, els comtals i les penes pecuniàries, regia…
Municipi d’Ègara (Terrassa)
Mapa de la situació dels jaciments d’època romana localitzats prop del conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa AA Moro Els únics testimonis documentals del municipi romà d’Ègara corresponen a dues inscripcions epigràfiques conservades en sengles pedestals de pedra calcària, reaprofitats i encastats en l’obra romànica de l’església de Santa Maria de Terrassa El primer pedestal es troba situat a la paret esquerra de la nau, abans del creuer Presenta una dedicatòria a l’emperador Antoni Pius, i es pot datar de l’any 139 El seu interès rau en el fet que permet conèixer l’estatus jurídic…
música de Santiago de Xile
Música
Música desenvolupada a Santiago de Xile (Xile).
La ciutat té el seu origen en un fortí creat el 1540 per Pedro de Valdivia Des dels primers moments de la presència espanyola a Xile, es té notícia d’activitat musical a les diverses esglésies de la ciutat En aquella època la música religiosa que es practicava era el cant pla, però també s’interpretaven peces que combinaven elements de la música popular espanyola amb altres d’origen indígena i africà La documentació es torna més abundant amb l’arribada del segle XVIII En aquesta època el repertori era format per peces de compositors de la Península Ibèrica -com ara el català A…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina