Resultats de la cerca
Es mostren 879 resultats
Castell de Sant Martí de la Morana (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El poble de Sant Martí de la Morana o de la Plana és al sud-oest del terme, a 551 m d’altitud La primera notícia sobre el lloc és del 1067, any en què els esposos Arnau i Guisla, amb llurs fills, atorgaren a Bertran de Santmartí, a la seva muller Loreta i als seus fills la senyoria que tenia Miró Gauspert in Sancti Martini i a la Morana Pocs anys després es documenta l’existència d’un castell a l’indret pel testament de Berenguer de Santmartí, datat el 1081 aquest personatge, emparentat amb l’esmentat Bertran de Santmartí, deixà a la seva esposa Geralda, amb la condició que restés vídua, i al…
Sant Julià de Lavit (Terrassola i Lavit)
Art romànic
Tot i que un document del 999 sembla esmentar-la, la primera menció directa de l’església és del 1029, any en què Gigo i els seus fills permuten amb el monestir de Sant Cugat del Vallès un alou al terme de Lavit, dins el comtat de Barcelona, que limita a ponent amb terra de Sant Julià, la qual cosa dona a entendre l’existència en aquesta data de la capella Torna a aparèixer documentada l’any 1093, en un establiment que feu el monestir de Sant Cugat als germans Guilamany, Albert i Mir d’un alou situat al terme de Lavit, prop de Sant Julià L’església pròpiament dita s’esmenta l’any 1144 en un…
Castell de Terrassola (Terrassola i Lavit)
Art romànic
El primer esment que tenim de l’indret és de l’any 1058, en les indicacions de les afrontacions del castell de Cabrera d’Anoia Al segle XII el castell va pertànyer als Castellet El 1149 Bertran de Castellet llegà el castell al seu germà i un altre Bertran de Castellet cedí el castell el 1195 al seu fill Bernat Uns anys després Pere de Puig-roig cedí a la comanda de l’orde de l’Hospital els seus drets que tenia al castell, que li provenien de la divisió de béns que havia fet Guerau de Lavit El 1202, però, el castell pertanyia a Arbert de Pierola, el qual el cedí al seu fill Arbert En una època…
Santa Maria de Peralta (Renau)
Art romànic
El lloc de Peralta, avui despoblat, degué ésser colonitzat, igual com Renau, al segle XII El seu castell fou bastit entre els segles XII i XIII per la família Montoliu, nissaga que conservà la senyoria sobre l’indret fins el 1447, any en què Joan Gabriel de Montoliu llegà el castell i lloc de Peralta al monestir de Santes Creus Malgrat les notícies antigues sobre l’indret de Peralta, no es disposa de referències sobre la seva església, que era dedicada a Santa Maria, tot i que és possible que la seva construcció inicial correspongués al segle XIII Hom sap que era sufragània de l’església del…
Torre de Sarrià o torre Vilana (Barcelona)
Art romànic
Aquesta torre, avui totalment desapareguda, es trobava en el límit actual amb Sant Gervasi, al lloc on hi hagué l’asil Duran Segons F Carreras i Candi, al segle X n’era el propietari un tal Teudiselo , i després del 986 passà a poder de la catedral de Barcelona aquest mateix any s’esmenta també el terme de Sarrià El 1046 Ramon Berenguer cedeix l’església i la capella de Santa Cecília juntament amb el domini de l’esmentada torre als canonges de la seu barcelonina Foren aquests, al segle XII, els qui enfeudaren aquesta torre a una família de castlans, els quals adquiriren el seu cognom a partir…
Castell d’Alcanó
Art romànic
El poble d’Alcanó és a 214 m d’altitud, al centre del terme Sembla que inicialment aquest indret s’hauria de relacionar amb una almúnia sarraïna, dedicada a les tasques agrícoles i ramaderes Una de les primeres referències d’Alcanó data de l’any 1203, quan el bisbe Gombau de Camporrells adquirí un palau que els canonges de Sant Ruf tenien a l’extrem NE de la Suda per a palau episcopal, en canvi de cedir-los uns predis a les Pardinyes i uns drets sobre l’almúnia d’Alcanó Tant els canonges de Sant Ruf com el capítol de Lleida contribuïren a la repoblació del terme Una de les primeres notícies…
Santa Maria de Cardedeu
Art romànic
Situació Façana nord de l’església, on és visible l’aparell romànic a la base del campanar i d’un extrem del primitiu creuer de l’església Arxiu Gavín L’església parroquial de Santa Maria es troba al bell mig del nucli urbà de Cardedeu Mapa L37-15393 Situació 31TDG465101 S’hi pot accedir per l’autopista A-17 direcció Girona, sortida de Cardedeu-La Roca, i també per la línia de ferrocarril de Barcelona a Portbou, amb estació a la mateixa població Cal demanar-ne la clau a la rectoria CBC-MRGP Història La primera notícia documental del lloc de Cardedeu apareix en una venda del 30 d’octubre del…
Santa Maria de l’Aldea
Art romànic
Santa Maria de l’Aldea Aquesta església, ara santuari, fou la parròquia de l’Aldea fins als anys trenta És situada al S dels dos nuclis principals del poble actual, al costat de la torre del castell i de les cases de l’antic llogaret de l’Aldea El primer esment del lloc de l’Aldea és de l’any 1146 o 1148, en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va concedir a Bernat de Bell-lloc l’almúnia de l’Aldea, al prat de Tortosa El 1160 Bernat de Bell-lloc i la seva muller Adalgarda, amb el consentiment dels seus germans, van donar a Santa Maria de l’Aldea i al seu prevere Joan un solar perquè s…
Castell d’Aler (Benavarri)
Art romànic
El lloc d’Aler és situat a ponent de Benavarri, al vessant occidental de la serra de Sant Salvador Sembla que aquest indret fou conquerit i organitzat vers mitjan segle XI per un tal Guifré Sal la, fundador del llinatge dels Aler, el qual estava al servei del rei Ramir I d’Aragó El fill de Guifré Salla, dit Bernat Guifré, conquerí l’any 1089 dues terceres parts de Palazuelo per al rei Pere I d’Aragó i concedí a Sant Vicenç de Roda una heretat a Calbera ja hauria mort probablement quan el bisbe Ramon Guillem consagrà l’any 1105 l’església de Santa Maria d’Aler Els seus fills participaren…
Claude Bernard

Claude Bernard
© Fototeca.cat
Biologia
Metge i fisiòleg francès.
Fou ajudant, al Collège de France, de François Magendie, el lloc del qual ocupà més tard 1855, i professor de fisiologia experimental a la Sorbona 1854 Hom el pot considerar el pare de la fisiologia moderna, no solament per les seves importants descobertes, sinó per la metodologia de l’experimentació que creà, desenvolupà i llegà a tots els qui després d’ell s’han esmerçat en tasques de recerca en el camp de la fisiologia i, en general, en qualsevol dels camps de les ciències biològiques Els seus estudis cabdals versaren sobre les funcions digestives dels animals superiors i de l’home en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina