Resultats de la cerca

Estudia dret i periodisme, activitat en la qual s’ha professionalitzat Collaborador de la revista  Destino i, des del 1966 regularment de La Vanguardia , ha esdevingut un dels cronistes més reconeguts de Barcelona , especialment en matèria d’art, urbanisme i vida cultural en general, temes sobre els quals ha publicat nombrosos llibres, molt sovint illustrats  Retrobar Barcelona 1988,  Establiments i negocis que han fet història 1990, Historia del Eixample 1990, ampliada el 2008 amb el títol de L’Eixample, 150 anys d’història , Barcelona, un museu d’escultures a l’aire lliure 1991, Quinze dies…

Fou el tercer de sis germans, fill d’un petit comerciant de queviures, el qual era fill d’un serf de la gleva Per influència del germà gran començà a publicar contes i articles, humorístics i satírics El 1879 es traslladà a Moscou per ingressar a la facultat de medicina El 1881 començà a publicar els seus contes en periòdics El volum P'ostrye Rasskazy ‘Contes de tots colors’, 1886 cridà l’atenció del novellista Dimitri VGrigorovič, que l’encoratjà Abandonà els pseudònims anteriors Antǒsa Čekhonte , Un home sense esplín , El germà del meu germà , i la seva fama aviat es difongué Temptat pel…

Compaginà estudis d’idiomes i d’administrativa amb la feina de secretària en un establiment hoteler En la seva primera obra, el recull de narracions Banc de fusta 1968, premi Vida Nova, Cantonigròs 1966, ja apareix el tema de la incidència del turisme en la vida mallorquina, que permet considerar-la com a representant de l’anomenada Generació dels setanta, influïda pel realisme social Aquest vessant és present també en les novelles 39° a l’ombra 1968, premi Sant Jordi 1967 i La festa de tots els morts 1974, que combina amb els sentiments i les frustracions de personatges femenins, anullats…

Situació Absis de l’església derruida, decorat exteriorment amb un fris d’arcuacions cegues ECSA - M Anglada El raval de la Farga de Moles és al peu de la C-145, uns 100 m abans d’arribar al pas fronterer amb Andorra Les restes de Sant Roc o Sant Miquel de Ponts no queden pas més enllà d’uns 40 m de la carretera, pel costat de llevant, al mig d’un bosc Mapa 34-10215 Situació 31TCG742992 Per arribar-hi és millor d’anar a peu, perquè el camí que hi ha al trencall a mà dreta cap a llevant queda tallat per un mur de formigó Des del prat cal endinsar-se al bosc, on hi ha les restes, molt ocultes…

Situació Façana de ponent de l’església, coronada pels merlets amb què fou fortificada al segle XIV ECSA - A Roura L’antiga canònica i actual parròquia de Santa Maria de Cornellà presideix el poble de Cornellà de Conflent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 1” N - Long 2° 22’ 59” E L’església és al nord del palau comtal, al costat de la carretera que va a Fillols PP Història EI topònim Cornellà de Conflent Cornelianum , 901, com altres indrets homònims de Catalunya, suggereix la hipòtesi que podria tenir origen en un domini detingut, a l’època romana, per un colon, membre de la gens Cornèlia…

Vida Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera Després de conèixer, per referències i articles, l’obra d’ Émile Jaques-Dalcroze , es traslladà a Suïssa, on es diplomà a l’Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra 1911 Introduí aquest mètode a Catalunya a través de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica avui Escola de Música Joan Llongueres, que fundà el 1913 Fou també fundador i director de l’Escola Coral de Terrassa 1901-18, inspirada en el model de l’Orfeó Català, i dirigí l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat 1912-18 També instituí…

Vida Nascuda en una barraca del Somorrostro, de família gitana i filla del guitarrista flamenc José Amaya, El Chino , de molt petita ja ballava en locals públics de Barcelona, on fou coneguda com La Capitana o El Torbellino Gitano El 1929 Raquel Meller la incorporà a la seva companyia per anar a París En el cinema debutà per a la productora Filmófono en La hija de Juan Simón 1935, començat per Nemesio ASobrevila i acabat per José Luis Sáenz de Heredia i Luis Buñuel María de la O 1935-36, de Francisco Elías, o La Casa de la Troya 1936, de Joan Vilà i Vilamala i Adolfo Aznar estrenat el 1939…

Vida Debutà com a actriu infantil i posteriorment estudià literatura catalana contemporània a la Universitat Autònoma i a l’Institut del Teatre Després d’integrar-se al grup ADT, autogestor de la sala Diana, conegué Fabià Puigserver, que la incorporà a l’espectacle Quiriquibú 1976, Joan Brossa El 1979 encarnà l’Ofèlia de Hamlet W Shakespeare en la companyia d’Enric Majó És Premi Nacional de Teatre de la Generalitat 1988 i ha intervingut, entre d’altres, en La ronda Arthur Schnitzler, premi Joanot 1988 Joan Miró, l’amic de les arts premi del FAD 1994 La senyora Florentina i el seu amor Homer…

Vida Compaginà els estudis de magisteri i filosofia i lletres amb l’afició teatral i literària, que manifestà com a autor de les obres Sin la sonrisa de Dios 1949 –adaptada a la pantalla per Juli Salvador el 1955– i Estación de servicio 1951 Guionista, a partir del 1954, de la productora IFISA, d’Ignasi F Iquino, alternà aquesta activitat amb esporàdiques incursions com a realitzador Manos sucias 1956, Un mundo para mí 1959 i Vivir un largo invierno 1963 El 1960 fundà, conjuntament amb el seu cap de producció, Valentí Sallent i Monés, Ja-Va, PC, firma responsable de la coproducció Fuga…

Fou molt influït pel seu pare, l’intellectual Camilo Díaz Baliño 1889 - 1936, a través del qual conegué Alfonso Rodríguez Castelao , Ramón Otero Pedrayo , Vicente Risco i altres destacats representants del galleguisme Participà activament en la campanya per l’ Estatut d’Autonomia de Galícia Després de l’assassinat del seu pare pels franquistes en començar la Guerra Civil Espanyola, visqué amagat uns quants mesos En acabar la guerra es traslladà a Madrid i cursà estudis a l’ Academia de Bellas Artes de San Fernando , que acabà el 1942 Posteriorment aconseguí una beca i amplià estudis a…