Resultats de la cerca

Situació i presentació És situat al SE de la comarca i limita al N amb els municipis de Verdú i de Montornès de Segarra, a l’E amb els de Montoliu de Segarra i Vallfogona de Riucorb Conca de Barberà, al S amb Passanant Conca de Barberà i a l’W amb Ciutadilla El municipi és partit pel Riu Corb i té al marge dret una serra eixuta que mostra els estrats de calcària Sobre la serralada, el terme va davallant cap al Pla d’Urgell, enmig de fondalades que foren excavades per les torrenteres del Riu Corb i del Cercavins Són formes entallades en la massa dels sediments oligocènics i es troben damunt…

Desenvolupament enciclopèdic Malgrat el tòpic que el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana en fou el model, nasqué com a continuació editorial de la secció “Los Lunes” del diari El Liberal , iniciada el 1883 L’objectiu d’oferir un coneixement enciclopèdic de la realitat menorquina, passada i present, fou refermat en cada una de les nou etapes, des de les més provisionals del tombant de segle i de la immediata postguerra fins a les més sòlides, encapçalada per la del nou-cents com a òrgan de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó des del 1906 La revista tingué diferents…

Situació Vestigis de l’antic monestir cistercenc integrats dins l’edifici barroc que forma l’actual santuari ECSA-M Catalán El santuari marià i antic cenobi cistercenc de la Bovera es troba dalt d’un turó 589 m a uns 2 km a ponent del poble de Guimerà, prop dels límits amb els termes de Ciutadilla i Verdú Mapa 34-15 390 Situació 31TCG466039 S’hi arriba des de Guimerà per un camí veïnal JDM-APF Història El lloc de la Bovera és conegut des del 1190, any en què el cavaller Pere de Tàrrega decidí fundar en aquest indret un monestir, que va posar sota la protecció de Vallbona de les Monges El…

Fill segon de Pere el Cerimoniós  i d’ Elionor de Sicília , rebé del seu pare els títols de comte de Besalú, senescal de Catalunya 1368 i comte de Xèrica 1372, i des del 1378 afegí el càrrec de lloctinent del seu pare a València El 1372 es casà a Barcelona amb Maria de Luna , hereva del comtat de Luna i de la senyoria de Sogorb, matrimoni que ja havia estat concertat el 1361 De llurs quatre fills, Martí , Jaume, Joan i Margarida, només el primer superà la infantesa Hereu de la mare, la succeí en els seus drets a la corona siciliana, als quals uní els del seu pare, que els hi cedí el 1380 Per…

Situació i presentació A tramuntana confronta, pel roc de la Mona, amb Olesa de Montserrat, a l’esquerra del Llobregat, mentre que a la dreta del riu fa de partió amb el terme d’Esparreguera la riera anomenada primer de Masquefa i després de Magarola Per un petit sector a ponent el municipi confronta amb els Hostalets de Pierola de l’Anoia A migdia, el termenal amb Sant Esteve Sesrovires i Martorell coincideix en gran part amb el torrent de Can Noguera El límit de llevant, que confronta amb municipis del Vallès Occidental, coincideix amb la riera del Morral en el sector que aquesta fa de…

Dos conjunts d’altiplans i serralades es despengen dels contraforts dels Pre-pirineus orientals i, en direcció N-S, penetren profundament en àrees que, latitudinalment i altitudinalment, ja són plenament mediterrànies, tot abraçant entre ambdós la gran conca del Llobregat-Cardener Aquests dos sistemes vertebren el territori anomenat auso-segàrric, el sector ausònic l’un, el més oriental, el sector segàrric l’altre, el més occidental Els dos sectors són semblants i ben diferenciats dels territoris que els envolten, però una continentalitat netament més acusada de l’occidental hi introdueix…

S’ha parlat molt de la postguerra com d’una etapa d’una pobresa absoluta, d’un veritable desert Però és just, com s’està fent darrerament, que es vagi reconeixent la importància d’alguns fets aïllats que demostren la lucidesa de certes persones concretes Cirici, que va marcar profundament els estudis de l’art contemporani posterior, va escriure un article a Ariel , al juny del 1946, titulat «L’art de la saviesa», on afirma que s’ha de donar un lloc a la cultura «al tocadiscs, al lavabo, a la forquilla, al capell o l’ampolla no menys que a un monument» Al començament dels anys cinquanta, i…

També aborda el diagnòstic, el tractament, la prevenció i la rehabilitació de lesions o malalties succeïdes a causa de la participació en activitats físiques, programes d’exercici físic i esports de tots els nivells, o d’aquelles secundàries a l’absència d’aquesta activitat física A més, té cura de la selecció i el control mèdic amb exàmens d’aptitud previs a la pràctica d’exercici físic i esport de competició, amb la finalitat de detectar qualsevol alteració susceptible de provocar problemes amb la pràctica de determinats tipus d’exercici Un altre vessant transcendent rau en el maneig de…

Vida i obra Llorejat i qüestionat, fou el personatge més influent i decisiu del món social i cultural valencià de la segona meitat del segle XIX i principi del segle XX La seva múltiple i polifacètica acti-vitat cívica, un accentuat esperit emprenedor i una capacitat intellectual i literària molt per sobre de la mitjana del moment el convertiren en el mestre i capdavanter de la Renaixença valenciana Fill de Felicíssim Llorente i Ferrando, advocat i regidor de València, i Maria Olivares i Lucas, fou educat al si d’una família burgesa i mostrà, des de ben jove, una extraordinària capacitat…

És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el 1154 Per la part de la…