Resultats de la cerca

Deriva de la veu egípcia hika khasut cap dels països estrangers i s’aplica també, per extensió, als seus seguidors L’origen d’uns i d’altres és objecte de controvèrsia conjunt de pobles semites que haurien emigrat a Egipte des del sud de Palestina hurrites invasors conglomerat de gents, en especial semites, que s’haurien infiltrat pacíficament en el delta població mig egípcia i mig semítica del delta oriental caps bàsicament asiàtics que haurien substituït els egipcis, etc Hom tampoc no sap si existeix una relació entre aquests hikses i els hika khasut citats en alguns texts del Regne Antic i…

Situació Aquest castell és situat al nucli de la població d’Espolla, al carrer del Castell La vila és emplaçada als vessants meridionals de l’Albera, en un pujol al repeu de la plana de l’Empordà Mapa 220M781 Situació 31TEG003936 Per anar-hi cal prendre la carretera local que va del Pont de Campmany, a la N-II, a Roses La vila d’Espolla es troba, per aquesta carretera, entre Sant Climent Sescebes i Rabós d’Empordà JBH-JVV Castell Un croquis del que resta de les construccions de la fortificació B Bofarull La fortalesa sembla que era la planta rectangular, protegida, possiblement,…

La seva procedència és controvertida El 857 Carles II el Calb li encomanà el marquesat de Gòtia, en substitució del destituït Odalric, a més dels comtats de Beaune i Autun, a Borgonya, que havia pres el traïdor Isembard El mateix 857 negocià un tractat de pau i amistat amb el governador de Saragossa ‘Abd al-Uwar, el qual li permeté de passar l’any 858 a França, on ajudà Carles el Calb en la defensa del regne contra els normands, contra una invasió de Lluís II el Germànic i contra les dissidències de la noblesa Al juny del 859 aconseguí de Carles el Calb a Attigny tres preceptes per a uns…

Zigofillàcies 1 Fagonia cretica a aspecte de la planta en flor i fruit x 0,5 b detall del fruit x 2 2 Zygophyllum fabago a fragment d’una branca amb els fruits oberts x 0,5 b fruit seccionat transversalment x 2 3 Peganum harmala detall del fruit i del calze persistent x 2 4 Tribulus terrestris a detall d’un fruit x 2 b fragment d’una branca amb dues fulles paripinnades i un fruit x 1 Eugeni Sierra Grup pobrament representat al nostre país, comprèn, a tot el món, uns 25 gèneres i més de 200 espècies esteses per les regions tropicals, subtropicals i temperades Hi ha herbes, petits…

Falcó llaner Falco biarmicus Aquest és un falcó divagant molt rar als Països Catalans és una mica més freqüent a les Illes i, potser, a les comarques més meridionals, malgrat la manca de citacions en aquestes darreres El falcó llaner s’ha citat en diverses ocasions al S de la península Ibèrica i, en general, és molt possible que passi desapercebut en confondre’l amb el falcó pelegrí, essent, doncs, menys rar del que sembla A les nostres latituds hom disposa de 8 citacions 6 a les Illes 3 a Menorca el gener, el maig i el juny 2 a Formentera el maig i el juliol i una a Mallorca el setembre i…

La cresta dels Bartolons, vigorós contrafort meridional de la serra de la Grana Rafael Paulo Les serres de la Grana, l’Aguilar i Orxeta 211, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Les serres de la Grana i l’Aguilar orlen pel sud el massís d’Aitana Constituïdes per calcàries i margues eocenes, es troben en una zona intensament tectonitzada i amb multitud de fractures que sovint permeten l’aflorament de materials triàsics un magnífic exemple es troba a la vall del riu de la Torre, on una falla de direcció nord-sud posa en contacte les calcinals albienses amb les argiles i algeps…

Espadats i costers meridionals de la serra de Cavalls Ernest Costa Les serres de Pàndols i de Cavalls 25, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Entre els rius de la Canaleta i Sec, que prolonguen pel nord-est els ports de Tortosa i Beseit, es localitzen les serres de Pàndols i de Cavalls, muntanyes que configuren la transició entre les terres litorals i les planes continentals de la depressió de l’Ebre Malgrat les escasses altituds el cim més alt és el puig Cavaller de 709 m, presenten un relleu abrupte i retallat per barrancs bastant profunds El substrat litològic…

La carretera de Sant Adrià a la Roca el divideix en un sector meridional antic pla de regadiu, ocupat per indústries ENHER, Europils i per una àrea classificada d’equipaments i parc urbà, i en un sector septentrional, més muntanyós, de caràcter residencial Es formà els anys vint amb torres d’estiueig una de les quals donà nom al barri, i gràcies a la seva ordenació de ciutat jardí la densificació ha estat menor que en altres barris El creixement ha estat anàrquic les antigues torres, habitatges d’autoconstrucció i blocs de pisos i té un gran dèficit d’equipaments En depenen els barris de les…

Les serres de Vallabriga a la dreta i del Cis formen un anticlinal de calcàries i dolomies molt resistents part damunt dels 1500 m alt, redreçades durant el cretaci superior, que domina les margues eocèniques de la Baixa Ribagorça Entre Alins d’Isàvena i Ovarra el riu s’hi encaixa amb tanta dificultat, que la carretera de Benavarri a Vilaller, que el remunta, hi ha restat deturada fins els anys 1970