Resultats de la cerca

El 988 el comte Borrell II de Barcelona-Urgell cedí les propietats que posseïa a la vall de Castellbò al vescomte Guillem d’Urgell Però no fou fins ben entrat el segle XII, després de l’entroncament amb la casa vescomtal de Cerdanya pel matrimoni del vescomte Pere I de Castellbò ~1126-50, besnet de Guillem, amb la vescomtessa Sibilla de Cerdanya, i de l’aparició al sud del comtat d’Urgell d’un nou vescomte, titular del Baix Urgell després dit d’Àger , que els primitius vescomtes urgellesos adoptaren la denominació de Castellbò , després d’haver emprat la de vescomtes de l’Alt…

Força especial que defensava el poder de l’estat centralitzat rus, de servei al Kremlin, a les fronteres i ciutats de Rússia, era un cos vitalici i hereditari, privilegiat per la seva funció i la seva força Els strel’cy rebien terres i ocupaven càrrecs administratius i polítics i comercials en temps de pau A causa de les derrotes sofertes per llur ineficàcia i de les insurreccions protagonitzades per ells, foren eliminats de vegades de forma sagnant, a la fi del s XVII, per Pere I, i s’integraren en la infanteria regular

La varietat dels dialectes originaris, la mescla dels holandesos amb colonitzadors d’altres llengües, llur contacte amb la població aborigen, la manca d’una pressió normalitzadora i les tendències autòctones feren que la llengua dels colonitzadors, flexiva originàriament, evolucionés cap a formes més analítiques Les principals diferències amb el neerlandès són certs canvis vocàlics, ensordiment de consonants i apòcope de mots, quant a la fonètica, i, quant a la morfologia, eliminació de l’alternança vocàlica en la conjugació, eliminació dels morfemes de persona i de nombre, expressió del…

En l’evolució vers el Renaixement contribuïren, especialment, V Foppa, influït per A Mantegna, i les estades a Milà de DBramante i de Leonardo da Vinci, que hi pintà dues obres tan divulgades com la Mare de Déu de les roques i la Santa Cena Entre els pintors que recolliren els ensenyaments d’aquests artistes cal citar Bergognone, GA Boltraffio, B Luini i Marco d’Oggiono

Reberen aquest nom perquè s’establiren a la riba del riu Sala actual Issel de la Germània inferior Els salis dominaren Cambrai i Tournai, durant el regnat de Clodió, primer rei conegut dels francs, del qual descendí la dinastia dels merovingis merovingi La seva llei llei sàlica, coneguda des del temps de Clodoveu 511, és la més antiga de les lleis franques

Situació Façana de ponent, amb una bonica portada, única part de l’església romànica que fou aprofitada en reconstruir-se l’edifici al segle XIV ECSA - M Catalán L’església de Sant Miquel es troba dins la vila de Montblanc, vora el Carrer Major, el de la Fusteria i els de les Corts Mapa 34-16418 Situació 31TCF465824 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior MLIR Història L’església de Sant Miquel fou construïda gairebé contemporàniament al temple parroquial de Santa Maria, entre mitjan i la darreria del segle XII, fora del primitiu…

Al final d’abril, el president armeni Serge Sarkissian va bloquejar la ratificació dels acords històrics amb Turquia del 2009, perquè Turquia vincula els esforços de reconciliació amb el conflicte entre Armènia i l’Azerbaidjan per Nagorno-Karabakh, territori azerbaidjanès poblat majoritàriament per armenis Al principi de maig, el Parlament turc va aprovar el projecte de revisió de la Constitució del 1982 per 336 vots d’un total de 550 escons, però en no haver obtingut una majoria de dos terços, havia de ser sotmès a referèndum i al Tribunal Constitucional En el referèndum,…

L’administrava una junta de consignació , i la reclamació de la seva lluïció fou un del objectius de la revolta dels agermanats mallorquins 1521-23 Pesà damunt les finances municipals fins a mitjan s XIX

Fundada a mitjan s XVIII a l’antic emplaçament de Kamenskoje, sobre la riba dreta del Dnièper, és un important nucli industrial indústria pesant, de construcció de maquinària i electrometallúrgica Port fluvial i nus ferroviari

Aquest temple és esmentat en l’inventari de Sant Pere d’Àger, de mitjan segle XII, com a nom de partida i en les afrontacions d’una terra per on discorria el camí de Miravet