Resultats de la cerca

Fou fundada el 1940 per Josep Ignasi Ferrero i Cabanach i Josep Maria Ventura i Mallofré al barri de Gràcia de Barcelona Després de començar l'activitat comercialitzant productes com la mel amb la marca Granja San Francisco, el 1946 registraren la marca Cola Cao Amb els anys, incorporà noves empreses i marques i s’expandí inaugurà la nova fàbrica de Parets del Vallès 1979, comprà l’empresa La Piara 1988, entrà al mercat xinès amb Cola Cao 1989, adquirí marques com Nocilla 2002, del grup Unilever, i Mesura 2002, i comprà les galetes Cuétara 2008, que formaven part del grup SOS Amb aquesta…

Tracta el model específic de la indústria del suro , que ha deixat una forta empremta, especialment a les comarques de l’Empordà, la Selva i el Gironès El museu permet resseguir el procés de transformació del suro, des de la pela de l’alzina surera fins que es comercialitza Fou fundat formalment l’any 1972, impulsat per Miquel Oliva Des del 1976 les colleccions ocuparen una de les sales de la Casa de Cultura Josep Pla, i el 1979 passaren a l’antiga fàbrica tapera de Can Genís El 1987 fou emplaçat en un edifici racionalista del centre de la vila construït entre els anys 1931 i 1934, obra de l…

Antigament, els barreters fabricaven barrets o gorres de llana, seda, fil o estam treballaven amb agulla, i d’ací llur denominació inicial de barreters d’agulla A Barcelona constituïren gremi el 1496 l’ofici fou considerat després com la primera de les set arts menors de la seda A València, el gremi fou constituït el 1531 A la segona meitat del segle XVII es dedicaven també a la fabricació de mitges d’agulla, negoci que aviat esdevingué el principal del gremi, sobretot a València mitger En ple segle XVIII, el gremi de barreters d’agulla de Barcelona obtingué 1745 la incorporació al teler…

La seva important firma comercial proveïa de blat Catalunya els anys estèrils i promovia un intens comerç de la pesca noruega i el conreu de la vinya i comerç de vins Fou membre de la Junta Superior de Govern del Principat 1811 i diputat a les corts de Cadis, com a suplent de Felip Aner d’Esteve, en morir aquest el 1812 però no arribà a ocupar la vacant El seu fill, Antoni Alexandre de Larrard i Juez-Sarmiento mort el 1887, heretà el palau del carrer Ample de Barcelona i fou propietari d’un gran predi a la muntanya Pelada de Gràcia, a la urbanització de la qual s’oposà tenaçment el 1885 i el…

Es formà com a pastisser al negoci que la seva família tenia a Lleida, i l’any 1957 s’establí a Barcelona, on obrí una pastisseria al carrer Gran de Gràcia, a partir de la qual creà una xarxa d’establiments de botigues i passà a la confecció industrial de pastissos i al sector dels gelats Introductor dels gelats i de la pastisseria congelada per a la restauració i l’hostaleria, l’any 1982 obrí una fàbrica a Montgat Maresme i el 1993 fundà la filial Farggi, dedicada als gelats de qualitat, amb la qual accelerà el creixement de la seva empresa i es convertí en un dels líders del…

Germà gran d’ Antoni , Miquel ,  Bartomeu  i Francesc, es feu càrrec del negoci familiar d’adoberia Conreà la literatura només d’una manera esporàdica Collaborà, amb diversos pseudònims Al-Majori , Fermín i, sobretot, Pau de la Pau , a La Dulzaina , Revista Balear , La Ignorància  i La Roqueta , i també al Calendari Català de FP Briz Escriví alguns poemes en castellà i el 1868 guanyà un accèssit als Jocs Florals de Barcelona La seva poesia, de factura no gaire acurada, té, però, un cert to personal Tanmateix, la seva obra més important és la sèrie de vuit narracions publicades a…

Nascut en una família de jueus sefardites turcs establerta el 1967 a Barcelona, inicià l’activitat com a comercial del sector tèxtil a l’inici de la dècada dels anys setanta, i gràcies a les importacions d’articles de l’Afganistan el seu negoci rebé un fort impuls L’any 1984, juntament amb el seu germà Nahman, obrí a Barcelona la primera botiga de la cadena Mango , que al llarg dels anys següents convertí en una de les primeres empreses del sector La seva fortuna és una de les primeres de Catalunya i de l’Estat espanyol Conseller 2006-13 de la junta d’accionistes del Banc…

El 1833 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai Després d’un temps, conegué el terratinent Miró, propietari de grans extensions de terra dedicades fonamentalment a la ramaderia Aviat començà a collaborar amb ell com a comptable i després com a associat A la recerca de nous negocis, el 1886 es traslladà a l’Argentina i s’establí a Magdalena Argentina hi cridà la seva muller, Josepa Calvis i els seus fills, Josep, Jaume i Martí, que havia deixat a Catalunya Hi treballà en un negoci de fruits de la seva propietat, que ell mateix installà El 1890 es traslladà a Chabás província de…

D’origen turc però amb passaport italià, visqué a París fins el 1930, que s’installà a Barcelona, on exercí d’inspector de vendes a la Metro-Goldwyn-Mayer Ibérica En esclatar la guerra civil marxà novament a París, però el 1939 retornà a Barcelona, on el 1952 creà la distribuidora Filmax , amb la collaboració del seu cunyat Marcelo Papo Aftalion El 1955 convertiren l’empresa en societat anònima, en la qual tingueren participació 50% Enrique Balcázar Sevilla i cinc dels seus fills El 1965 absorbí Bengala Films i el 1968 amplià el negoci amb l’adquisició de Concordia Films de…

Sense paper no hi ha arts gràfiques i sense arts gràfiques no hi ha negoci editorial El món dels paperers és un, però les arts gràfiques i l’edició són mons que estan normalment entrelligats Tots els industrials d’arts gràfiques són editors i tots els editors d’origen acostumen a incorporar les arts gràfiques en un moment o altre de la seva carrera L’editor estrictament, no és un industrial, ja que la seva feina és fer encàrrecs als impressors i comercialitzar l’obra així realitzada, però —repeteixo—, durant el segle XIX no hi ha editors purs, sinó empreses que combinen les dues activitats…