Resultats de la cerca
Es mostren 417 resultats
Della Scala
Llinatge gibel·lí d’origen obscur que regí Verona als ssXIII i XIV.
Assolí el govern de la ciutat cap al 1260, quan Leonardo Della Scala, dit Mastino I assassinat el 1277, esdevingué podestà del popolo Ell i els seus successors — Alberto I Della Scala mort el 1301, germà seu, Bartolomeo I Della Scala mort el 1304 i Alboino I Della Scala mort el 1311, fills d’Alberto I— foren els forjadors de la senyoria veronesa, erigida en defensora de la menestralia enfront dels atacs de la noblesa foragitada de la ciutat Una nova etapa en la trajectòria dels Della Scala, caracteritzada per la temptativa de fer de llur senyoria l’estat hegemònic del nord d’Itàlia, s’obrí…
Sant Jaume de Passanant
Art romànic
La vila de Passanant és a la banda nord del seu terme municipal L’indret, originat a l’edat mitjana entorn del seu castell, es documenta a la darreria del segle XI, entre els anys 1079 i 1080 tanmateix, el castell no figura escripturat fins l’any 1123, quan els germans Ponç II i Ramon de Cervera establiren entre ells una concòrdia respecte a la residència en aquesta fortalesa, en què arribaren al pacte que hi viurien alternativament un any cadascun De l’església parroquial, dedicada a sant Jaume, hi ha una primera notícia l’any 1150, en una escriptura per la qual Ramon de Cervera i la seva…
Jacques Lefèvre d’Étaples
Filosofia
Humanista, personatge central del lul·lisme francès.
Es graduà de mestre en arts a París Aristotèlic en sentit humanista, anà a Itàlia, on el 1492 tractà amb Ermolao Barbaro i amb el platònic Pico della Mirandola Amb aquest, i amb els occamistes, tingué en comú l’interès per les matemàtiques i l’astronomia Home de vida integèrrima, la seva afecció pels místics l’emmenà a editar, entre altres, les obres del pseudo-Dionís 1498 i de Nicolau de Cusa 1514, així com les de R Llull el Liber contemplationis , que coneixia, sembla, des del 1491, el Liber de laudibus b Mariae, el Clericus, el Phantasticus i el Liber natalis 1499 El 1500 copià d’altres…
Niccolò Ugo Foscolo
Literatura italiana
Poeta italià, fill de pare venecià i de mare grega.
Fou militar demòcrata, sovint s’hagué d’exiliar dels llocs on residí Venècia, Pàdua, Milà, etc Començà escrivint poesies patriòtiques Ode a Bonaparte i el drama Tieste , representat, amb èxit, el 1797 L’angoixa que li produí el tractat de Campoformio es reflecteix a les Ultime lettere di Jacopo Ortis 1802, novella en forma d’epistolari, revolucionària i romàntica inspirada en Werther , tingué una àmplia influència durant el s XIX i és una mostra excelent de prosa romàntica Participà en la defensa de Gènova, on fou ferit, i en les campanyes de la Romanya i la Toscana El 1803 publicà Poesie —…
Galileu
Galileu, pintura de G. Sutermans (Galleria degli Uffizi, Florència)
© Fototeca.cat
Física
Nom amb què és conegut als Països Catalans Galileo Galilei.
Estudià medicina a Pisa, però el 1589 abandonà els estudis mèdics i acceptà una plaça de professor de matemàtiques a la mateixa universitat Les seves idees, contràries a la física aristotèlica com és el cas del principi d’inèrcia , i els seus experiments sobre mecànica velocitat de caiguda dels sòlids, moviment pendular, etc li ocasionaren tants de retrets dels seus compatriotes, que decidí d’abandonar la Toscana Refugiat a Venècia, explicà matemàtiques a la Universitat de Pàdua Assabentat de l’invent de la ullera de llarga vista, ell mateix en construí una i començà l’observació de l’espai…
Ticià
La Sagrada Família, de Ticià
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut als Països Catalans Tiziano Vecellio, pintor italià.
Molt aviat anà a Venècia, on rebé els primers ensenyaments als tallers de S Zuccato i dels Bellini i escollí per mestre Giorgione, amb qui collaborà en els frescs del Fondaco dei Tedeschi 1508-09, fragments a l’Accademia i al Palazzo Ducale i l’influx del qual és també palès en les obres de joventut frescs de la Scuola del Santo Pàdua, 1511, Amor Sacre i Amor Profà 1515 Galleria Borghese, Roma Després d’haver refusat d’anar a Roma, el 1513 obrí un taller i oferí els seus serveis a la Sereníssima Inicià així una nova etapa, durant la qual conreà el naturalisme i desenvolupà les seves…
Josep A. Vandellòs i Solà
Historiografia catalana
Estadístic econòmic i estudiós dels cicles econòmics a Catalunya i a Veneçuela i, presumiblement, als Estats Units.
Vida i obra Llicenciat en dret a Barcelona 1921, estudià estadística a Pàdua 1924 amb Conrado Gini, i a Londres 1925-26 A Itàlia, realitzà el primer càlcul modern de la renda nacional de l’economia espanyola, que publicà a Roma “La richesse et le revenu de la Peninsule ibérique”, Metron International Review of Statistics , V, 4, 1926 i a Barcelona “Quina era la riquesa d’Espanya en 1924”, Economia i Finances , 11-16-7-1925 Significativament, fins trenta anys més tard no es publicà a Madrid en la Revista de Economía Política , VI, 2, 1955 Com a estudiós dels cicles –que, per definició, se…
Franz von Suppé
Música
Compositor austríac.
Vida El seu pare, funcionari imperial a Dalmàcia, era descendent d’una família d’origen belga i la seva mare era vienesa Malgrat que de ben petit mostrà talent per la música, els seus pares l’enviaren a Pàdua a estudiar dret A Itàlia entrà en contacte amb diversos compositors d’òpera, cosa que intensificà el seu interès per la composició Quan morí el seu pare el 1835, s’installà amb la seva mare a Viena Allà perfeccionà la seva formació musical amb Ignaz von Seyfried i Simon Sechter L’any 1840 fou nomenat kapellmeister del Theater in der Josephstadt, on començà a donar a conèixer les seves…
Sant Vicenç dels Prats, ara Mare de Déu de la Bona Sort (Prats de Lluçanès)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà, al lloc anomenat els Prats Aviat degué adquirir funcions parroquials, que mantingué fins que fou unida a la de Santa Eulàlia de Pardines, per recuperar més tard la categoria de parròquia en una nova església on es traslladà el culte a sant Vicenç mentre que en el temple antic s’hi venerava la Mare de Déu de la Bona Sort El castell de Lluçà i el lloc dels Prats apareixen documentats a partir del 905, quan el bisbe Idalguer de Vic consagrà l’església de Santa Maria del castell de Lluçà i uní a l’església consagrada diversos…
Sant Miquel de Torroja del Priorat
Art romànic
Un dels primers esments documentals del lloc de Torroja data de l’any 1261, quan el prior del cenobi cartoixà d’Escaladei atorgà una carta d’establiment d’una granja a Torroja a una trentena de pobladors, als quals uns anys més tard, se n’afegiren uns altres vint, mitjançant un nou document d’establiment D’altra banda, l’indret de Torroja és mencionat en la carta de poblament de Poboleda datada el 27 de març de 1270, i atorgada per Bernat de Déu, prior d’Escaladei entre les afrontacions territorials del lloc de Poboleda, donat pel mencionat prior per tal d’habitar-lo i conrear-lo, hi figura…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina