Resultats de la cerca
Es mostren 2283 resultats
àcid fumàric
Química
Àcid dibàsic insaturat que es troba en algunes plantes.
Es fon a 287°C a 200°C comença a sublimar, i entre 250 i 300°C es transforma parcialment en anhídrid maleic Això permet de diferenciar-lo clarament de l’àcid maleic isòmer cis -, que es transforma en anhídric maleic en condicions molt suaus L’àcid fumàric, atesa la seva estructura simètrica, és més estable que el maleic, i per això és molt menys soluble en aigua que l’isòmer cis - i més dens Hom l’obté per isomerització de l’àcid maleic És emprat en la fabricació de resines alquídiques resina alquídica i de polièster i com a acidulant en productes alimentaris La deshidrogenació…
Espoderament i tenesme
Patologia humana
És anomenada espoderament la necessitat imminent d’evacuar per part del ventre, que en general s’acompanya d’una sensació dolorosa en la regió inferior de l’abdomen El tenesme és la sensació de necessitat d’evacuar per part del recte fins i tot quan aquest és buit Tant els espoderaments com el tenesme se solen produir quan el recte es troba parcialment ocupat o comprimit, a causa de l’existència de diversos trastorns o lesions, com ara processos inflamatoris o infecciosos, tumors o hemorroides voluminoses Les persones que pateixen d’espoderaments i tenesme, que habitualment es presenten…
Obtenció de les begudes alcohòliques
Malgrat que consum de begudes alcohòliques sigui tan antic, l’alcohol no pot ésser considerat, com molta gent suposa erròniament, una substància natural, ja que no es troba tal qual en la natura Per a obtenir les begudes alcohòliques s’ha de recórrer a procediments més o menys complexos, bàsicament de dos tipus l’un d’ells és la fermentació de diversos vegetals i l’altre és la destillació dels productes obtinguts amb aquest mètode Mitjançant la fermentació s’obtenen algunes de les begudes de més consum en el nostre medi el vi, la cervesa, el cava o la sidra El procés es basa, simplificadament…
Toixoneres
Emplaçament on és situat el poblat ibèric de l’Alorda Park (Calafell, Baix Penedès).
Ha estat excavat des del 1983, sota la direcció de Joan Sanmartí i Joan Santacana, i els darrers anys ha estat parcialment reconstruït, ambientat i adequat per a la visita El jaciment s’alça sobre un petit turó a 300 m de l’actual línia de costa Està envoltat per una muralla i un fossat, i en el seu interior hom hi ha documentat cases rectangulars i una xarxa viària regular Està documentada una fase antiga preibèrica des del segle VII aC, tot i que la major part de les restes corresponen al canvi de traçat viari d’època ibèrica final del segle V-inici del segle IV aC i a les…
monestir de la Ràpita
Monestir
Antic monestir benedictí (Santa Maria de la Ràpita), filial del de Sant Cugat del Vallès, establert el 1150 al castell de la Ràpita, a l’indret de l’actual població de Sant Carles de la Ràpita .
Després de passar per venda als hospitalers 1260, probablement vers el 1290 s’hi establí una comunitat femenina de monges hospitaleres procedents de Sixena Jaume II donà perpètuament la torre de la Ràpita a les dites monges el 1304, que, malgrat la inseguretat del lloc davant els atacs pirates el 1390 la ciutat de Tortosa manà de bastir les talaies del Montsià i del Puigmoltó, s’hi mantingué fins el 1579, any que es traslladaren a la ciutat de Tortosa, en un antic convent trinitari del barri de Remolins al mateix barri fou bastit el 1580 un nou convent dit de Sant…
l’Aiguabarreig

L’aiguabarreig de l’Ebre amb el riu Siurana, davant la vila de Garcia (Ribera d’Ebre)
© Fototeca.cat
Zona humida situada a la confluència dels rius Segre, Cinca i Ebre.
De gran interès biològic, ocupa parcialment els municipis de Seròs, Massalcoreig, la Granja d’Escarp i Almatret Segrià, de la Pobla de Massaluca Terra Alta, de Vilella de Cinca, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca i Mequinensa Baix Cinca, i de Faió Matarranya El sector situat a la comunitat autònoma de Catalunya està inclòs dins el Pla d’Espais d’Interès Natural, mentre que el situat a la Franja de Ponent fou declarat, el 2001, Zona d’Especial Protecció de les Aus pel govern aragonès amb el nom de ZEPA Matarranya-Aiguabarreig Paisatgísticament, destaquen els boscs de ribera i…
alum
Química
Qualsevol dels sulfats dobles d’un metall trivalent i d’un metall monovalent isomorfs de l’alum comú.
Llur fórmula general és M I M I I I SO 4 2 12H 2 O, on M I pot ésser Li, Na, K, Rb, Cs, NH 4 o Tl i M I I I pot ésser Al, Fe, Cr, Mn, Co, Rh, In, Ga, Ti, V i Tl Són coneguts també alums on l’ió SO 4 2 - és totalment o parcialment substituït per SeO 4 2 - Hom obté els alums evaporant solucions equimoleculars de llurs constituents Llur estabilitat decreix, en general, amb el pes atòmic d’M I I I , i creix amb el pes atòmic d’M I no totes les combinacions possibles entre els metalls esmentats corresponen a alums estables Alguns alums es troben a la natura Així, per exemple, l’…
Manuel Machado Ruiz
Literatura
Poeta andalús.
Germà d' Antonio Machado Ruiz , a París assimilà el simbolisme, que incorporà als seus primers reculls Alma , 1902 Caprichos, 1905 i, més tard, a Phoenix 1936 A Alma, museo y cantares 1907 trencà parcialment amb el simbolisme, emprà un llenguatge més colloquial —tendències accentuades a El mal poema 1909 i Canciones y dedicatorias 1915— i inicià la línia d’andalusisme folkloritzant Cante hondo , 1912 Sevilla y otros poemas , 1920 Escriví teatre en collaboració amb el seu germà Antonio Julianillo Valcárcel 1926, Juan de Mañara 1927 i La Lola se va a los puertos 1929, de caràcter…
Maties Muntadas i Rovira

Maties Muntadas i Rovira
© Fototeca.cat
Museologia
Industrial i col·leccionista d’art.
Enginyer químic per la Universitat de Wiesbaden En morir el seu pare, Josep Antoni Muntadas i Campeny 1880, accedí a la direcció de L’Espanya Industrial Fou tinent d’alcalde de Rius i Taulet durant els preparatius de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Alfons XIII el creà comte de Santa Maria de Sants 1908 Client i amic dels pintors del seu temps, la seva important collecció —iniciada el 1894— sobresortí, però, per les peces medievals obres de Bernat Martorell, Jaume Huguet, Pere Garcia de Benavarri, Fernando Gallego, Aine Bru, etc fou exhibida parcialment al Segon Saló…
triomf
Història
L’honor màxim que, a la Roma antiga, era tributat al general victoriós sobre els enemics.
Aquest honor només podia ésser atorgat al militar revestit de l' imperium maius i que no l’havia perdut entrant al recinte urbà calia que restés fora ciutat tot esperant la decisió senatorial El triomf constituïa una cerimònia amb caràcter sacral i militar el seguici, format al Camp de Mart, anava fins al temple de Júpiter Capitolí El triomfador, vestit amb la toga picta toga i coronat de llorer, anava dalt d’un carro triomfal precedit dels lictors i dels senadors Arribats al temple, el vencedor ofrenava al déu els llorers de la victòria i un sacrifici Hom creu que, de Ròmul a Vespasià, foren…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina