Resultats de la cerca
Es mostren 778 resultats
antijuridicitat
Dret penal
Característica que hom exigeix d’una acció per poder-la considerar delictiva.
Segons la concepció tecnicojurídica, el delicte és fonamentalment una acció típica, antijurídica i culpable La tipicitat pressuposa la correspondència entre el fet i la descripció legal del tipus delictiu la culpabilitat implica una voluntarietat conscient o una imprevisió inexcusable per part del subjecte, mentre que l’antijuridicitat és referida a un judici valoratiu de l’acció en el sentit de la seva desaprovació pel dret Per manca d’antijuridicitat, per exemple, una lesió corporal causada o uns danys ocasionats podran no resultar delictius, encara que el fet sigui en principi…
analogia

Analogies de Delambre i Gauss: sin 1/2 (A-B) sin 1/2 c = sin 1/2 cos 1/2 C; cos 1/2 (A-B) sin 1/2 c = sin 1/2 (a+b) sin 1/2 C; sin 1/2 (A+B) sin c = cos 1/2 (a-b) cos 1/2 C; cos 1/2 (A+B) sin c = cos 1/2 (a+b) sin 1/2 C (A, B i C, angles; a, b i c, costats del triangle esfèric ABC)
© fototeca.cat
Filosofia
En sentit estricte, correlació entre cada un dels termes de dos o més ordres.
L’analogia per excellència és la proporció matemàtica —analogia de proporció— que fou definida pels matemàtics grecs Aristòtil aplicà l’analogia a l’anàlisi de l’ésser per explicar les diferents accepcions d’aquest terme, tesi que fou desenrotllada per l’escolàstica analogia de l’ens La concepció ontològica de l’analogia fonamentà la utilització a la lògica escolàstica dels termes anàlegs diferents dels termes equívocs i unívocs que possibiliten l’atribució d’un predicat amb sentits diferents, però relacionats entre ells des d’algun punt de vista determinat Els termes anàlegs poden tenir,…
construcció sintàctica
Gramàtica
Estructura que essencialment presenta qualsevol proposició d’una llengua determinada: subjecte ←predicat ←complements.
actuació externa
Psicologia
En la psicoanàlisi, acció, sovint impulsiva, deslligada de les motivacions habituals del subjecte.
Apareix sota pressió de l’inconscient reprimit i pren sovint una forma autoagressiva o heteroagressiva Es pot donar durant la relació psicoanalítica, i aleshores forma part de la transferència, però pot produir-se també en les relacions socials normals És coneguda també amb el seu nom anglès d' acting out
terme
Lògica
Cadascun dels dos membres que delimiten una proposició: el subjecte i el predicat.
contrafuga
Música
Fuga en què la resposta és la versió per moviment contrari del subjecte.
Aquest tipus de fuga, que data del segle XVI, també rebé els noms de fuga contrària i per arsin et thesin , locució que normalment té un altre sentit arsi/tesi La contrafuga no és gaire freqüent, tot i que es poden citar, entre altres exemples, el Contrapunctus núm 5 de L’art de la fuga , BWV 1080, de JS Bach, o la Fuga per a orgue en la bemoll m , de J Brahms J Brahms Fuga per a orgue en la bemoll m © Fototecacat/ Jesús Alises
materialisme mecanicista
Filosofia
Corrent filosòfic que sorgí al segle XVIII, representat inicialment per La Mettrie i Holbach i, al segle XIX, per L.Büchner, K.Vogt i J.Moleschott, entre altres.
Es caracteritza pel fet que redueix tot fenomen psiquicoespiritual a una simple manifestació de determinacions materials físiques, biològiques, etc, i sovint pot identificar-se amb el naturalisme l’anomenat monisme hilozoista representat, per exemple, per Haeckel posseeix també una certa afinitat amb ell En la seva forma més pura, concep la realitat —tot inspirant-se en el mateix atomisme grec— com a integrada per entitats independents, aïllades i estables, definides per propietats primàries irreductibles les unes a les altres D’aquí ve la seva afirmació de la possibilitat d’un coneixement…
llengua

Principals llengües parlades actualment al món
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, propi d’una comunitat, que serveix bàsicament per a la comunicació.
Per a Saussure i els estructuralistes, la llengua és un sistema d’unitats basat en relacions d’oposició, associació, etc, i subjecte a unes regles la parla, en canvi, és la realització, l’ús individual de la llengua Aquesta distinció ha estat matisada i desenvolupada per Chomsky, amb els conceptes de competència i actuació Horitzontalment, hom distingeix varietats lingüístiques com el dialecte i el parlar Verticalment, hom destria diversos nivells lingüístics popular , corresponent a les capes més humils de parlants familiar , marcat per un cert grau d’intimitat tècnic , propi…
Hans-Thies Lehmann
Teatre
Crític i teòric teatral alemany.
Estudià literatura comparada a Berlín i feu el doctorat amb el crític Peter Szondi fins a la mort d’aquest Entre el 1979 i el 1982 fou professor a la Universitat d’Amsterdam, i del 1983 al 1988 treballà a l’Institut für Angewandte Theaterwissenschaft de Giessen Posteriorment, entrà com a professor a la Universitat JW Goethe de Frankfurt, d’on acabà essent professor emèrit 2010 Entre els llibres que publicà destaquen els volums Bertolt Brechts ‘Hauspostille’ – Text und kollektives Lesen ‘ Hauspostille de Bertolt Brecht – Text i lectura collectiva’, 1978, Theater und Mythos Die Konstitution…
Castell de Clarà (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Uns documents de l’Arxiu Diocesà de Solsona donen a conèixer l’existència d’aquest castell, tot i que ho fan d’una manera indirecta, ja que s’hi fa referència a vendes i donacions a Santa Maria de Solsona, de masos i terres que limiten amb el castell esmentat El 29 de maig de 1043 un sacerdot, Folc, dóna a Santa Maria de la Seu l’alou que tenia al terme del Castell de Sant Andreu de Clarà Les dades de les donacions fetes a Santa Maria de Solsona són dels anys 1070, 1073, 1080, 1081, 1091, i 1227 El 1285, el comte d’Urgell Ermengol IX donà al prepòsit de Solsona, Ponç de Vilaró, i als canonges…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina