Resultats de la cerca

Molses del’ordre de les buxbaumials 1 Diphyscium foliosum b aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 13 a detall d’un fillidi x 35 2 Buxbaumia viridis a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit damunt d’un fragment de fusta en descomposició x 2 Miquel Alcaraz Amb les buxbaumials entrem en el primer dels dos ordres, una mica especials i distanciats dels altres, que resten Aquest comprèn plantes petites, acrocàrpiques, de caulidi molt curt i de gametòfit poc o molt reduït, amb un protonema persistent, que s’ocupa d’una part de la fotosíntesi També se n’ocupa l’esporòfit, que té…

És freqüent que el cap i la cara del nadó presentin alguna deformitat, ja que en la majoria dels casos es tracta de les parts del cos que s’han obert pas pel canal del part D’una banda, els ossos del crani poden arribar a desplaçar-se i cavalcar els uns sobre els altres, la qual cosa dóna peu a diverses deformitats, que normalment es van corregint durant els primers dies de vida D’altra banda, molts nadons presenten l’anomenat caput succedaneum , un bombament en la zona del crani que es trobava en posició més baixa durant el part, que es correspon amb una tumefacció o hemorràgia de les parts…

Fill del prestigiós geògraf Pau Vila, continuà la vocació paterna, per bé que, de jove, la compatibilitzà amb una intensa activitat com advocat que, de fet, fou la carrera que seguí a la Universitat de Barcelona Segurament influït pel seu pare, la seva concepció geogràfica comprèn el conjunt de les ciències socials i, especialment, la història Ell mateix explicà l’estreta relació entre les dues disciplines «no hi ha fet geogràfic que no s’hagi produït en relació a una etapa històrica, ni hi ha qüestió històrica que no s’hagi fet en un marc geogràfic» De l’època juvenil data ja el seu…

Llicenciada en economia per la Universitat Pompeu Fabra 1998, on cursà un màster 2000, aquest any anà als Estats Units i, després d’obtenir un màster, es doctorà per la Universitat de Harvard 2006 La seva trajectòria acadèmica comprèn, entre d’altres, la participació com a assessora i experta en diversos organismes i institucions, entre els quals hi ha el Fòrum Econòmic Mundial 2003-04, el Banc Mundial 2008-09 i el comitè científic de l’Associació Econòmica Europea 2009-10 En l’àmbit docent ha estat professora visitant a les universitats de Fudan, Xangai 2007, Pompeu Fabra 2009-10 i al…

Conservades originàriament als arxius de Catalunya i a l’Arxiu Apostòlic Vaticà, comprèn 1394 butlles pontifícies originals emeses durant els segles XIII al XV —des del papa Innocenci III 1198 fins a Gregori XI 1377 i les que es produïren entre els anys 1378 i 1417, etapa del Cisma d’Occident, finalitzat amb el concili de Constança amb l’elecció de Martí V—, que mostren les relacions entre Catalunya i la cort dels papes, a Roma o a Avinyó El Butllari es presenta en tres volums que corresponen als tres grans períodes en la història del pontificat baixmedieval vol I, conté les butlles de la…

Vida i obra Es doctorà 1748 en dret a la Universitat Literària des Mallorca, d’on fou 1752-59 catedràtic de dret canònic El 1759 fou nomenat per l’Ajuntament de Palma cronista general del Regne de Mallorca Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a Palma Ingressà 1784 en l’Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Carles, de València Els seus coneixements sobre història de Mallorca motivaren que fos consultat amb freqüència per savis espanyols i estrangers Mantingué correspondència amb intellectuals com E Flórez, M Sarmiento, G Maians i d’Alambert Així…

Deixeble de piano de FWieck i de composició d’HDorn L’any 1833 començà a experimentar els primers símptomes de la malaltia mental, que s’havia d’agreujar els últims anys de la seva vida Fundador de la revista Neue Zeitschrift für Musik 1834, en fou redactor i hi publicà treballs de crítica i d’anàlisi musical Casat amb la pianista CWieck 1840, s’installaren a Dresden 1844 Fou nomenat director de concerts a Düsseldorf 1854, i després d’un intent de suïcidi passà els seus dos últims anys de vida reclòs en un sanatori mental La seva producció presenta tres períodes molt definits El primer 1829-…

S'especialitzà en la baixa edat mitjana i en les relacions entre l’Església i els estats de la confederació catalanoaragonesa Estudià humanitats a Osnabrück i teologia a Friburg de Brisgòvia i a Münster Westfàlia Participà com a voluntari en la Primera Guerra Mundial i fou ferit el 1915 L’any següent entrà al seminari d’Osnabrück, i s’ordenà de sacerdot el 1917 Es dedicà uns quants anys a l’apostolat, i el 1926 retornà a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on es graduà en teologia, història i economia política Allà entrà en relació amb Heinrich Finke , que l’inclinà a l’estudi dels temes…

Deixeble de Ramón Menéndez Pidal, guanyà la càtedra de llengua i literatura espanyola de la Universitat de València 1933 que canvià, després de la Guerra Civil, per la de filologia romànica de la Universitat de Madrid Conferenciant, lector i professor visitant de diverses universitats europees i nord-americanes, entre elles l’Autònoma de Barcelona 1933-34 L’any 1948 ingressà a l’Academia Española i, del 1968-1982 en fou president també fou membre, entre d’altres, de l’Academia de la Historia 1959 Com a filòleg, historiador i crític literari utilitzà alguns dels vells mètodes positivistes, es…

S’installà de nen a Barcelona, on formà part de l’escolania de la Mercè, i estudià piano amb Francesc Jurnet i amb Joan Baptista Pujol A partir del 1883 estudià amb Felip Pedrell Del 1887 al 1889 residí a París, on amplià la formació amb Charles Bériot i on conegué el pianista català Ricard Viñes Tornà a Barcelona el 1889, inicià la seva activitat com a compositor i l’any següent com a pianista El 1899 fundà la Societat de Concerts Clàssics, i el 1901 l’Acadèmia Granados, on ensenyà la seva notable tècnica pianística A partir del 1905 collaborà, entre altres artistes, amb Pau Casals, Jacques…