Resultats de la cerca

Antigament eren menestrals que, dins l’ordenació gremial catalana, constituïen dues corporacions els tintorers de draps o de llana i els tintorers de seda i teles, de formació més tardana segle XVII El tintorer de draps tenyia els teixits de llana, anomenats tradicionalment draps Dins el conjunt dels oficis de la llana els tintorers, gràcies a llurs coneixements tècnics, molt especialitzats i essencials per a la fabricació del teixit, fruïren d’una independència econòmica i d’una consideració social molt superior a la dels teixidors i eren de fet el segon gremi de la draperia, després dels…

Fundada el 1898 sota la direcció de Víctor Brossa, fou presidida per Josep Maria Folch i Torres 1900, i posteriorment per Eduard Vidal i Riba L’any 1901 van organitzar un acte dedicat a Artur Osona i l’any següent homenatjaren Jacint Verdaguer com a promotor de l’excursionisme d’altura L’any 1902 es fusionà amb dos grups excursionistes de Barcelona anomenats el Sometent i el Renaixement per constituir l’Aplec Catalanista Aquest nou grup mantingué certa activitat en el camp de l’excursionisme científic i divulgatiu, però amb els anys l’activitat va anar decaient i es dissolgué El 1906 alguns…

El primer membre del qual que adquirí importància fou Luigi I Gonzaga ~1267-1360, que derrotà la facció ciutadana dels Bonacolsi i fou elegit pel poble capità general de Màntua amb dret hereditari 1328-60, sota el vassallatge, però, dels Visconti Tingué tres fills, que formaren tres línies el segon, Feltrino Gonzaga mort el 1374, fundà la línia dels senyors comtes des del 1501 de Novellara , que s’extingí el 1728 Corrado Gonzaga , el tercer fill, fundà la línia dels marquesos 1595 de Palazzuolo , que s’extingí el 1751 L’hereu, Guido I Gonzaga mort el 1369, succeí el pare El seu net, Francesco…

Fill del segon matrimoni de Felip IV de Castella amb la seva neboda Marianna d’Àustria, la qual ocupà la regència 1665-75 durant la minoritat de Carles II Fou de naturalesa raquítica i malaltissa, i oligofrènic com a resultat del matrimoni consanguini El seu regnat presidí la fase més aguda de la decadència castellana, que culminà quan el confessor de la reina, el jesuïta alemany JE Nithard, s’emparà del poder després de destituir la junta de govern de cinc ministres designada al testament de Felip IV de Castella el vicecanceller de Catalunya-Aragó, Cristòfor Crespí de Valldaura, el marquès d…

Té l’origen en l’absentisme reial, que arribà a ésser quasi permanent El càrrec fou institucionalitzat per Ferran II de Catalunya-Aragó des del nomenament, el 1479, del seu cosí, l’infant Enric d’Aragó, com a lloctinent general de Catalunya, i el 1492 Juan de Lanuza ho era del regne d’Aragó Al Regne de València, el càrrec no s’institucionalitzà de manera permanent fins el 1520, amb Diego de Mendoza y de Lemos, que ho fou nominalment també del Principat de Catalunya Als regnes de Sicília i de Nàpols prevalgué el nom de virrei , denominació que, des del segle XVI, tendí a substituir arreu la de…

Calvari que formava part d’un retaule d’origen gironí S’ha atribuït al taller de Lluís Borrassà, però les característiques estilístiques fan pensar que l’autor podria ser Francesc Borrassà ©IAAH/AM Entre les escoles pictòriques del bisbat de Girona excelleixen les que tingueren el seu centre d’acció a Girona i Castelló d’Empúries vegeu el capítol “Els pintors de l’Empordà” del primer internacional en aquest mateix volum, malgrat que la imatge que se’n té és molt condicionada per la gran dispersió i la desaparició de la major part de les seves obres Per aquesta raó, es fa difícil de saber l’…

El 22 de juliol de l’any 1467, dia de Santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Ponç Andreu de Vilar – Ripoll 1489, abat comendatari del monestir de Ripoll diputat militar Galceran de Vilafreser, donzell diputat reial Jaume Ros, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Cusida, canonge de Barcelona oïdor militar Joan Ramon de Vergós, canceller de Vic oïdor reial Joan Desvern, ciutadà de Girona Ponç Andreu de Vilar és descrit en la ressenya històrica del monestir de Ripoll, del qual fou abat fins a la seva mort,…

Derivava, amb finalitats reformadores, de la congregació de Saint-Vanne, principalment gràcies a l’obra de dom Grégoire Tarisse, el qual li conferí un caràcter essencialment corporatiu, contra el sistema tradicional d’abadies independents, a fi de sostreure els monestirs als abats comendataris El 1640 la congregació ja tenia 180 monestirs afiliats estesa exclusivament per França, es dividí en sis províncies Els primers maurins donaren a la congregació una forta orientació cultural i de recerca científica, la qual produí una quantitat molt gran d’obres en el camp de les ciències eclesiàstiques…

Passà als Pròixida, comtes d’Almenara, als Gurrea, barons de Gurrea, als Bardaixí, barons de Pertusa i marquesos de Cañizar, als Rebolledo de Palafox, marquesos de Lazán, als Mencos i als Álvarez de Toledo, comtes de Villapaterna

Presentà cada any obres de Joan Miró abans d’ésser trameses a l’estranger, organitzà exposicions d’obres d’Àngel Ferrant, Artur Carbonell i Alexander Calder Patrocinà també l’exposició de pintures de Salvador Dalí a les galeries de la Llibreria Catalònia, donà a conèixer les obres d’Eudald Serra, Ramon Marinello i Jaume Sans, i la música d’Arnold Schönberg, Robert Gerhard, Manuel Blancafort Organitzà una exposició memorable de Picasso a la Sala Esteva i deixà com a testament el número extraordinari 1934 de D’Ací i d’Allà