Resultats de la cerca
Es mostren 24480 resultats
La vida en rius i llacs de les estepes i les praderies
Les aigües de les estepes i les praderies La combinació d’una quantitat relativament petita de precipitacions i una elevada evaporació fa que el balanç hídric de la majoria de regions del bioma sigui sovint deficitari Tanmateix, a l’hivern, a gran part de les estepes i les praderies s’acumula una quantitat força gran de neu, que a la primavera es fon ràpidament i alimenta els rius i reomple els llacs Els cursos i els plans d’aigua Els rius cabalosos que flueixen a través d’estepes i praderies neixen sovint a les muntanyes o als biomes forestals veïns, ocupats sovint per una part considerable…
La fosca fondària dels sòls
Els components i els procesos edàfics Els patrons de referència dels sòls esteparis s’han conservat de manera fragmentària en algunes reserves naturals Malgrat que la seva àrea total no té més de 40 000 ha, és a partir de les característiques d’aquests sòls que hom pot fer-se una idea del seu paper en el funcionament dels ecosistemes on es troben Per a la nomenclatura dels sòls emprada, vegeu també La denominació dels sòls Del “loess” al txernozem Els materials parentals sobre els quals s’han format els sòls de l’estepa estan constituïts, en bona part, per “loess” El “loess” és un llim solt…
Els boscos caducifolis monsònics
El concepte de bosc monsònic En diverses regions tropicals de pluges abundoses, però amb un règim estacional, es troben boscos densos, amb un cobricel de capçades pràcticament tan continu com el de la selva plujosa Certament no són ben bé iguals les dimensions dels arbres més alts no són tan gegantines, moltes espècies —més nombroses com més llarga és la estació seca— perden la fulla durant els mesos d’eixut Tot això no obstant, quan arriben les pluges, l’interior del bosc pot ser tan luxuriant com el de les selves plujoses de latituds més equatorials Són els boscos monsònics,…
Coll de Nargó
Església romànica de Sant Climent de Coll de Nargó
© C.I.C -Moià
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació El municipi de Coll de Nargó, dit per la gent de la comarca Nargó, es troba majoritàriament a la dreta del Segre només una petita part del terme és a l’esquerra del riu, al límit amb la Noguera i el Pallars Jussà El terme tradicional tenia una extensió de 43,3 km 2 , fins que el 1969 li foren agregades les terres dels municipis de Montanisell 83,9 km 2 i Gavarra 24,21 km 2 El municipi limita al N amb els termes de Cabó i d’Organyà, a l’E amb les terres de Fígols i Alinyà i un bocí de terres del terme d’Odèn Solsonès, al S amb Oliana, Peramola i la Baronia de Rialb…
El domini càrstic
Mapa del carst dels Països Catalans, on s’han destacat les diferents litologies, les àrees de descàrrega i submarina en els carsts litorals, i també la localització de les unitats més interessants Carto-Tec, original dels autors El carst presenta als Països Catalans una gran diversitat, que és determinada per les característiques litostructurals, geogràfiques, orogràfiques i climàtiques Efectivament, si analitzem l’aspecte hidrològic dels carsts actuals des de les zones litorals Garraf fins a les muntanyes Pirineus, Vall d’Aran, es constata fàcilment l’existència d’un gradient de condicions…
Viella

Vista general de Viella
© Xevi Varela
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Vall d’Aran, a la vall de la Garona, a la seva confluència amb el riu Nere, que davalla del port de Viella.
Situació i presentació El municipi de Viella, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Viella, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins el 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan 24,9 km 2 , Arròs e Vila 28,4 km 2 , Escunhau 20,9 km 2 , Gausac 29,3 km 2 i Vilac 21,9 km 2 , amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km 2 El terme de Viella es troba al curs mitjà de la Garona dins la Vall d’Aran Administrativament limita al N amb Canejan, al NE i l’E amb Salardú, al S amb Vilaller Alta…
Illes Balears

Arxipèlag
País de l’Europa mediterrània, constituït per un arxipèlag situat prop de la costa oriental de la península Ibèrica, entre 40º5’48’’ i 38º40’30’’ de latitud N i entre 1º22’47’’ i 4º29’ de longitud E, enclavat dins de l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, i format per les illes de Mallorca (amb Cabrera, des Conills, sa Dragonera, na Redona, Plana i Foradada), Menorca (amb en Colom i de l’Aire) i les Pitiüses (Eivissa, Formentera, Tagomago, Santa Eulària, sa Conillera, s’Espardell, s’Espalmador, es Vedrà, es Bosc, ses Bledes i ses Margalides); la capital és Palma.
La morfologia L’arxipèlag balear descansa damunt un sòcol submarí separat de les costes catalanes peninsulars per un canal de més de 1000 m de profunditat En conjunt forma una massa compacta que s’eleva des de les profunditats, a l’est de Menorca, i es prolonga fins a assolir la zona litoral valenciana meridional a través d’una ampla plataforma costanera, la profunditat de la qual no depassa els 500 m Les illes tenen l’origen en el geosinclinal profund on es dipositaren els materials del Secundari i del Terciari, el qual donà també origen a les serralades bètiques Les Balears emergiren en el…
Sant Miquel de Terrassa
Art romànic
Església Capçalera poligonal de l’església de Sant Miquel D Ferran L’església baptisteri de Sant Miquel d’Ègara és un edifici clarament diferenciat arquitectònicament, concretament en la planta i l’alçat, de les esglésies de Sant Pere i Santa Maria, cosa que s’atribueix, hipotèticament, a la seva funcionalitat com a baptisteri Malgrat les nombroses reformes i transformacions realitzades al llarg dels segles i, sobretot, les diferents campanyes de restauració del final del segle XIX i principi del segle XX F de Paula Villar, Josep Puig i Cadafalch i Jeroni Martorell, sense oblidar les…
2022. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT
Lingüística i sociolingüística
a l’engròs o majorista o al major o en gros adj COMERÇ Relatiu a l’adquisició en grans quantitats de mercaderies o drets de servei als productors o prestadors per a revendre’ls als minoristes a la segona o à la seconde fr adv DANSA Manera d’executar una posició o un moviment amb la cama o el braç al costat del cos a terra o à terre fr adv DANSA Manera d’executar un pas o un moviment mantenint la punta dels dits de la cama de treball en contacte amb el terra adagi o adagio it n m DANSA Combinació de passos i moviments executats a velocitat lenta, que cal dur a terme amb control de l’equilibri…
Riscos geològics derivats d’esfondraments i d’inestabilitats de vessant
Un primer gran grup de riscos geològics deriva dels desplaçaments de grans volums de materials provocats per esfondraments, per esllavissades o per altres fenòmens relacionats amb la inestabilitat de talussos i vessants Els problemes d’inestabilitat són, de molt, els més considerables dins d’aquest grup La inestabilitat de vessants és un fenomen que adquireix una notable consideració quan s’efectuen rebaixos i excavacions per a obres de vialitat carreteres, ferrocarrils o de construcció excavacions per a edificacions, preses, etc En les següents pàgines, però, només seran considerades les…