Resultats de la cerca
Es mostren 5894 resultats
Harry Freedman
Música
Compositor canadenc d’origen polonès.
Inicià la seva vocació artística com a pintor a l’Escola d’Art de Winnipeg Fou en aquella època d’estudiant que començà a interessar-se per la música, especialment pel jazz A divuit anys decidí dedicar-se a la música i estudià clarinet amb A Hart Durant alguns anys tocà en alguns grups de jazz , però després de la Segona Guerra Mundial es traslladà a Toronto i ingressà al Reial Conservatori de Música, on fou deixeble de composició de J Weinzweig i d’oboè de P Bauman A partir del 1946 tocà el corn anglès a l’Orquestra Simfònica de Toronto, fins el 1970, que abandonà la formació per dedicar-se…
Mozart Camargo Guarnieri
Música
Compositor i director d’orquestra brasiler.
Estudià piano amb Ernani Barga i Sá Pereira, i direcció d’orquestra amb Lamberdo Baldi El 1927 ensenyava piano al Conservatori de São Paulo, i el 1935 es feu càrrec de l’orquestra i el cor del Departament de Cultura de la ciutat Tres anys més tard es traslladà a París, on treballà amb Charles Koechlin i François Rühlmann, i tingué contactes fructífers amb N Boulanger En esclatar la Segona Guerra Mundial retornà al Brasil A partir del 1942 visità diverses vegades els Estats Units feu concerts a Nova York i dirigí l’Orquestra Simfònica de Boston OSB, que durant una estada de Guarnieri als…
Joaquim Pecanins i Fàbregas
Música
Compositor i director català.
Vida Inicià els estudis musicals al seu poble natal, després els amplià a Vic i, més tard, a Barcelona, amb A Nicolau i J Lamote de Grignon El 1908 s’inicià com a director de cors al capdavant de l’Orfeó Manresà Becat per l’ajuntament d’aquesta ciutat, assistí a uns cursos a Hellerau, prop de Dresden, amb el compositor i pedagog suís E Jaques-Dalcroze En tornar a Catalunya, posà en pràctica les teories dalcrozianes, que propugnaven un mètode d’aprenentatge musical basat en la gimnàstica rítmica A partir del 1920 dirigí l’Escola Municipal de Música de Terrassa, que reorganitzà, i fundà el…
Giuseppe Vecchi
Música
Filòleg i musicòleg italià.
Llicenciat en lletres 1939 i filosofia 1941 a la Universitat de Bolonya, estudià la música de l’Edat Mitjana amb U Sesini La seva tasca com a promotor dels estudis musicològics a la Itàlia del període que seguí la Segona Guerra Mundial fou molt activa Fou professor de literatura llatinomedieval 1951 i de paleografia musical 1955 a la Universitat de Bolonya, i de filologia romànica 1953-57 i d’història de la música 1955-71 a la Università Cattolica de Milà El 1968 fou nomenat director de la Scuola di Perfezionamento in Musicologia de la Universitat de Bolonya Creà la revista de filologia…
Maurice Schlesinger
Música
Editor francès d’origen alemany.
Fill d’Adolph Martin Schlesinger, editor berlinès, serví a l’exèrcit prussià 1814-15 i després ingressà a l’empresa paterna Pels volts del 1819 arribà a París i el 1821 inicià el seu propi negoci Entre les seves publicacions més notables hi ha nombroses adaptacions per a veu i piano d’òperes de diversos autors, com WA Mozart, G Meyerbeer, F Halévy, A Adam o G Donizetti També edità una gran quantitat de música instrumental, com ara obres per a piano de CM von Weber, JN Hummel i I Mos cheles, a més de composicions de cambra i per a piano de L van Beethoven Cap al final dels anys vint i el…
Oskar Morawetz
Música
Compositor canadenc d’origen txec.
Estudià piano a Praga amb K Hoffmeister El 1940, quan els nazis ocuparen el seu país, emigrà al Canadà S’establí a Toronto, i el 1958 fou nomenat professor de composició i teoria a la universitat, càrrec que mantingué fins a la seva jubilació el 1982 El 1971 fou guardonat per l’obra From the Diary of Anne Frank 1970, considerada l’aportació més important de la música jueva al Canadà Aquesta obra és representativa del seu estil neoromàntic i la seva preocupació per les tragèdies contemporànies A diferència d’altres compositors canadencs, no s’incorporà a l'avantguarda musical, si bé el seu…
Carlos Vega
Música
Musicòleg i poeta argentí.
Estudià filosofia i literatura a la Universitat de Buenos Aires Parallelament inicià la recerca del folklore del seu país Al febrer del 1927 fou nomenat adscripto ad honorem del Museu Argentí de Ciències Naturals Bernardino Rivadavia i començà el treball de camp Quatre anys més tard, en aquest centre es creà el Gabinet de Musicologia Indígena El 1933 inicià la seva tasca com a encarregat de folklore al departament de literatura de la Universitat de Buenos Aires Viatjà per moltes regions del seu país, i també per altres països llatinoamericans, recopilant melodies i danses populars Tots els…
Francisco Curt Lange
Música
Musicòleg alemany naturalitzat uruguaià.
Estudià arquitectura i posteriorment musicologia a les universitats de Leipzig, Berlín, Munic i Bonn, centre aquest darrer on es doctorà amb una tesi sobre la polifonia als Països Baixos 1929 Entre els seus mestres cal destacar E von Hornbostel i C Sachs El 1930 el govern uruguaià el convidà a participar en l’organització de la vida musical del país Atès que les circumstàncies polítiques a Alemanya no li eren gaire favorables, Lange es traslladà a l’Uruguai Obtingué la nacionalitat d’aquest país i s’installà a Montevideo, on treballà en diversos projectes Durant bastants anys exercí un…
macroinstrucció
Electrònica i informàtica
Instrucció d’un llenguatge assemblador que designa un grup fix d’instruccions que s’han d’executar per a dur a terme una tasca concreta.
Les macroinstruccions d’usuari o d’alt nivell permeten l’automatització de tasques sobre les aplicacions En aquests casos, l’usuari crea una macroinstrucció com a combinació d’opcions de menú i de comandes de l’aplicació Per exemple, en un processador de texts, una macroinstrucció pot seleccionar el primer paràgraf, canviar-li el tipus de lletra, i afegir-li un encapçalament Les macroinstruccions de programador o de baix nivell permeten simplificar la lectura i l’escriptura de programes En compilar un programa que conté macroinstruccions, el compilador substitueix cada aparició…
Quaderns d’Història Tarraconense
Historiografia catalana
Publicació de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV de la Diputació de Tarragona, Secció d’Arqueologia i Història.
De periodicitat irregular, el seu objectiu era editar articles sobre arqueologia, art i història relacionats amb les comarques tarragonines Francesc Xavier Ricomà Vendrell fou el coordinador de la publicació, tot i que no apareix el seu nom en cap volum El número I, que veié la llum l’any 1977, duia incorporada la Bibliografia Històrica Tarraconense I, que a partir del 1979 esdevingué una publicació periòdica pròpia, depenent de la Secció de Biografia i Bibliografia de l’Institut L’any 1996, la Diputació de Tarragona dissolgué l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV i creà un…