Resultats de la cerca
Es mostren 6018 resultats
Autoritat Nacional Palestina
Govern autònom provisional palestí amb jurisdicció als territoris ocupats per Israel el 1967, sorgit dels acords de pau d’Oslo.
Constituït el 5 de juliol de 1994, els poders li són transferits gradualment pel govern israelià La seva vigència és prevista fins a l’establiment d’un estatut definitiu, generalment interpretat com la creació d’un estat palestí independent Té gairebé plenes competències a la franja de Gaza, i a Cisjordània el seu control varia territorialment segons l’estadi de les negociacions D’estatut encara sense definir és Jerusalem El 1996, en les primeres eleccions al Consell òrgan legislatiu i a la presidència, foren elegits Al-Fatah i Yasser Arafat Després del collapse del procés de pau 2000 i l…
ceroplàstia
Art
Modelatge amb cera.
Practicada ja per egipcis, grecs i romans, especialment en màscares funeràries o figures amb finalitat rememorativa, assolí una certa importància a l’edat mitjana gràcies als exvots i als ciris decorats, modalitats que encara perviuen Al s XVI i sobretot al XVII cobrà un nou auge, especialment en medallons, com els d’Alessandro Abondio ~1580-1651, que treballà per a la cort imperial a Praga i a Viena Gaetano Giulio Zumbo Siracusa 1656 — París 1701 feia relleus policromats amb escenes allegòriques i treballà també en models anatòmics Antoine Benoist Toigny 1632 — París 1717, “escultor en cera…
Ramir II d’Aragó
Història
Rei d’Aragó i comte de Ribagorça (1134-37).
Fill de Sanç III i germà de Pere I i d’ Alfons I d’Aragó De molt jove entrà al monestir benedictí llenguadocià de Sant Ponç de Tomeres Vers el 1130 passà al priorat de Sant Pere el Vell, d’Osca, filial del dit monestir, i el seu germà Alfons, poc abans de morir, li feu obtenir el bisbat de Roda-Barbastre Mort Alfons I 1134 sense descendència, després de la derrota de Fraga, i havent fet un testament absurd que designava hereus seus el Sant Sepulcre, l’Hospital i el Temple, els aragonesos, a Jaca, l’elegiren rei considerant-lo amb el millor dret a la successió, a desgrat de la seva condició…
Milan Kundera

Milan Kundera
© Catherine Hélie - Gallimard
Literatura
Escriptor txec.
El seu pare era musicòleg i rector de la Universitat de Brno El 1952 es graduà en arts, cinema i literatura a la Universitat Carles de Praga, i posteriorment hi exercí la docència, professió que combinà amb la creació literària, l’assaig i la traducció Els seus primers llibres publicats foren reculls de poemes Ingressà al partit comunista txec el 1950, i en fou expulsat dos anys més tard per desviacionisme, però hi reingressà el 1956 fins el 1970, que en fou expulsat definitivament arran de la seva implicació en la primavera de Praga del 1968 Aquest any publicà dues obres que li donaren…
Estatut d’Autonomia de Galícia del 1981
Dret
Llei orgànica promulgada el 28 d’abril de 1981 que atorga a Galícia un règim d’autonomia.
Al juliol del 1978, Antonio Rosón, president de la Xunta de Galícia i membre d’UCD vinculat al galleguisme històric, convocà els parlamentaris per tal d’elaborar un projecte d’estatut La comissió redactora formada per vuit representants d’UCD, dos del PSOE, dos d’AP, un del PCG i tres extraparlamentaris presentà a Rosón per l’abril de l’any següent un text consensuat Al juny del 1979 el plenari de la Xunta elegí president José Quiroga en substitució de Rosón, la qual cosa representà el triomf dins la UCD del corrent no galleguista i la revisió de plantejaments del projecte d’…
Fragmenta manuscriptorum cantoralium
Art romànic
El Ms 123 és realment una compilació de manuscrits diversos un recull de 13 folis en pergamí 24×16 cm, escrits en tinta i vermell Josep Gudiol publicà la divisió següent pel que fa a la seva cronologia “ Folis 1 i 2 segle XI Folis 3 a 9 segle XII Els altres segle XIII” * Tenint en compte que la illustració pertany als folis 1 i 7 i que les seves fonts, així com la seva cronologia, amaguen contexts diferents, caldria tenir molt present el caràcter miscellani i, a més, fragmentari, del recull que ara ens ocupa En el foli 1 hi ha una part d’un responsorial que, d’acord amb la…
Castell de Ceuró (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Són quatre pedres i poca cosa més el que resta del que en temps antic fou un castell ple de vida i d’esplendor Encapçala la llista de dades que fan referència al castell un document del 17 de maig de 1068, on es llegeix que Bernat Ramon i la seva muller Bela venen a Ponç una peça de terra i vinya situada “ in castro Ózro ” Així mateix, en documents dels anys 1073, 1074, 1101 i 1106, el castell consta amb els noms de “ Ozoro ” o bé “ Odro ”, com a límit en diverses vendes El 29 d’abril de 1121 el castell d’ Odro fou donat a Déu i a Santa Maria de Solsona per Guillem de Lavància i el seu germà…
Santa Maria de Rocafort (el Pont de Vilomara i Rocafort)
Art romànic
Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme de Néspola primer, i després del castell de Rocafort, al lloc que s’anomenava Palau Aveza Inicialment apareix com a sufragània, però aviat adquirí la categoria de parròquia, que conserva encara Fou una fundació comtal, i era dels senyors del castell fins que aquest passà a Sant Benet de Bages, com a senyor del castell El terme primitiu portà el nom de Néspola i comprenia els termes de Mura i Rocafort, i possiblement també englobava el de Talamanca El nom de Néspola ha quedat en la part superior de la riera de Mura amb el nom de riera…
Sant Miquel de la Força (Ponts)
Art romànic
Situació Escasses restes d’aquesta església, amb part de l’absis i l’inici del mur nord ECSA - F Baltà Les ruïnes de l’església de Sant Miquel són a uns 50 m a llevant de la torre del Cargol, que domina des d’un serrat el curs de la carretera de Ponts a Artesa de Segre Mapa 33-13328 Situació 31TCG455399 Per a anar-hi cal prendre la pista que porta a la Força i que surt de la carretera de Ponts a Artesa, a uns 3 km de Ponts En arribar al cim del serrat, a les envistes de la torre, cal travessar els camps abans d’arribar a la torre es veuen les ruïnes de l’església JAA Història No es tenen…
Torre Dela (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
Aquesta torre es creu que fou l’origen de l’actual ciutat de Vilafranca Possiblement existia al segle X El nom de la torre sense cap mena de dubte fou pres d’un nom personal d’algun dels repobladors de la zona L’antropònim Dela era corrent en aquella època en el sector del Penedès, com ho demostra un document de l’any 981, en el qual un dels marmessors de Galí, l’iniciador de la dinastia dels Santmartí, hi figura amb el nom Delano Aquest personatge podria ser el fill d’un tal Dela, que firmà la dotalia que feu el comte Sunyer per la seva muller Aimildes al començament del segle X Un document…