Resultats de la cerca
Es mostren 11468 resultats
Roda de premsa del president Carles Puigdemont des de Brussel·les
Des del Press Club de Brusselles, el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, convoca una roda de premsa àmpliament seguida per mitjans internacionals en la qual explica en català, castellà i francès la seva presència a la ciutat i la dels membres del Govern que no són a la capital belga El president desmenteix que pretengui demanar asil polític Ho fa, diu, per "actuar amb llibertat i seguretat" i obtenir "garanties que no hi ha a Espanya" També explica que estar a Brusselles li permet denunciar "la politització de la justícia espanyola i fer evident el problema català al…
velocitat
Física
Relació entre la variació que experimenta un paràmetre s característic d’un sistema físic i el temps t transcorregut per a la producció d’aquesta variació.
Formalment hom l’escriu v = Δ s/ Δ t , Δ simbolitzant la diferència entre el valor inicial i final de s i t Primerament la velocitat fou un dels conceptes que hom definí en l’estudi del moviment d’un punt material, però posteriorment fou generalitzat per a l’evolució de qualsevol paràmetre amb el temps Si al llarg d’aquest l’evolució no és uniforme, hom parla de velocitat mitjana , i per a conèixer la velocitat instantània cal portar al límit, per a Δ t →0, la relació que expressa la velocitat, que, per definició, correspon a la derivada del paràmetre respecte al temps, és a dir…
màquina trepadora
Tecnologia
Màquina eina emprada per a fer forats a peces metàl·liques, de fusta, etc, anomenada també màquina de foradar o perforadora.
En les trepadores, l’eina de tall és una broca, generalment disposada verticalment, que és dotada d’un moviment de rotació, creat per un motor elèctric, i d’un moviment longitudinal d’avanç, efectuat manualment trepadores sensitives, o automàticament La trepadora sol consistir en un bastiment vertical, sovint en forma de columna, muntat damunt la bancada, proveït d’una taula en la qual és fixada la peça que hom vol foradar, i pel qual pot pujar i baixar un braç, que suporta el motor i el portaeines, eventualment desplaçables al llarg del dit braç trepadores radials, i que en…
simpatia
Filosofia
Sentiment o estat afectiu consistent en el fet de participar en els estats afectius dels altres, sia per un fenomen de contagi espontani, sia per un acte d’atenció reflexiva.
Ha estat explicada diversament al llarg de la història Hi ha tota una concepció còsmica, amb fonaments en l’estoicisme i en el neoplatonisme, que considera la simpatia com el llaç d’unió de tots els elements del cosmos En aquesta línia, els filòsofs romàntics alemanys de la natura, sobretot KReinhardt i ASchopenhauer, l’han considerada com el sentiment que manifesta la unitat vital de cadascú amb tota la realitat En oposició a aquesta, hi ha diverses interpretacions humanes i morals Els filòsofs anglesos de la teoria del sentit moral ASmith, FHutcheson, etc basen l’acte moral en…
Cerdà

Municipi
Municipi de la Costera, a l’esquerra del riu Cànyoles.
És situat dins la zona de petits municipis i enclavaments de l’horta de Xàtiva a part el sector principal, de 0,31 km 2 , comprèn vuit enclavaments al territori de la Foia de Cerdà , dos al de la Plana, un al de Saurina, i un altre al de la Vila Les terres de conreu, que ocupen gairebé tot el terme, són repartides per meitat entre el secà i el regadiu aquest darrer, en expansió, aprofita l’aigua del riu dels Sants a través de la séquia de Ranes i de pous i produeix taronges, hortalisses cebes i cacauets, tabac, blat de moro i fruita Al secà hom conrea oliveres i també vinya i garrofers Hi ha…
la Mànega
Mar
Mar epicontinental del NW d’Europa, que forma com un passadís entre la Gran Bretanya i la França del NW i comunica alhora l’oceà Atlàntic amb la mar del Nord pel pas de Calais.
La seva formació és el resultat d’una subsidència deguda a la distensió del bloc continental europeu que les grans transgressions marines del Terciari submergiren La Mànega oriental és una prolongació geològica de les conques de París i Londres, cobertes per les aigües de les mars terciàries La profunditat és escassa generalment entre els 40 i 80 m, i presenta diverses fosses, entre les quals sobresurt la de Hurd’s Deep, al centre, d’uns 100 km de llarg per 2 o 3 km d’ample i 172 m de profunditat Al canal s’hi produeixen violents corrents de marees, principalment prop de la costa…
plana del Rin
Fossa tectònica recorreguda pel Rin entre Basilea i Bingen.
Té uns 300 km de llarg per uns 45 d’ample, encarada al N, entre el Jura a migdia i el massís esquistós renà al N A dreta i esquerra s’aixequen les restes hercinianes —Selva Negra i Odenwald, per una part, i Vosges i Hardt per l’altra— entre les quals tingué lloc l’esfondrament iniciat ja a l’Oligocè El Rin n'és l’eix, potent, que passa de 1 000 m 3 /s a Basilea fins a 1 500 gràcies al Neckar i al Main El fons d’aquesta fossa és un sistema de terrasses sobre materials terciaris fèrtils que potencien una agricultura no pas migrada —tabac i vinyes, sobretot— Però és, a més, un antic camí de pas…
Rafelcofer
Municipi
Municipi de la Safor, a la plana al·luvial regada pel riu d’Alcoi.
Tot el territori, de poca extensió, és de regadiu 180 ha, que aprofita l’aigua del riu a través de la séquia comuna d’Oliva L’únic conreu important és el taronger, que ocupa com a monocultiu pràcticament tota l’horta Avui l’activitat econòmica es reparteix entre l’agricultura i els magatzems de preparació de fruita La població cresqué al llarg dels s XVIII i XIX amb la implantació del regadiu i l’expansió del tarongerar El poble 1 424 h agl 2006, coferers 34 m alt és al peu del puig de Rabat 176 m alt, termenal amb els municipis de la Font d’En Carròs i de l’…
correlació
Fonètica i fonologia
Fenomen fonològic en virtut del qual es vinculen dues o més entitats fonemàtiques en relació amb un determinat tret pertinent.
Els membres són anomenats correlats Entre les més freqüents cal esmentar la melòdica , que hom troba, per exemple, en el vocalisme grec, on cada fonema ocupa un lloc segons els valors dels seus trets tonals, que canvien al llarg de la seva durada la correlació de timbre , que afecta la localització acústica dels fonemes vocàlics, com ara en català, on hi ha en la varietat central tres ordres palatal, medial i velar, que, en correspondència amb la correlació d’obertura, a base de quatre graus, diferencia tots els fonemes vocàlics la correlació de quantitat , per l’oposició de…
antiestàtic | antiestàtica
Electrònica i informàtica
Dit dels aparells destinats a convertir l’aire en conductor per ionització.
El procés de producció d’algunes indústries, com són les de la goma, plàstics, paperera, arts gràfiques, productes fotogràfics, etc, presenta zones en les quals és fàcil la ionització per fricció del producte elaborat Elèctricament, aquestes zones formen veritables condensadors, de càrrega constant i capacitat C = Q/V, que mentre mantenen apropats els dos elèctrodes presenten una tensió V petita, però que ràpidament és augmentada a valors elevats quan disminueix la capacitat C en separar-se Així, es generen camps electroestàtics d’intensitat elevada que poden provocar accidents en els…