Resultats de la cerca

Deixeble de P Levadan, fou lector a la Sorbona i posteriorment professor d’història de l’art a la Universitat de París El 1958 tornà a l’Estat espanyol i exercí successivament la docència a les universitats de Madrid, Múrcia, Sevilla i Complutense de Madrid, d’on fou catedràtic Especialista en l’art barroc, publicà  La arquitectura en Galicia durante el siglo XVII 1956,  Morfología y ciudad Urbanismo y arquitectura durante el antiguo régimen de España 1978 i  Andalucía barroca Arquitectura y urbanismo 1978 Fou director del Museo de Bellas Artes de Sevilla Membre de la Real Academia de Bellas…

Psiquiatre de professió, la seva obra creativa contribuí a l’impuls de la novella al País Valencià a la dècada dels anys setanta i vuitanta i a la creació d’un públic lector El 1976 guanyà el premi Andròmina de narrativa amb Ramona Rosbif 1976 i el 1977 el Ciutat d’Alacant amb la novella Mari Catúfols 1978 La seva biografia Vicent Andrés Estellés guanyà un dels premis de la revista Recull de Blanes i fou publicada com a pròleg en el volum de bibliòfil La marina de V Andrés i Estellés Publicà també les novelles Cabo de Palos 1979, en castellà, Bel i Babel 1980, premi Jaume Roig,  7×7=49 1983 i…

Es graduà al Conservatori de Varsòvia, on estudià composició amb K Sikorski, i fou alumne de N Boulanger a París 1931-36, ciutat on residí fins a la seva mort Del 1936 al 1948 presidí l’Associació de Joves Músics Polonesos de la capital francesa És autor d’una remarcable quantitat d’obres orquestrals i de cambra, entre les quals destacà principalment Obertura 1936, obra que aplega els trets del seu estil neoclàssic i estricte, i que li valgué la Medalla d’Or de l’Exposició Internacional de París del 1937 De similar importància fou Simfonietta 1940 i La femme tétue 1958, una peça…

Estudià a la capella de música de la catedral de Vic amb Gaspar Berga i Lluís Romeu Després de ser ordenat de sacerdot el 1907 fou nomenat sotsxantre de la catedral de Vic En contacte amb Joan Llongueras, el 1910 fundà l’Escola Popular de Cant i Gimnàstica Rítmica El 1920 succeí a Lluís Romeu com a mestre de capella de la catedral Exercí de professor de cant gregorià al seminari vigatà des del 1924 i fou component de la Comissió Diocesana de Música Sagrada El 1902 fundà l’Orfeó de Sant Lluís Gonzaga, que el 1915 passà a anomenar-se Orfeó Vigatà i que dirigí fins a la seva mort, i impulsà…

Es graduà a la facultat d’història de la Universitat de Moscou el 1953, i després al conservatori, del qual fou nomenat professor de composició el 1959 Fou secretari del Consell de la Unió de Compositors de l’URSS La seva música es distingeix pel seu caràcter viu i per la calidesa emocional Les melodies són remarcables per la simplicitat i l’encant líric que posseeixen El seu sentit harmònic està íntimament lligat a la tradició russa, tot i que la qualitat expressiva de l’obra és clarament contemporània Escriví articles i estudis en la premsa especialitzada i en revistes i diaris És autor d’…

Estudià filosofia i teologia Passà llargues temporades en monestirs benedictins, com ara el de Montserrat, Santo Domingo de Silos o Solesmes, per estudiar cant i paleografia gregoriana Posteriorment estudià música sacra i musicologia a l’Istituto Pontificio di Musica Sacra a Roma 1952-55 i es doctorà el 1967 sota la guia d’Higini Anglès Fou mestre de capella i organista del monestir d’El Escorial en 1939-59 i en 1971-72, i a partir d’aquest darrer any ensenyà musicologia al Conservatori de Madrid Centrà la seva recerca en els moments més importants de la història de la música espanyola Feu…

Vida i obra De formació autodidàctica, s’especialitzà en la minoria jueva del Camp de Tarragona i la Conca de Barberà, sobre la qual publicà diverses monografies Els jueus de Valls i la seva època 1980, Les jueries medievals 1983, Guia de les jueries tarragonines 1984 i La comunitat hebrea de Santa Coloma de Queralt 1986 Fora d’aquesta temàtica redactà el llibre Els antics carrers de Valls 1989Utilitzà les miscellànies dels centres d’estudis per a divulgar la seva recerca, sempre realitzada en base documental, com els Quaderns d’Història Tarraconense 1982-85, Aplec de Treballs de Montblanc…

Estudià cant amb FW Hezel i D Jacob, i el 1962 debutà a Essen amb un paper secundari d' El cavaller de la rosa Dos anys més tard fou contractat per l’Òpera d’Hamburg, amb la qual, després d’haver representat petits papers, arribà a interpretar el de Wotan L’or del Rin i La valquíria El 1970 es presentà com a Sarastro La flauta màgica a Glyndebourne i posteriorment debutà a Chicago 1971, el Metropolitan de Nova York i Bayreuth 1972, l’Òpera de Viena 1973, el Covent Garden de Londres 1974 i la Scala de Milà 1976, gairebé sempre amb papers wagnerians, en els quals s’ha…

Després d’haver estudiat ciències exactes, començà a formar-se com a cantant, primer amb professors particulars i després al Conservatori de Praga El 1962 debutà a Ostrava com a Eboli Don Carlo El 1968 fou contractada al Teatre Nacional de Praga i, també, a Stuttgart Cantà a Bayreuth el 1973, i tres anys després participà en la producció de L’anell del Nibelung amb direcció musical de P Boulez i direcció escènica de P Chéreau El 1977 actuà al Covent Garden de Londres i quatre anys més tard ho feu al Metropolitan de Nova York com a Fricka L’or del Rin El 1986 cantà a Londres…

Sorgit d’una escissió de la Unió Velocipèdica de Palma, tres anys després de la fundació 1898 promogué la creació de la Unió Velocipèdica Balear, que el 1932 es transformà en Federació Balear de Ciclisme Impulsà la construcció del Velòdrom de Tirador , del qual fou propietari, installació que centrà les activitats de l’entitat, especialment el ciclisme de pista Durant molts anys fou una de les primeres entitats organitzadores de competicions d’aquest esport a l’Estat espanyol Amb els anys, hi promogué competicions d’altres esports, com ara partits de futbol, combats de boxa, etc A la segona…