Resultats de la cerca
Es mostren 4180 resultats
Rússia 2014
Estat
Trobada de Vladímir Putin i Petró Poroixenko, sota els auspicis del Consell d’Europa, per a trobar una sortida al conflicte entre Rússia i Ucraïna © Palazzo Chigi El 2014 va significar un canvi radical en la política internacional de Rússia L’any va començar de manera optimista, amb uns Jocs Olímpics d’Hivern a Sotxi que havien aconseguit donar una millor imatge del país Tanmateix, l’escalada primer política i després militar a Ucraïna van arrossegar la presidència de V Putin a una successió de fets amb greus conseqüències en l’àmbit internacional El Kremlin es va sentir enganyat i agredit…
Vilamarí

Armes dels Vilamarí
Llinatge originari de l’Alt Empordà, possiblement del llogaret de Vilamarí (Gironès), conegut des del segle XI, que els germans Pere de Vilamarí i Adalbert Bernat de Vilamarí donaren unes terres d’Orriols a la canonja de Girona (1098).
La relació amb el bisbat fou molt duradora Guillem de Vilamarí , cavaller, tenia en feu l’església de Sant Esteve d’En Bas 1226 Bernat de Vilamarí fou bisbe de Girona, i anà al concili de Viena del Delfinat, on morí 1312 El succeí en la mitra el seu nebot Guillem de Vilamarí , abat de Sant Feliu de Girona mort el 1318 Berenguer de Vilamarí mort el 1305 és conegut com a capità d’una galera de la Companyia Catalana, l’única que resistí durant el combat on fou pres Berenguer d’Entença Ramon de Vilamarí rebia delmes d’Argelaguer, Tortellà, Boadella, Peralada, etc 1311-20 Guillem de Vilamarí i…
Perapertusa

Armes dels Perapertusa
Llinatge noble originari del Perapertusès, que posseí el castell de Perapertusa, que li donà el nom, i s’establí al Rosselló.
El genearca conegut és Amell , casat amb Ermengarda i pares de Seguer I de Perapertusa , senyor del dit castell, que el 1017 assistí a la fundació del bisbat de Besalú, i de Pere I de Perapertusa , el qual fou pare de Ramon I de Perapertusa i de Berenguer I de Perapertusa , els quals, el 1073, signaren l’acta d’unió de l’abadia de Cubieras a la de Moissac El darrer fou avi de Berenguer II de Perapertusa , que el 1140 era senyor dels castells de Perapertusa, Montalbà i Querbús, la Torre de Triniac i les forces de Rufiac i Cucunhan Amb el seu fill Berenguer III de Perapertusa mort després del…
Sant Esteve de Vila-rasa (Sant Cebrià de Rosselló)
Art romànic
Situació Aspecte d’aquest petit temple, antiga parròquia rural, restaurat fa pocs anys ECSA - JL Valls És situada a l’antic lloc desaparegut de Vila-rasa, al nord-oest del poble de Sant Cebrià, prop de la carretera d’Alenyà Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 52,2” N - Long 2° 59’ 46,8” E A 1 km al nord de Sant Cebrià per la carretera D-22 es troba un trencall, a mà dreta, que porta a aquesta església Història La localitat de Vila-rasa, completament desapareguda a excepció de l’església, és esmentada des del 904 Al segle X alguns propietaris aloers…
Sant Esteve de Pontellà
Art romànic
Situació Fragment corresponent a la part central de l’absis, encaixonat entre dues construccions tardanes, amb una finestra de doble esqueixada i una lesena a la part inferior del mur ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Esteve és situada dins el nucli de població de Pontellà, prop de les restes de les muralles Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 39” N - Long 2° 48’ 51” E PP Història El topònim Ponteliano és conegut des de l’any 876, i als segles següents la vila i el terme són àmpliament documentats La parròquia de Pontellà és esmentada per primera vegada el 1020, en què Bernat I,…
Santa Maria i Sant Pere de Castellrosselló (Perpinyà)
Art romànic
Situació Exterior de l’església des del costat nord-est, amb l’absis principal decorat amb motius llombards ECSA - Rambol L’església de Santa Maria i Sant Pere és situada prop de les restes del castell Per arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent PP Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 42,6” N - Long 2° 56’ 50,4” E Història Una de les primeres referències documentals d’aquesta església data de l’any 1153, en una venda feta al priorat d’Espirà de l’Aglí d’un honor a la parròquia de Santa Maria de Castellrosselló posteriorment és esmentada el 1174 en…
Santa Maria de Martorelles
Art romànic
Situació Absis i base del campanar d’aquesta església, inicialment romànica, molt modificada per reformes successives C Ortega L’església parroquial de Santa Maria és situada al bell mig de Martorelles de Dalt, a 181 m d’altitud, dalt d’un turó Mapa L37-15393 Situació 31TDF969378 Des de Mollet del Vallès, travessant el Besòs, es creua la carretera de Sant Adrià a la Roca Prop d’aquest encreuament, surt en direcció est la carretera que arriba fins a Martorelles de Dalt Cal recórrer uns 3 km des de la bifurcació COR-METS Història El terme de Martorelles de Dalt és documentat per primera vegada…
El comerç internacional
El mapa del comerç internacional és el de la globalització econòmica Globalitzar significa en economia que el món és el mercat, i que la producció i les vendes s’han de considerar amb relació a aquest La globalització és un procés irreversible i, a la llarga, ha de ser positiu per als interessos de tota la població L’aïllacionisme o el règim autàrquic són suïcides i no hi ha ningú que els defensi La globalització ha de subratllar la solidaritat entre tots els pobles, si les normes generals d’aquest comerç internacional són equitatives i no discriminatòries El mapa ens divideix el món en set…
Les religions indígenes
El nom de “religions indígenes” inclou un grup molt divers de religions practicades per milions de persones d’arreu del món sobretot en les anomenades societats primordials, on es viu de manera tradicional generalment en llocs de difícil accés o en àrees rurals Tot i les diferències pel que fa a creences, ritus i institucions, es poden identificar algunes línies comunes, com, per exemple, l’estret lligam amb la terra i la natura, a través de les quals la persona se sent en comunió constant amb el cosmos A causa de les diferències geogràfiques, d’acord amb l’estructura social dels grups que…
Els gremis i l’assistència en l’antic règim
Els gremis desfilant a la processó de Corpus, Barcelona, sd MHCB / RM El sistema gremial conformà un entramat institucional bàsic en la ciutat de l’antic règim En general, aquest sistema acomplí les funcions de regular la producció de béns fabricats i d’enquadrar socialment un sector important de la població urbana l’artesanat Els gremis tingueren un paper inexcusable en l’organització de la producció, del treball i de la comercialització, dins l’àmbit dels seus respectius oficis En aquest terreny, exerciren una regulació positiva i privilegiada Positiva, perquè obtingueren la legalització de…