Resultats de la cerca

De família de velluters, es llicencià en filosofia i en dret a la Universitat de València Fou professor suplent de llengua grega a la universitat d’Alcalá de Henares, el 1807 Hi conegué Antoni Puig i Blanch , amb el qual alguns anys després s’enemistà per raó dels interessos contraposats en l’afer de la traducció catalana de la Bíblia impulsada per l’English Foreign Biblical Society, en què Salvà prengué partit per Joaquim Llorenç Villanueva El 1809 s’associà amb el seu cunyat Pere Joan Mallén i inicià un negoci de llibreria que assolí expansió internacional, sobretot amb la creació, durant…

Es llicencià en dret, i a la universitat entrà en contacte amb l’oposició antifranquista d’esquerres encapçalada, entre altres, per Jordi Solé i Tura En aquesta època publicà els primers poemes, de to acusadament sociopolític, a la Quarta antologia poètica universitàriats 1952-1956 Afiliat al Partit Socialista Unificat de Catalunya  1959, començà a treballar en el sector editorial, que durant uns anys compaginà amb l’exercici de l’advocacia, fins que l’any 1966 s’incorporà a Edicions 62  com a tècnic editorial i assessor lingüístic, de la qual amb el temps esdevingué un dels principals…

Situació Aquest despoblat es troba 3 km al nord-est de les Pallargues i a poc més d’1 km al sud de Florejacs, en un turó conegut com Caplloc, que té encara erma la part superior, si bé els seus vessants han estat modificats per a servir de base als nous camps de cereals Mapa 34-14 361 Situació 31TCG522279 Cal accedir a les Pallargues per la carretera L-304 Tot seguit, s’haurà de prendre una pista en direcció nord-est fins a arribar a vorejar el turó de Caplloc També s’hi pot arribar per una pista que surt pel sud de Florejacs JRG-DRR-JIR-JMT Història Aquest vilatge i jaciment arqueològic fou…

Situació Un dels nombrosos murs, base d’antigues edificacions, que formaven l’antic poblat ECSA - E Carreras Les ruïnes d’aquest poblat són escampades pels boscos de l’entorn de Sant Pere de la Cellera o dels Forquets i el mas Cónsul Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 0” N - Long 3° 1’ 43,2 E L’itinerari per a arribar a l’indret és el mateix assenyalat en la monografia precedent JBH Història Per a la història d’aquest poblat d’hàbitat dispers hom remet a les notícies històriques de l’indret que es donen en la monografia de Sant Pere de la Cellera o dels Forquets, centre primitiu del terme…

Cursà la carrera de peritatge mercantil i treballà a l’Agència Marítima Delgado 1916-30 Assistí al Cercle Artístic de Sant Lluc —on feu amistat amb Joan Miró—, del qual fou bibliotecari El 1925 inicià la seva collaboració com a crític d’art a la Gaseta de les Arts , i després a D’Ací i d’Allà i a La Veu de Catalunya Manifestà una clara voluntat de ruptura amb el Noucentisme, per incorporar la cultura artística catalana a l’òrbita avantguardista europea Coneixedor de la cultura francesa dels anys vint i trenta, els seus referents foren Jean Cocteau, Maritain, Paul Morand, Blaise Cendrars i el…

La seva família —era nebot d’un ferrer— es traslladà a Barcelona per motius econòmics 1888 Aviat s’interessà per l’art freqüentà el taller d’Eusebi Arnau i l’escola de Llotja, on fou deixeble de Venanci Vallmitjana 1900 Assistí a Els Quatre Gats i participà de l’estètica modernista Anà, amb una borsa de viatge, a París 1903, on retrobà Picasso, conegué Max Jacob i s’interessà per l’escultura de Rodin De nou a Barcelona, exposà a can Parés 1904 i acceptà una colla d’encàrrecs d’escultura ornamental al Teatre Principal de Terrassa i, a Barcelona, l’Hospital de Sant Pau, l’interior del Palau de…

Les primeres notícies sobre la vida musical de la ciutat daten del començament del segle XVI, amb la fundació de la Konfraternia Literacka Confraternitat Literària, que proveïa de cants litúrgics la parròquia de la catedral el diumenge i els dies de festa A l’església benedictina de Santa Anna es conserva el Psalterz Chrystusowy 'Saltiri de Crist', de Ladislaw de Gielniów mort el 1505, important recull de cançons de caràcter bàsicament popular El 1596 es cremà el castell reial de Cracòvia i la cort es traslladà a Varsòvia, que el 1611 es convertí en la capital La capella reial fou un nucli…

Fundada el 1180, la ciutat no adquirí cap notorietat especial fins al segle XIX L’activitat musical durant l’Edat Mitjana documentada en els Cantares antiguos , la música dels quals s’ha perdut, no tenia per centre Sant Sebastià sinó tota la regió, en particular el santuari d’Arantzazu El 1555 Sant Sebastià convocà places per a mestre de capella Aquest mateix any, Joan de Sicus ocupà el lloc de primer organista de la parròquia de San Vicente Es disposa d’informació escrita sobre la música que es feia a les parròquies a partir del segle XVII, on se sap que exerciren els mestres de capella…

Música culta La seva història ha estat condicionada per les contínues invasions dels pobles veïns Per aquesta raó, l’Església i les classes dominants estrangeres foren els principals nuclis al voltant dels quals es desenvolupà l’activitat musical És a partir del segle XVII que es tenen notícies realment concretes El 1632 es creà la Universitat de Tartu, que aviat fou escenari de concerts i representacions de comèdies musicals, i durant el segle XVIII les representacions d’òpera eren habituals a les principals ciutats Tanmateix, no fou fins al segle XIX que començà a detectar-se una autèntica…

L’obra s’articulava seguint un fil narratiu que permetia enllaçar una alternada successió de cançons, romanços i villancets, presentats per diferents personatges que cantaven en les seves respectives llengües en arribar al final, l’ensalada era rubricada amb una cita temàtica treta del repertori litúrgic Les primeres definicions del terme procedeixen de la preceptiva hispànica del segle XVII Sebastián de Covarrubias 1611 i Juan Díaz Rengifo 1644 El model de l’ensalada renaixentista l’establí Mateu Fletxa el Vell, a València, durant el segon terç del segle XVI Els precedents ibèrics immediats…