Resultats de la cerca
Es mostren 6956 resultats
Sant Joan del castell de Barberà de la Conca, abans Sant Salvador
Art romànic
Situació Interior de la capella del castell, de planta rectangular, construïda al nivell del primer pis, amb el mur de la capçalera centrat per una esvelta finestra J Fuguet L’antiga església de Sant Salvador, que depengué dels templers, fou bastida al primer pis de l’edifici rectangular adossat a llevant de la torre del castell de Barberà FEB Mapa 34-16418 Situació 31TCF521861 Història Sembla que la capella de Sant Salvador fou construïda vers mitjan segle XII, car, quan el comte Ramon Berenguer II donà l’any 1067 al comte Ermengol IV d’Urgell el castell de Barberà, feu constar que es…
Castell d’Ollers (Barberà de la Conca)
Art romànic
El poble d’Ollers és situat a la banda nord-occidental del terme municipal La primera referència documental del topònim Ollers data del segle XI, quan apareix in podio super Ollers com una de les afrontacions territorials del castell de Forès, el qual havia d’ésser edificat en les terres que els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis cediren a Miró Foguet i a Bernat Llop Tanmateix, hi ha una certa discrepància pel que fa al moment en què es va atorgar aquest document La seva data, 1038, és certament errònia, ja que en aquell moment no existien o actuaven encara els comtes atorgants,…
Santa Maria de Montsant (la Morera de Montsant)
Art romànic
Ermita i santuari de la serra de Montsant, al sud-oest d’Albarca Aquesta església va ser erigida el 1164 per Pere de Vallbona i el sacerdot Pere arran d’una donació d’Albert de Castellvell Primerament va acollir un eremitori, fins que els seus membres uns anys més tard es traslladaren a Poboleda El 1210 es formà aquí una comunitat cistercenca femenina que poc després, el 1215, va passar a Bonrepòs Situada en un paratge encimbellat, va acollir sovint un ermità El temple va ser reformat en diverses ocasions, com en l’època de l’ermità Joan Ros, al segle XV Va pertànyer a la comunitat de…
Sant Julià de Pegueroles (Navès)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església de Sant Julià de Pegueroles des del costat de migjorn Hom hi pot veure, clarament diferenciades, les dues parts de l’edifici l’original, a mà dreta, i l’afegitó posterior, a mà esquerra L Prat Aquesta església es troba al costat sud-occidental del municipi de Navès i en un apèndix que penetra en terme del Berguedà Mapa 330M781 Situació 31TCG923492 Al punt quilomètric 8,900 de la carretera que va de Cardona a Berga, un trencant a mà esquerra porta a Sant Julià, en 1,200 km Per visitar-ne l’interior, cal demanar les claus a la Sala de Vilandeny JCS…
Baltasar Simó Tito Saldoni i Remendo
Música
Musicòleg i compositor català.
Vida Orfe de mare des dels dos anys, estudià música a Santa Maria del Mar, on Francesc Andreví el tingué sota la seva tutela dels set als deu anys Després anà a Santa Maria del Pi, fins que el 1818 fou admès a l’Escolania de Montserrat Allí estudià humanitats, harmonia i composició El 1822, arran dels aldarulls liberals, abandonà el monestir i marxà a Barcelona, on continuà els estudis amb Francesc Queralt i Mateu Ferrer, que li ensenyà orgue i piano Dos anys després concursà a la plaça d’organista de Santa Maria del Mar D’aquells primers anys data la composició d’una petita òpera, El triunfo…
El que cal saber de les atencions envers el nadó
En molts centres sanitaris se segueix la norma de collocar l’infant sobre el ventre de la mare així que acaba de néixer, per tal que el pas de l’interior de l’úter a l’ambient exterior no sigui massa brusc, ja que d’aquesta manera l’infant pot continuar sentint la calor del cos de la mare i els batecs del seu cor Durant l’estada a la clínica, les estones que el nadó és a l’habitació s’han d’aprofitar principalment per a fer les primeres mamades i establir vincles afectius entre l’infant i la mare, la qual cosa només és possible en un ambient íntim i tranquil Per tant, cal fer entendre a les…
article 155 de la Constitució espanyola
Dret constitucional
Article de la Constitució del 1978.
Inclòs en el capítol tercer, relatiu a les comunitats autònomes, del títol VIII, sobre l’organització territorial de l’Estat, preveu la intervenció del govern d’una comunitat autònoma en cas que el govern central consideri que l’acció del primer posa en perill o contravé les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o quan consideri que atempta greument contra l’interès general L’aplicació de l’article requereix l’aprovació per majoria absoluta del Senat, previ requeriment del president del govern espanyol al president de la comunitat autònoma instant-lo a complir la llei El…
Joan Mariné i Bruguera
Cinematografia
Director de fotografia i restaurador fílmic.
Vida A catorze anys i gràcies als seus coneixements de francès, fou contractat com a ajudant de càmera de l’operador suís Adrien Porchet en El octavo mandamiento 1934 i també en Amor gitano 1935, Alfonso de Benavides Durant la guerra civil treballà per a la productora anarquista SIE Films i collaborà en Aurora de esperanza 1936-37, Antonio Sau, primer film de ficció i un dels més importants realitzats per la CNT, i també en Paquete, el fotógrafo público nº 1 1937, Ignasi F Iquino Deixà el sindicat i entrà a Laya Films –productora de noticiaris i documentals de la Generalitat–, i fou fotògraf…
Historia de Cataluña y de la corona de Aragón
Historiografia catalana
Obra escrita per Víctor Balaguer, en cinc volums, i publicada a Barcelona entre el 1860 i el 1863.
Desenvolupament enciclopèdic L’índex general aparegué el 1864 El títol complet és Historia de Cataluña y de la corona de Aragón escrita para darla a conocer al pueblo, recordándole los grandes hechos de sus ascendientes en Virtud, Patriotismo y Armas, y para difundir entre todas las clases el amor al país y la memoria de sus glorias pasadas És la primera història general de Catalunya escrita al s XIX i, probablement, també és el millor exemple d’història romàntica Balaguer volgué escriure una història de Catalunya que, a més a més, tingués en compte la història de la Corona d’Aragó, però, a…
Els riscos socials
El risc, la possibilitat que s’esdevingui algun fet que posi en perill vides humanes i béns, és una de les variables més importants de la societat contemporània, que ha generat els grans negocis financers de les assegurances, i cada Estat i cada grup social s’hi enfronta de manera ben diversa Aquests sis mapes representen una primera aproximació a la importància d’alguns riscos deguts a l’activitat econòmica i social En els quatre primers mapes s’han localitzat els llocs en què s’han produït els accidents més greus, pel nombre de morts, deguts al factor humà Així, doncs, s’han cartografiat…