Resultats de la cerca

La guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, que ha protagonitzat un conflicte armat al país durant més de cinquanta anys, acorda convertir-se en partit polític El nom elegit conserva l’acrònim, FARC, però ara respon a Força Alternativa Revolucionària del Comú El líder màxim del nou partit continua sent l’antic cap guerriller Rodrigo Londoño, Timochenko Els acords de pau del 2016 signats amb el Govern preveuen deu càrrecs al Congrés per a les FARC, que el 10 de novembre s’hi inscriuen com a partit polític per a participar en les eleccions del 2018 D’altra…

Anomenat Manuale o Liber Manualis , es formà al principi del s XVI La publicació del Liber sacerdotalis de Castellani 1523 fou la base del Rituale romanum , promulgat el 1614 per Pau V El concili II del Vaticà promogué una profunda revisió, que donà com a fruit l’edició de rituals totalment nous A Catalunya, des de mitjan s XV, alguns exemplars porten en llengua catalana els diàlegs entre el prevere i els fidels, les admonicions presbiterals i les pregàries dominicals dels fidels El ritual català més antic conservat és escrit l’any 1218 per a ús del monestir de Sant Cugat del…

L’Alta Lusàcia, elevada a 500 o 600 m, és de sòl granític hom hi ha desenvolupat fortes indústries, sobretot tèxtils, a Görlitz, Löbau, Bautzen, etc La Baixa Lusàcia és una regió plana, on abunden els boscs, i també industrialitzada Al segle IX era habitada per tribus eslaves sòrabes, que foren sotmeses i cristianitzades pel marcgravi Geró, l’any 963 Dominada pels polonesos 1002-31 i després per diferents marcgravis germànics —que prohibiren als habitants l’ús de la llengua pròpia i les reduïren a servitud—, la situació millorà en ésser la Lusàcia incorporada a Bohèmia 1368 El 1635, per la…

Comprenia els llocs sotmesos a la jurisdicció de l’abat de Sant Joan de les Abadesses Ripollès la vila i el territori de Sant Joan, Sant Martí de Surroca, Ogassa, Tregurà, Sant Pau de Segúries, quatre parròquies de les valls de Bianya i de Beget, ja a la Garrotxa Sant Martí de Tornarissa o del Clot, Sant Ponç d’Aulina, Santa Llúcia de Puigmal i Salarca, i, més tard, el terme del castell de Llaés la Parròquia de Ripoll Fou creada pel rei davant l’oposició de l’abat de Sant Pere de Camprodon a admetre el veguer reial a la vila de Camprodon, però davant l’èxode de la gent de la vila…

No havent-hi normes clares per a definir la successió dels emperadors, els antonins resolgueren el problema pel sistema de l’adopció, de manera que cada emperador assegurà el seu successor generalment un fill adoptiu sense trasbalsos Aconseguiren més d’un segle de pau, que fou aprofitada per a intensificar el procés de romanització de les províncies, i la unificació del dret i de l’administració Les guerres foren sempre exteriors, ofensives, com el cas de la conquesta de la Dàcia per Trajà, o defensives, com les de Marc Aureli enfront dels germànics, dels britans o dels perses…

Moltes qüestions entre barons que podien dirimir-se per judici, o per batalla individual, acabaven transformant-se en guerres d’aquest tipus, que arrossegaven bandositats amb l’ajuda de valedors afavoria aquest fet la servitud dels vassalls en hosts i cavalcades, així com en obres de fortificació malgrat que des del segle XII, a Catalunya, per l’usatge Rochas , hom no en podia bastir sense consentiment del príncep En les colleccions de dret feudal hom tracta i legitima les previsions per a aquesta situació de guerra si era entre magnats o bé amb el príncep calia donar avís o acuindament amb…

El dret canònic distingeix l’excomunió latae sententiae , aplicada pel sol fet de cometre un mancament determinat, previst pels cànons, i l’excomunió ferendae sententiae , que requereix un judici previ L’excomunió fou emprada sovint com a arma política Són famoses, als Països Catalans, les excomunions de Ramon Berenguer I 1056, fetes pel papa a instàncies de l’àvia d’aquell, Ermessenda, i la de Pere el Gran, feta pel papa Martí IV el 1282, després de les Vespres Sicilianes, que fou causa del fallat intent d’invasió de Catalunya per Felip l’Ardit Els bisbes també utilitzaren l’excomunió amb…

Últim marquès de Campomayor Estudià a Friburg i Lovaina i es llicencià en matemàtiques a Barcelona Afeccionat a la música, estudià al conservatori d’aquesta ciutat, on tingué com a professors a Joan Lamote de Grignon i a Felip Pedrell, Ernest Macià violí, i Pau Casals violoncel Atret per la guitarra, el 1916 inicià els cursos i pràctiques d’aquest instrument Formà part de conjunts musicals de cambra, a Madrid Se n'anà a París 1919-24, on amplià estudis Després marxà a Londres, i es dedicà a l’ensenyament musical El 1928 arribà a l’Argentina, on oferí concerts de guitarra a l’…

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià i després s’especialitzà en urologia Treballà al servei d’urologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona Durant la Guerra Civil, fou director mèdic, des del 1937, del VIII Grup d’Hospitals, de Conca, i de l’hospital militar de Figueres, amb el grau de metge major de sanitat de l’exèrcit de la República Espanyola El 1939 s’exilià a Mèxic i s’establí a la ciutat de Mèxic Hi exercí com uròleg a l’Hospital General de México, a l’American British Cowdray Hospital i a la Beneficiencia Española Ensenyà als…

El 1890 succeí el seu pare en la direcció de l’empresa paperera familiar, fundada el 1698 i una de les primeres del sector a Catalunya, la qual en 1903-04 modernitzà a fons Motivat per inquietuds culturals i polítiques, collaborà, entre d’altres, en el finançament de la construcció del Palau de la Música Catalana 1904 i altres edificis i de centres educatius escola Politècnicum de Barcelona, 1920, Escoles, 1930 Fou essencial el seu suport a l’Associació Obrera de Concerts 1926-39, dirigida per Pau Casals Regidor de cultura per la Lliga Regionalista el 1922, aquest mateix any fou…