Resultats de la cerca
Es mostren 1076 resultats
Sant Pere d’Ardesa (Rubió)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera d’aquesta església, ara abandonada, on destaca una senzilla decoració a base de dobles arcuacions entre lesenes ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta capella és situada sota el puig de Sant Miquel prop de Can Tudó, a la banda meridional del terme Mapa 35-15391 Situació 31TCG818104 S’accedeix a Rubió per la carretera que uneix la N-II amb Calaf per Copons Just a la fita del quilòmetre 55 hi ha el trencall que mena a Rubió Immediatament després del quilòmetre 2, a mà dreta, s’inicia un camí carreter que mena a Can Tudó, des d’on s’arriba a la capella per un camí…
Gavina vulgar
La gavina vulgar Larus ridibundus , la gavina més comuna a les nostres costes i també, terra endins, on segueix el curs dels rius principals, té el plomatge molt variable segons l’època de l’any i l’edat de cada individu A l’estiu és característic el color marró del cap que mostra la femella del niu de la fotografia de dalt, mentre que a l’hivern, el cap, blanc, porta només algunes taques fosques al costat de l’ull A la primavera fotografia de baix poden coincidir exemplars amb plomatge en diferents estats, hivernals i estivals Oriol Alamany i Josep M Barres De repartiment típicament…
Santa Clara de Manresa
Art romànic
Situació L’antic convent de Santa Clara és situat al sud-est de la ciutat de Manresa, vorejant l’antic camí ral que menava a Barcelona pel Pont de Vilomara Long 1°49’45” - Lat 41°43’20” Agafant com a punt de referència i alhora de partida la plaça de Sant Ignasi, on s’arriba fàcilment venint de Barcelona, hom emprendrà el carrer de les Escodines, continuant pel carrer de Sant Bartomeu i prosseguint finalment pel carrer Nou de Santa Clara, a la dreta del qual hi ha el convent on és oberta la porta romànica FJM-AMB Història L’església del convent de Santa Clara era situada dins l’antic terme de…
Torre del Coll de la Torre (la Selva de Mar)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de la fortificació F Tur Aquesta torre medieval es trobava al coll de la Torre, en un replà dels contraforts orientals del serrat de la Glòria, al mateix límit dels municipis de la Selva de Mar i el Port de la Selva Mapa 259M781 Situació 31TEG162847 Per arribar-hi cal agafar el camí o “carretera vella” de la Selva de Mar a Roses pel coll de Sant Genís, que surt del costat esquerre de l’actual carretera del Port de la Selva de Mar, uns 300 m abans d’arribar a la darrera població És un camí de terra ample i apte, amb certes reserves, per a vehicles Cal…
L’arquitectura
Fins ben entrat el segle XIX, l’arquitectura, com a professió organitzada, no existia D’una banda, hi havia mestres d’obra i gremis De l’altra, arquitectes formats en les acadèmies, als salons o als viatges Tant les acadèmies com els gremis van desaparèixer, a França, passada la Revolució 1791 i a la resta d’Europa, amb el desenvolupament industrial i la liberalització dels mercats Al seu lloc sorgiren les primeres associacions professionals al Regne Unit RIBA, 1834, i als Estats Units AIA, 1857 A poc a poc s’imposà el registre obligatori Als Estats Units, per primera vegada, a l’estat d’…
franc | franca
Història
Individu d’un poble germànic constituït per l’agrupació de diverses poblacions del Rin inferior: camavis, brúcters, ampsivaris, cats i sicambris, entre altres.
El debilitament de les defenses romanes del limes germànic permeté que els francs travessessin el Rin en diverses ocasions 254, 258, 276 i devastessin la Gàllia L’emperador Julià l’Apòstata signà la pau amb ells 358 i els concedí terres Des de temps anteriors, però, s’havia anat produint una pacífica i gradual invasió de la Gàllia molts francs s’havien establert a la part nord de la província com a colons, i uns altres militaven en les legions romanes i arribaren, alguns, a ocupar càrrecs elevats A mitjan segle IV es perfilà la divisió dels francs en dos grans grups els salis i els ripuaris…
Santa Maria de Porqueres

Interior de Santa Maria de Porqueres
JoMV (CC BY-NC-SA 4.0)
Església
Església del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), a la riba occidental de l’estany de Banyoles.
L’edifici És una notable construcció d’una nau, coberta amb una volta de canó refeta l’any 1957, que té un singular absis trilobat de planta semicircular allargada, on s’inscriuen tres absidioles també semicirculars L’absis i els murs laterals de la nau no tenen cap element decoratiu, exceptuant l’efecte ornamental que s’obté a la cornisa de l’edifici mitjançant una imposta que l’envolta, recolzada sobre cartelles en forma de petita voluta Des de l’interior podem apreciar la senzilla nau, amb dues finestres de doble esqueixada a cada banda, que contrasta amb l’excepcional complexitat de l’…
el Moianès

Comarca
Comarca de Catalunya, situada a l’altiplà central català.
La geografia física Cap de comarca, Moià Damunt les margues de l’Eocè i, amb més dificultat, damunt els gresos i les calcàries del mateix Eocè i de l’Oligocè, la riera de Calders i alguns cursos secundaris han excavat una conca d’erosió inclinada suaument de 900 a 600 m cap al Llobregat WSW, que a llevant comprèn un relleu de costa que cau damunt la plana de Vic amb un front que voreja els 1000 m alt, amb relleus culminants al puig Rodó 1057 m, la Montjoia 994 m, el Puigdegollats 1004 m, el puig de l’Oller 1061 m i altres entre Collsuspina i l’Estany NE Els relleus migjornencs que separen…
Els passamaners
L’ofici de passamaner té un origen medieval Eren aquells que fabricaven objectes de petites dimensions com floques, passamans, bosses o botons Formaven part dels gremis i desapareixeran oficialment amb ells a mitjan segle XIX Eren anomenats, també, cordoners La paraula passamà, a més d’identificar la peça que hi ha sobre una barana, s’identifica també amb un teixit en forma de cinta, que serveix per a guarnir i adornar vestits, mobles o les vores d’un objecte Els productes dels passamaners eren, per tant, ben diversos, però en destacaven les cintes i els botons Entre les cintes hi havia les…
Amador Pfeiffer, pioner de la maquinària agrícola
Amador Pfeiffer i Pourtet va crear a Barcelona la que serà la primera empresa de l’estat de maquinària agrícola Publicitat dels tallers Amador Pfeiffer, a Dietario y Guía de Barcelona para el año 1867 Amador Pfeiffer creà a Barcelona la que havia de ser la primera empresa de l’estat de maquinària agrícola L’empresa es constituí l’any 1863 Amador Pfeiffer havia treballat a la casa Alexander Germans, i coneixia tots els secrets de la foneria del ferro Installà la fàbrica i el magatzem a la plaça de Catalunya de Barcelona, al costat de l’estació del ferrocarril de Sarrià La seva producció es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina