Resultats de la cerca
Es mostren 947 resultats
Sant Martí de Pegueroles (Navès)
Art romànic
Situació Una perspectiva de l’interior de l’església, amb la capçalera al fons L Prat A la llenca de terreny del municipi de Navès que es fica dins el Berguedà, situada al cantó sud-oriental, hi ha l’església de Sant Martí de Pegueroles Mapa 330M781 Situació 31TCG928497 Als 10 km de la carretera de Cardona a Berga hi ha un trencall, a mà esquerra, senyalitzat Torreta, Sant Feliu Amb 1 km porta a Pegueroles En guarden les claus a la veïna casa de Capdevila de Pegueroles JCS Història Aquesta església era a la vall de Lord, dins els termes de Navès o d’Abella Degué ésser molt aviat església…
Albert Garcia i Espuche
Historiografia
Arquitectura
Historiador i arquitecte.
Malgrat obtenir la titulació d’arquitecte, exercí poc temps aquesta professió i s’orientà aviat envers l’estudi de la història Doctorat per l’Escola d’Arquitectura el 1987, la seva tesi Barcelona a principis del segle XVIII La Ciutadella i els canvis en l’estructura urbana ja reflecteix, de fet, aquesta inquietud Els seus estudis se centren sobretot en l’anàlisi de la societat, l’economia i la cultura de la Barcelona preindustrial, situades en el context de Catalunya, en què combina les fonts de caràcter general com el cadastre amb una investigació exhaustiva de la documentació…
Ars
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell) situat sota el ras de Conques, i a l’esquerra del barranc d’Ars.
La caseria, esglaonada, s’agrupa entorn de l’església parroquial de Sant Martí, romànica, d’una nau de planta lleugerament irregular que es cobreix amb encavallades de fusta d’estructura triangular El campanar, rodó, és un bell exemplar del romànic llombard, amb finestres geminades i arcuacions a la part superior En procedeix una naveta d’orfebreria ornamentada amb caboixons, calats en relleu i esmalts, que es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya i que data segurament del segle XIII Hom celebra les festivitats de Sant Isidre, el 15 de maig, i de Sant Martí, l’11 de novembre Sobre…
Ramon de Mur
Art gòtic
Retaule de Sant Pere de Vinaixa, obra de Ramon de Mur El 1420 Pere Ferrerons, picapedrer veí de Vinaixa, va encarregar aquest retaule a Ramon de Mur L’escut de la família Ferrerons figurava en el guardapols, que s’ha perdut L’obra, que havia de fer 8 pams d’amplada per 10 d’alçada, destaca per la seva simplicitat i la tendència a descartar tota expressió naturalista La composició és en bona part la mateixa que una quinzena d’anys més tard es mostrarà, més sumptuosa i viva, en el retaule de la mateixa advocació de Bernat Martorell a l’esquerra, vocació de l’apòstol, sant Pere entronitzat,…
electroestàtica
Electrònica i informàtica
Part de l’electricitat que estudia les interaccions entre les càrregues elèctriques en repòs.
Històricament, fou la part de l’electricitat que es desenvolupà primer Així, l’electrització per fricció de certes substàncies vidre, ambre, etc fou ja coneguda pels grecs, però no fou fins al Renaixement que aquests fenòmens començaren a ésser estudiats científicament i a tenir aplicació pràctica Un cos és en estat neutre si el nombre de càrregues negatives coincideix amb el de càrregues positives Si hom altera l’equilibri entre el nombre de càrregues, el cos s’electritza Això és el que s’esdevé amb l’electrització per fricció, i constitueix l’experiència bàsica de l’electroestàtica Si, per…
Muro de Mallorca
Muro de Mallorca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, situat a la costa, a la badia d’Alcúdia ( platja de Muro
).
La meitat meridional del terme, on hi ha situada la vila, és formada per molasses vindobonianes, on hom explota pedreres de marès al N hi ha l’albufera d'Alcúdia a la qual aporten aigua el torrent de Muro S i el de Sant Miquel N El 1871 s’acabaren les obres de dessecació de l’albufera realitzades per la New Majorca Land Company, consistent en la canalització dels dos torrents que conflueixen al Canal Gran que desemboca a la badia d’Alcúdia per s’Oberta, i en la construcció de dos canals de drenatge parallels al Canal Gran canal de Siurana L’obra fracassà en els seus objectius de dessecar l’…
membranòfon
Música
En la classificació delsinstruments, categoria que inclou tots aquells en els quals el so es produeix mitjançant la vibració d’una membrana en tensió o d’un diafragma, subjectats des d’una part estructural inerta.
En gairebé totes les cultures, la membrana és feta tradicionalment de pell, però en alguns instruments moderns s’ha substituït per materials sintètics Els diafragmes són generadors de so que aprofiten la tensió de superfícies metàlliques o d’altres materials rígids tambor jamaicà, els quals produeixen la vibració en ser deformats per una acció mecànica, com la percussió sobre la seva superfície En la classificació Hornbostel-Sachs se’ls atribueix el segon decimal 2, a partir del qual es defineixen les principals famílies segons la manera com es fan sonar les membranes i la…
La Transfiguració de Pinyeres (Batea)
Art romànic
Situació Façana sud de l’església, amb la porta d’entrada d’arc de mig punt i un campanar d’espadanya de tres ulls ECSA - Fotografia Cerdà L’antiga parròquia de la Transfiguració és al poble de Pinyeres, avui deshabitat, que és situat al nord del terme, a la riba dreta de l’Algars Mapa 31-18 470 Situació 31TBF658567 Per a anar-hi, cal agafar la carretera comarcal C-221 de Batea a Maella, i després d’haver fet un recorregut d’uns 8 km, cal desviar-se per un trencall a mà dreta que porta a Pinyeres MLIR Història El lloc de Pinyeres fou integrat durant l’edat mitjana dins el territori dels…
Sant Pere del Castellvell d’Olivella
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes de l’església, properes a l’antic Castellvell ECSA - J Cruanyes i LI Claver Les ruïnes d’aquesta església es troben molt a prop de les restes del Castellvell d’Olivella Mapa 36-37448 Situació 31TDF009752 L’itinerari que hi mena és el mateix que hem ressenyat per arribar al castell CPO Història Aquesta església fou l’antiga parròquia d’Olivella Segons sembla, s’esmenta per primera vegada a mitjan segle X, quan era possessió de la mitra barcelonina L’any 1271, en la institució del bisbe de Barcelona de tres preverats a la capella de les Santes Verges, creada el 1268…
Castell de Palmas (Camporsin)
Situació Restes del castell, que foren aprofitades per una explotació agrícola, on s’evidencia la torre i un sector de la muralla que l’encerclava ECSA - A Roura Les restes d’aquest castell, reaprofitades per una explotació agrícola, són a migdia de Camporsin, al peu del camí que s’enfila cap al coll d’en Gues Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 21′47″ N-Long 2° 27′24″ E Hom arriba a Palmas per una carretera que surt de Camporsin el recorregut és d’uns 2 km PP Història La primera referència del lloc de Palmas data de l’any 965, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú segons…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina