La Transfiguració de Pinyeres (Batea)

Situació

Façana sud de l’església, amb la porta d’entrada d’arc de mig punt i un campanar d’espadanya de tres ulls.

ECSA - Fotografia Cerdà

L’antiga parròquia de la Transfiguració és al poble de Pinyeres, avui deshabitat, que és situat al nord del terme, a la riba dreta de l’Algars.

Mapa: 31-18 (470). Situació: 31TBF658567.

Per a anar-hi, cal agafar la carretera comarcal C-221 de Batea a Maella, i després d’haver fet un recorregut d’uns 8 km, cal desviar-se per un trencall a mà dreta que porta a Pinyeres. (MLIR)

Història

El lloc de Pinyeres fou integrat durant l’edat mitjana dins el territori dels templers de la sotscomanda d’Algars, la qual depenia de la casa mare de Miravet. Consta que al setembre de l’any 1280 el comanador de Miravet atorgà als habitants de l’indret de Pinyeres, dins els termes d’Algars, una carta de poblament.

De la seva antiga església parroquial, bastida al segle XIII, se sap que fou visitada l’any 1314 pel bisbe de Tortosa Francesc de Paolac. Tingué com a sufragània l’església de Sant Joan d’Algars.

L’església parroquial de Pinyeres, molt malmesa el 1936, fou totalment restaurada fa alguns anys. (MLIR)

Església

L’església de la Transfiguració és un edifici d’una sola nau, de planta rectangular i capçalera plana. L’estructura que suporta la coberta de doble vessant és del mateix tipus que la de Sant Joan d’Algars: arcs de diafragma apuntats i lloses col·locades a saltacavall. Amb tot, presenta certes diferències respecte de l’anterior, començant per les dimensions de la construcció, que són més grans. Els arcs estan més separats, n’hi ha nou a més d’un metre de distància l’un de l’altre; arrenquen també de molt avall, però aquí —a diferència dels d’Algars—, ho fan des de petits pilars amb impostes que s’aixequen un metre de terra.

Per tal de solucionar la dificultat que presentava la construcció dels dos arcs que coincidien amb els forats de les portes, aquests arrenquen de mènsules en lloc de pilars, solució tècnica que resulta força curiosa.

La porta principal del temple és d’arc de mig punt fet de dovelles, amb impostes i guardapols. La part superior d’aquesta façana és coronada per una esvelta espadanya de tres arcs. La nau només disposa d’una finestra molt petita i estreta, situada al mur de migdia. Exteriorment, quatre potents contraforts reforcen el mur nord de la nau.

En aquest temple s’aprecien les proporcions basades en la secció àuria. A la planta s’utilitzà una combinació típica que s’aplica quan es vol allargar un rectangle auri i que consisteix a afegir-li el quadrat del costat petit, seguint els mateixos principis que altres construccions del segle XIII, com les de Camposines, Berrús o Algars. (JFS)

Bibliografia

  • Font I Rius, 1969-83, vol. I(I), doc. 342, pàgs. 503-504
  • García, 1993, pàgs. 166-167
  • Fuguet, 1995, pàgs. 111-113