Resultats de la cerca
Es mostren 425 resultats
Castell d’Ars (Anserall)
Art romànic
Situació Restes de la torre rectangular d’aquest castell, una de les defenses més notables de la vall de Sant Joan ECSA - A Villaró La fortalesa és a llevant del poble d’Ars, dalt d’un esperó rocós molt dret Mapa 34-10215 Situació 31TCH683007 De la Farga de Moles surt la carretera que porta a Civís, Asnurri i Ars Passat Sant Joan Fumat hi ha el trencall que mena a Ars, per una pista forestal en un relatiu bon estat Una vegada situats al poble, cal travessar el torrent que hi ha a llevant i seguir uns 200 m pel camí vell No és aconsellable de pujar al castell des del peu del turó i pel dret,…
Sant Andreu de Cornellana (Lavansa i Fórnols)
Situació Vista, vers llevant, dels vestigis que encara queden d’aquesta antiga església ECSA – JA Adell Les restes de l’església de Sant Andreu de Cornellana es troben en el cementiri d’aquesta població, situada sobre la carretera de Tuixén a la Seu d’Urgell per Fórnols JAA-MLIC Mapa 35–11254 Situació 31TCG795800 Història El lloc de Corneliano apareix esmentat d’ençà del 835 en el precepte atorgat a Sant Serni de Tavèrnoles, on figura entre les possessions del monestir de Sant Salvador de la Vedella però el castell de Cornellana no apareix fins a l’any 1023, quan la vila i torre de Cornellana…
Santa Maria de la Tallada d’Empordà
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del sud-est, amb la capçalera i el mur reconstruït als segles XV i XVI F Tur L’església parroquial de Santa Maria de la Tallada es troba en el nucli del poble, al sector del nord-est Per la població passa la carretera comarcal C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou Per entrar-hi cal demanar la clau a la rectoria Mapa 296M781 Situació 31TEG048589 Història L’església de Santa Maria s’integrava en el recinte fortificat del castell de la Tallada del qual fou capella Hi ha un document, datable entre els anys 1053 i 1071, que sembla que es refereix a aquest…
El marc geogràfic del romànic de la Ribagorça
Art romànic
Presentació geogràfica Vista aèria del sector de capçalera de l’Alta Ribagorça Oriental, amb el Pirineu axial al fons i el Pont de Suert a primer terme ECSA - J Todó La Ribagorça, regió històrica situada a l’extrem nord-occidental del Principat de Catalunya, té una extensió de 2 900,40 km 2 De la mateixa manera que el Pallars, és una comarca mancada d’unitat és, de fet, una agrupació de subcomarques heterogènies esteses al voltant de tres conques fluvials la Noguera Ribagorçana, l’Isàvena i l’Éssera d’E a W Els rius, en restar tallats per congosts difícilment transitables, no han pogut…
Castell de Vallfogona de Riucorb
Art romànic
Situació Castell d’època templera, avui dia molt malmès i en part reaprofitat per a habitatges moderns ECSA - M Catalán Les restes d’època romànica del castell de Vallfogona es troben integrades dins del castell actual, al centre del poble, prop de l’església parroquial, que presenta un aspecte de gran casalot, completament modificat Mapa 34-15390 Situació 31TCG530030 Vallfogona és un municipi de la vall del Corb, al límit amb la Segarra, que forma part del rodal colomí adscrit actualment dins els límits comarcals de la Conca de Barberà Per a arribar-hi des de Santa Coloma de Queralt cal…
Els estudis sobre l’almesquera
Àrea de distribució de l’almesquera Galemys pyrenaicus als Països Catalans IDEM, a partir de dades dels autors L’almesquera Galemys pyrenaicus és un tàlpid d’hàbits semiaquàtics, endèmic de la meitat nord de la península Ibèrica des del centre de Portugal fins als Pirineus orientals Viu sobretot en zones d’influència atlàntica, en les quals es pot trobar gairebé al nivell del mar, mentre que en àrees d’influència mediterrània sol estar relegat a les muntanyes Als Països Catalans és present en bona part de les capçaleres fluvials pirinenques, on té el límit nord-est de distribució global…
Datació de l'origen dels nuclis cerdans
Art romànic
A continuació es presenta la llista de nuclis de població de la Cerdanya amb indicació del temps aproximat en què van aparèixer S'indiquen amb un 1 els nuclis desapareguts però dels quals ha restat un mas i el topònim com a testimonis de fossilització històrica, i amb un 2 aquells dels quals es desconeix el prment precís de despoblament o desaparició total del nucli NUCLIS NEOLÍTIC BRONZE IBÈRIC ROMÀ SS VI AL X S XI S XII S XIII DESAPARICIÓ Age X X X X X X Alf X X X SXVII1 All X X X X Alp X X X X X X Ambret X S XIV Anes X X X X X Angostrina X X X X Ans Sallagosa X X X X S XVII Ansovell X X X…
Vila i força d’Alins de Vallferrera
Art romànic
La vila d’Alins, situada a 1048 m d’altitud a l’esquerra de la Noguera de Vallferrera, ha estat la capital tradicional de la vall des de l’edat mitjana fins a l’actualitat En bona part, la història de la Vall Ferrera ha estat indestriable de la de la vila d’Alins i la seva força, enderrocada des del segle XVI A mitjan segle XI la Vall Ferrera es trobava sota la dominació de Guitard Isarn i dels seus fills, Ficapal i Tedball, feudataris del comte de Pallars Jussà En una convinença datada l’any 1076, Ramon V infeudà la Vall Ferrera i el castell de Gilareny a Ficapal L’any 1088 Ramon V ja havia…
Montclar

Aspecte de Montclar (Berguedà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, a la conca del Cardener.
Situació i presentació És situat entre els municipis de l’Espunyola, Avià i Casserres, i la part principal, envoltada pel terme de l’Espunyola pel NW, el N i l’E mitjançant un apèndix allargassat que divideix les dues parts del terme de Montclar A l’W i al SW limita amb Montmajor, al S amb Viver i Serrateix i al SE amb Casserres Els principals nuclis de població són el poble de Montclar, que és el cap de municipi, la caseria de Sant Quintí de Montclar, que constitueix el centre d’un enclavament, i els nuclis del Casó i Torregassa Una carretera local uneix el cap municipal amb una altra que…
Sant Miquel de Terrassa
Art romànic
Església Capçalera poligonal de l’església de Sant Miquel D Ferran L’església baptisteri de Sant Miquel d’Ègara és un edifici clarament diferenciat arquitectònicament, concretament en la planta i l’alçat, de les esglésies de Sant Pere i Santa Maria, cosa que s’atribueix, hipotèticament, a la seva funcionalitat com a baptisteri Malgrat les nombroses reformes i transformacions realitzades al llarg dels segles i, sobretot, les diferents campanyes de restauració del final del segle XIX i principi del segle XX F de Paula Villar, Josep Puig i Cadafalch i Jeroni Martorell, sense oblidar les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina