Resultats de la cerca
Es mostren 811 resultats
Mauritània 2010
Estat
L’any 2010 Mauritània va seguir immersa en la gestió del fenomen terrorista, que ha esdevingut no tan sols un problema intern, sinó un dels principals temes de la seva agenda diplomàtica El cas més notable correspon al segrest, iniciat l’any 2009, dels cooperants catalans Alícia Gámez, Roque Pascual i Albert Vilalta El Govern espanyol va demanar reiteradament a Mauritània que coqaborés en la resolució d’aquest segrest aprofitant ocasions com la cimera de la Unió Africana a Addis Abeba el 31 de gener Al març, al-Qaida al Magrib Islàmic AQMI va demanar l’excarceració de diversos islamistes a…
muses
Música
Mitologia
Éssers de la mitologia grega, representades com a figures femenines i considerades divinitats inspiradores del cant, la dansa o la poesia.
Descrites com una mena de nimfes aquàtiques, les muses eren filles, segons Hesíode, de Zeus i Mnemòsine, i habitaven les fonts i els rius Sembla que a l’origen les muses podrien haver estat éssers zoomòrfics, que en la tradició grega estan vinculats al més enllà Aquesta hipòtesi tindria com a principal argument la gran importància del cant, la poesia i la dansa en els rituals fúnebres Seguint aquesta teoria, posteriorment, aquests éssers s’haurien antropomorfitzat i haurien ampliat la seva influència a totes les creacions que són producte de l’esperit L’etimologia de la paraula ’…
màquina copiadora
Disseny i arts gràfiques
Nom genèric de cadascun dels aparells o dispositius que per diversos procediments són capaços de reproduïr fidelment un document, un imprès, un dibuix, etc, sia en les seves dimensions originals, sia ampliat o reduït, en blanc i negre o respectant el colorit de l’original, etc.
Els procediments més habituals emprats per les copiadores són la fotocòpia, la diazocòpia la termocòpia Quan la còpia de l’original és obtinguda per procediments gràfics, hom parla de reprografia
Sant Feliu de Vallcarca (Sant Llorenç Savall)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església decorada amb arcuacions llombardes i sobrealçada en èpoques posteriors E Pablo L’església de Sant Feliu de Vallcarca és situada a uns 605 m d’altura, dalt d’un petit turó molt a prop del mas de l’Armengol L’antic cementiri de l’església corre parallel al mur sud de l’edifici Les restes de l’antic mas Comas es troben en un nivell inferior, a tocar amb el recinte del cementiri Mapa 363M781 Situació 31TDG218173 L’accés més senzill per anar a l’ermita es troba a la carretera que va de Sant Llorenç Savall a Monistrol de Calders Just després d’un revolt, una vegada…
castell de Montjuïc
Pont d’accés al castell de Montjuïc de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Fortalesa construïda al cim de la muntanya de Montjuïc (Barcelona).
Ja des del segle XI consta que hi havia una torre de guaita fou comunicada amb la ciutat de Barcelona per una carretera iniciada el 1607 Amb motiu de la guerra dels Segadors , el 1640, hom hi erigí un fort provisional i possiblement una obra avançada vers el Llobregat, dita Llengua de Serp era format per un quadrilàter irregular amb dos petits baluards i dos migs baluards Fou ampliat el 1694 englobant el vell fort amb tres baluards, que ocupaven tot el cim de la muntanya Des del 1652 la ciutat n'havia perdut la propietat Durant la guerra de Successió , Jordi de Hesse-Darmstadt se…
Versalles

Palau i jardins de Versalles
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Ciutat
Ciutat del departament d’Yvelines, França, situada 20 km al SW de París.
Té indústries químiques, alimentàries i de rellotgeria i és un actiu centre turístic És bisbat sufragani del de París Conserva l’aspecte i el caràcter del seu passat, i la seva construcció és ordenada d’acord amb el palau reial La població es desenvolupà sobretot a partir del 1682, en installar-s’hi Lluís XIV Al començament de la Revolució Francesa s’hi reuniren els estats generals Perdé importància en traslladar-se la cort a París Ocupada pels prussians en la guerra Francoprussiana del 1870, Guillem I de Prússia hi fou coronat emperador d’Alemanya L’any 1871 s’hi installà el govern francès,…
Sant Jaume Sesoliveres (Piera)
Art romànic
Situació Dins d’aquesta església, totalment transformada al segle XVIII, resta part de la nau romànica amb arcs torals, amagats sota l’arrebossat ECSA - F Bonjorn L’església és dins el poble de Sant Jaume Sesoliveres, situat a la riba esquerra de l’Anoia, a la banda meridional del terme Mapa 35-16419 Situació 31TCF958921 S’hi arriba des de Piera per la carretera que mena a Sant Sadurní d’Anoia passant pel Badorc, la qual s’inicia al mateix poble, a mà dreta, venint d’Igualada Es pot demanar la clau a la rectoria, que és al costat de l’església FJM-AMB Història Aquesta església era situada…
Sant Esteve de Renanué (Bissaürri)
Art romànic
Situació Petita església bastida en un estil romànic ja tardà, recentment restaurada ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Esteve es troba a l’extrem de llevant de la petita caseria de Renanué, situada sobre la carretera de Castillo de Sos al Pont de Suert per les Paüls L’edifici era en curs de restauració l’any 1995 JAA Mapa 32-10 213 Situació 31TBH964073 Història Com que el lloc de Renanué no apareix esmentat en el capbreu dels delmes de Castillo de Sos, hom pot pensar que el poblament d’aquest indret és posterior al 1068 Totes les breus notícies posteriors relacionen Renanué amb el…
Un ctenòfor invasor: Mnemiopsis leidyi
Individu adult del ctenòfor Mnemiopsis leidyi , d’uns 10 cm de longitud S’hi poden distingir les sis bandes ciliades que emeten llum iridescent És molt probable que sigui present a les zones de la Mediterrània on no s’ha registrat, però que no s’hagi mostrejat suficientment per a detectar-lo Eduardo Obis L’entrada d’espècies allòctones que es converteixen en invasores és un fenomen natural No obstant això, sembla que en les últimes dècades diversos fenòmens, com ara l’escalfament global, la sobrepesca i la contaminació, afavoreixen l’arribada d’aquestes espècies Un dels casos més…
batalla d’Atapuerca
Història
Militar
Batalla que tingué lloc al pla d’Atapuerca (Burgos) al setembre del 1054 entre els fills de Sanç III de Pamplona, Garcia V de Pamplona i Ferran I de Castella, a causa de les aspiracions d’aquest darrer als territoris castellans que havien ampliat el regne de Navarra.
Garcia V fou mort en el combat, i en el mateix camp de batalla esdevingué rei el seu fill Sanç IV, el qual hagué de retre vassallatge al seu oncle Ferran I s’annexionà el nord-est de La Bureba
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina