Resultats de la cerca

El primer número sortí l’any 1982, per commemorar el 750è aniversari de la donació de la vila per Jaume I a l’Orde de Sant Joan de l’Hospital La publicació és dirigida per l’arxiver de Torrent, Josep Ramon Sanchis i compta amb un nombrós equip de collaboradors entre els quals cal esmentar Josep Royo, Roser Cubells, Maria Elisabet Serrano, Antoni López, Vicent Olmos, Pasqual Jaume, Alfons Vila, Tomàs Vicent Pérez, Vicent Febrer i Adrià Besó El seu objectiu ha estat assumir el llegat històric i recuperar les arrels populars, amb especial preferència al folklore i les tradicions de…

Vida i obra Es formà en el món de l’arqueologia de la mà de Mn Louis Sigal, conservador del museu i director de les excavacions de l’ opidum protohistòric d’Enseruna, al Baix Llenguadoc, on feu les seves primeres investigacions, encara inèdites També excavà a Agde i a Sant Tiberi opidum de Cessero El 1947, s’installà a Perpinyà, on començà les recerques i les excavacions del jaciment romà i protohistòric de Ruscino, d’on fou nomenat director També fou conservador de la secció arqueològica del Museu Rigaud i un dels primers arqueòlegs municipals de l’Estat francès Les seves prospeccions al…

Vida i obra Fill d’un advocat al Consell Sobirà de Rosselló, obtingué a vint anys, amb dispensa especial, la càtedra de dret canònic a la Universitat de Perpinyà Jurisconsult de primera fila al Collegi d’Advocats nord-català, en la dècada del 1750 fou degà de la Facultat de Dret i rector de la mateixa universitat A part dels coneixements profunds del dret eclesiàstic, fou un erudit de la història de la Catalunya del Nord El 1738 actuà d’advocat de la noblesa rossellonesa en el llarguíssim judici contra la burgesia honrada de la vila, que volia ser reconeguda com a part de la noblesa, i que…

Desenvolupament enciclopèdic Consta de 8 números apareguts ininterrompudament excepte el 1969 Els 5 primers estan dedicats, o són homenatge, a José María Lacarra, Ambrosio Huici Miranda, Pío Beltrán Villagrasa, Rafael Benítez Claros i Julián San Valero, respectivament Pel que fa al contingut i les línies d’investigació, destaquen la figura del Cid i el seu poema, diversos aspectes del monacat visigòtic, els ordes militars, els jueus, les vendes de captius, falconeria, els furs, la Unió de València i diversos intellectuals eclesiàstics, entre d’altres Els àmbits geogràfics dels estudis són…

Vida i obra Ordenat de sacerdot el 1884, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1887 i es doctorà a la de Madrid 1892 També es llicencià i es doctorà en teologia i dret canònic al Seminari Central de València Fou professor del Seminari de Mallorca 1886-96, fiscal eclesiàstic de la diòcesi 1894-1903 i canonge de la seu mallorquina com a arxiver capitular 1896-1914 Nomenat bisbe de Lleida el 1914, el 1926 passà a la diòcesi de Barcelona i el 1930 fou traslladat a la de Mallorca, on romangué fins a la seva mort Dirigí les publicacions Semanario Católico…

Estudià història a la Universitat de Barcelona 1963-68 El 1970 redactà la seva tesina de llicenciatura “La inmigración francesa en la Barcelona del siglo XVIII”, i el 1979 es doctorà amb la tesi Los profesionales de la construcción en la Barcelona del siglo XVIII Exercí com a professor d’història a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UB 1970-82 i a l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB Des del 1985 fou arxiver municipal d’Esplugues de Llobregat El seu llibre Mestres d’obres i fusters la construcció a Barcelona en el segle XVIII 1991, eina de consulta…

Vida i obra Ordenat de sacerdot 1906, tot el seu ministeri sacerdotal transcorregué a la collegiata de Xàtiva, al principi com a vicari, després com a beneficiat i, finalment, com a canonge arxiver i cronista 1917 De personalitat polifacètica, participà en diversos certàmens literaris, on guanyà alguns guardons, entre els quals el primer accèssit a la flor natural També fou director durant molts anys del setmanari El Obrero Setabense , on publicà la majoria de les seves investigacions i articles sobre dades per a la història de Xàtiva i poesies tant en castellà com en català Així mateix es…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1953, on obtingué el títol de doctor 1971 amb una tesi titulada Alfons el Benigne i el govern catalanoaragonès a Sardenya 1327-1336 , que li valgué el premi Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans 1972 Fou professor adjunt a la UB 1968-84, treballà d’arxiver i conservador a l’Institut Municipal d’Història 1968-74 i 1984-85 i fou sotsdirector 1985-87 i director 1987-90 del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, i director de programes d’Investigació de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona 1990-…

Llicenciat en dret a Barcelona el 1917, notari des del 1922, exercí a Barcelona des del 1935 fins a la seva jubilació el 1972 Tingué una participació destacada en la reforma de la Llei hipotecària 1944, en la Llei de redempció de censos 1945, en el decret sobre conservació de l’arxiu històric al Collegi de Notaris 1945 i en la Llei de fundacions privades de Catalunya 1982 Fou arxiver i degà del Collegi de Notaris de Catalunya Destaca la seva feina d’ordenació i investigació històrica dels arxius notarials catalans, especialment el de Barcelona, i publicà, entre altres obres,…

Sacerdot 1945, doctor en història eclesiàstica 1950 per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i bibliotecari del seminari i de la Facultat de Teologia, de Barcelona 1964-71 Diplomat per l’Arxiu Vaticà 1947 i canonge, amb l’ofici d’arxiver, de la seu barcelonina 1965-96, reordenà la documentació capitular Feu una important contribució a la renovació de la historiografia eclesiàstica en l’àmbit de l’edició crítica de fonts hagiogràfiques, litúrgiques i documentals del període medieval, amb una extensa obra editada que comprèn 6 llibres i 39 articles d’investigació, 3…