Resultats de la cerca

Arribà a reunir vint-i-un principats entre els quals dos del Sacre Imperi, nou grandeses d’Espanya, dinou ducats i molts altres títols a Itàlia, els Països Baixos, Castella i Catalunya-Aragó, així com els importants patrimonis dels Egmond, Gonzaga de Solferino, Tagliavia d’Aragona, Cortés, Caracciolo-Pasquizzi, Pinelli, Piccolomini, Del Giudice i Ruffo della Lionessa Hi hagué al llinatge un papa Innocenci XIII, fill del príncep de Minervino, cinc cardenals, arquebisbes, legats apostòlics, un gran mestre del Temple Giovanni Pignatelli , nou virreis, un beat Pompeo Pignatelli , teatí, mort el…

Desenvolupament enciclopèdic Ha estat considerat una mostra de l’adaptació dels característics drames dahonor castellans a la dramatúrgia catalana, però, tot i que les similituds amb obres de Calderón i Lope hi són ben evidents, no es pot desvincular en general de la resta de la producció coetània de Soler El tema clàssic de la defensa de l’honor de la noia, Rosa, enfront del noble seductor, el baró, que abusa de la confiança del súbdit lleial, es combina aquí amb la història d’amor entre la protagonista i el patge del baró, Arnal, que es veu forçat per amenaces a actuar en els plans de rapte…

Desenvolupament enciclopèdic És el primer exemple de teatre no paròdic en llengua catalana del seu autor, popular fins llavors per les seves gatades → Singlots poètics Hom hi troba un tema, recurrent en les seves creacions posteriors, del que ell mateix anomenà «drama de costums verdaderament catalanes» l’espectacle de la virtut, en aquest cas l’honestedat i la lleialtat, que acaben premiades malgrat l’oposició dels personatges antagonistes, que representen l’egoisme i la falta d’escrúpols En aquest sentit, el referent genèric principal és el del melodrama, amb el final feliç de rigor L’obra…

El 22 de juliol de l’any 1527, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc de SolsonaFinal segle XV – segle XVI, canonge de Lleida diputat militar Ferrer de Perves i de Ponts diputat reial Pere Joan Jordà Mitjà, ciutadà honrat de Tortosa oïdor eclesiàstic Joan Moliner, comanador de Susterris, no jurà el càrrec diputat reial Carles de Puigcerver, donzell de Talarn diputat reial Joan Cerveró, ciutadà honrat de Tortosa L’any 1527 va ser escollit com a diputat eclesiàstic Francesc de Solsona, que fou canonge de Lleida, de Barcelona i de…

Amb alguns dels seus familiars fugí de Catalunya després de l’execució del seu avi, Bernat II de Cabrera Fou lliurat com a ostatge del seu pare al senyor de Pruyana, i després a Pere I de Castella, que el retingué pres a Carmona fins que Enric de Trastàmara l’alliberà en un canvi de presoners Els seus familiars aconseguiren que el rei Pere el Cerimoniós li restituís una part dels béns confiscats al seu pare el vescomtat de Cabrera 1373 i més tard el de Bas 1381 El rei el prengué sota la seva protecció i, d’acord amb ell, tallà l’intent de remoure els processos contra els Cabrera…

Aquest castell fou bastit com a defensa del portal occidental de la muralla romana que envoltava Barcelona, prop del call o barri jueu Els seus orígens són incerts, per bé que una hipòtesi generalitzada n’atribueix la construcció a Borrell II o al seu fill, feta sobre les ruïnes d’alguna edificació romana, després de la desfeta davant d’Almansor, per tal de reforçar les defenses de la ciutat De fet, segons el cronista Pujades, al segle XVII era conegut com a castell d’Hèrcules i posteriorment, al segle XVIII, s’anomenava Torres de Cató i dels Escipions Amb tot, les primeres notícies ja són…

Aquest castell tenia al seu càrrec la defensa d’un terme que no diferiria gaire de l’actual del municipi Creiem que en un principi podria haver format part d’un terme més gran anomenat Néspola que tenia el seu centre en el castell de Rocafort El castell de Talamanca apareix citat per primera vegada el 967 El domini eminent degué dependre dels comtes de Barcelona, encara que no tenim cap acta que ho demostri El domini feudal correspongué als Cardona, si és que no l’havien comprat als comtes de bon principi La possessió dels Cardona només es constata el 1086 al seu testament, Ramon Folc I el…

Situació Ruïnes d’aquesta malmesa església que en altre temps depengué del monestir de Sant Miquel de Cuixà ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquesta església són al sud-est del poble de Vernet, a la riba dreta del riu de Sant Vicenç Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 32’ 43” N - Long 2° 23’ 55” E Per a arribar-hi cal prendre a Vernet el camí que ressegueix la petita vall de Sant Vicenç i duu a les cascades dels Anglesos Història L’esment més reculat del lloc de Campllong és dels anys 873-874, en què Baldefred va vendre al comte Miró I la porció que li corresponia en el vilar de Campllong Vers el 874…

El seu genearca conegut és Burcard I Bucco, o Buzic, marcgravi de la Marca Soràbica i comte de Grabfeld mort el 908, possiblement besavi de Teodoric I de la tribu dels Buzici mort abans del 976, comte de Hassengau, el qual fou pare de Dedo I mort el 1009, comte de Hassengau, que engrandí els seus territoris cap a l’E a expenses dels eslaus El seu fill Teodoric II mort l’any 1034, comte de Hassengau i Eilenburg es casà amb l’hereva del marcgraviat de Mísnia Tingué dos fills, Dedo II d’Eilenburg mort el 1075, comte d’Eilenburg, que obtingué 1046 del rei germànic la Marca Oriental Saxona Ostmark…

N’és l’estirp coneguda Giovanni da Procida casat amb Matilde d’Anglano Ambdós foren avis de Giovanni da Procida, conegut també com a Joan I de Pròixida , que rebé importants feus al Regne de València, on restà establerta la seva descendència El seu fill gran, Francesc de Pròixida mort el 1327/28, tractà el matrimoni 1291 d’una cunyada seva, filla d’en Carròs, amb el seu germà Tomàs de Pròixida i li prometé d’heretar llurs fills si ell no en tenia El 1292 el rei li vengué la senyoria d’Almenara i el feu alcaid de Llíria, el 1293 li empenyorà Tàrbena, per raó d’un préstec, i el 1309 anà al…