Resultats de la cerca

Fill de l’infant Ramon Berenguer i de Maria de Xèrica Es casà amb Blanca de Sicília 1364 En accedir al comtat tenia una vasta cultura, brillantor i ambició, les quals el mostren com un príncep del Renaixement Embellí Castelló d’Empúries, n’acabà la catedral i intentà, sense èxit, d’erigir-la en seu episcopal Ajudà Pere III , el 1364, a València i Aragó, contra la invasió castellana El 1373 estrenyé les seves relacions amb aquest, en casar-se, en segones noces, amb Joana , filla del rei però aviat s’enemistà amb ell, portat pel seu esperit independentista el 1381, en la lluita…

Desenvolupament enciclopèdic Narra la lluita constant que  Jordi Fraginals , fadristern d’una família de propietaris rurals, ha de mantenir enfront de les convencions socials per tal de construir-se el seu propi destí i imposar la seva voluntat al medi que l’envolta Estructurada en cinc parts, la novella mostra l’evolució vital del personatge començant per un petit Jordi Fraginals actiu i ple d’ideals que va creixent al costat del mestratge de mossèn Llorenç Aquesta harmonia inicial, però, es trenca quan el seu pare, Mateu Fraginals, decideix enviar-lo al seminari, seguint el costum assignat…

Desenvolupament enciclopèdic Narra la història de la mallorquina Maria Fortesa, que, a la segona meitat del s XIX, emigra a Cuba i és víctima de les lluites polítiques que enfronten l’oligarquia cubana amb els interessos colonials espanyols Maria acompanya la seva germana Isabel, que viatja a Cuba per contreure matrimoni amb un cosí llunyà seu, Miquel de Fortalesa Com a conseqüència d’una tempesta i de la febre, Isabel mor en el viatge i la família del seu futur marit confon Maria, malalta, amb la seva germana Un cop aclarit l’equívoc es desfà el matrimoni anterior i qui hauria d’haver estat…

Vida i obra Procedent d’una família benestant de la Catalunya del Nord, fou induïda a casar-se molt jove amb un funcionari francès, vint anys més gran que ella, fet que influí decisivament en la seva vida Es traslladà a París, on residí molts anys i on el seu marit exercia de magistrat Començà les seves collaboracions a la premsa catalana a La Revista , La Nau  i Clarisme , i escriví també en publicacions rosselloneses com Tramontane  1956-65 Guanyà diversos premis en certàmens poètics i obtingué la flor natural als Jocs Florals de Perpinyà del 1964 La seva poesia, eminentment…

Dones vora el pont de Martorell, MRSánchez, sd MP / RM L’edat moderna va ser una època de regressió quant a la condició de les dones Continuaren en vigor les tradicions d’origen medieval que les mantenien en posicions d’inferioritat, però sense conservar els beneficis que llavors gaudien en l’àmbit jurídic, laboral, etc Durant la segona meitat del segle XVIII les transformacions polítiques i socials derivades de la Illustració els obriren tímidament algunes portes, però en realitat la vida de les dones catalanes canvià poc, i continuà perpetuant-se una situació de forta subordinació respecte…

Situada en una plana fertil, la seva població es dedica bàsicament a l’agricultura i al pasturatge, i també al treball artesà del ferro, la fusta i l’argila Fundada vers el 1070 pels habitants de l’antiga Tharros , esdevingué capital del jutjat d'Arborea vers les acaballes del segle XI, en traslladar-s’hi els habitants de Tarra, antiga capital punicoromana Sota la protecció de Gènova 1131, subjecta a les lluites entre Gènova i Pisa, fou víctima d’una invasió organitzada pels jutges de Càller i de Torres 1192 Després de moltes alternatives, restà sota el domini pisà En donar l’Església el feu…

Vida i obra Fill i successor de Dalmau I de Queralt i de Rocabertí Casat amb Clemència de Perellós, germana de la seva madrastra 1378-79 El 1389 fou un dels barons que es revoltaren a Calassanç contra Joan I com a contrari a Carrossa de Vilaragut el 1392 prengué part en l’expedició a Sicília amb l’infant Martí Fou ambaixador a Roma davant l’emperador i davant el rei de Nàpols 1396-97 i collaborà en l’organització de la croada que Martí I trameté contra Tunis L’inventari dels seus llibres palesa el seu interès per la literatura en vulgar, tant en llengua francesa posseïa un Lancelot , un…

Féu anullar el seu matrimoni amb Blanca de Borbó per poder casar-se amb Juana de Castro 1354, que repudià, bé que des del 1352 havia estat unit sentimentalment a María de Padilla morta el 1361, els fills de la qual féu legitimar a les corts de Sevilla 1362 Hagué de fer cara a les conseqüències socioeconòmiques de la Pesta Negra A les corts de Valladolid del 1351 fixà preus i salaris, declarà el treball obligatori i dictà normes contra el bandolerisme Incitat per l’ambició de l’aristocràcia, que volia disposar de tots els serveis i tributs satisfets en el regne, encarregà una…

Era fill dels comtes de Cerdanya i Besalú, Oliba Cabreta i Ermengarda En retirar-se el seu pare a Montecassino 988, sembla que Ermengarda i els seus fills governaren tots els comtats indivisament A la mort de la mare 994, Bernat heretà en exclusiva els comtats de Besalú, Vallespir i Fenollet, i el seu germà segon, Guifré , heretà els de Cerdanya i Conflent Bernat es casà vers el 992 amb Toda, filla del duc de Gascunya, Guillem Sanç, i d’Urraca de Pamplona Fou un governant ben dotat, polític un poc intrigant i bon guerrer, però de temperament impetuós i ambiciós com el seu pare Oliba Cabreta…

A l’hora de fer aquesta valoració, cal tenir en compte que hom sol escollir cònjuge dins un àmbit reduït geogràfic, social, religiós, encara que actualment la mobilitat social ha ampliat les possibilitats de futur cònjuge Per a establir un balanç de persones casades, hom ha de considerar que, tot i que al moment de néixer es comptabilitzen més mascles que femelles, la menor esperança de vida dels homes resulta en un nombre de vídues sempre superior al de vidus Cal també valorar les migracions, que augmenten el nombre d’homes en edat de casar-se en un lloc i el disminueixen en un…