Resultats de la cerca
Es mostren 657 resultats
estadística econòmica i social
Matemàtiques
Branca de l’estadística aplicada que utilitza els mètodes quantitatius en l’estudi numèric dels fenòmens col·lectius de caràcter econòmic i social.
Té dues branques, l' estadística descriptiva , desenvolupada ja als s XVIII i XIX, i l' estadística teòrica , que s’ha desenvolupat principalment al s XX Als Països Catalans, la primera anàlisi estadística és l' Estadística de Barcelona en 1849 , de Laureà Figuerola es refereixen també a la ciutat les publicacions a la Teoría general de la urbanización 1867, d’Ildefons Cerdà, i els treballs de Gumersind Colomer i Codina 1883 i de Pere Garcia i Fària 1893 A Mallorca és important el treball de Casimir Urech i Cifre Estudios sobre la riqueza territorial de las islas Baleares 1869 Un…
pla Rovira i Trias
pla Rovira i Trias
© Fototeca.cat
Projecte per l’eixample de Barcelona, presentat per l’arquitecte Antoni Rovira i Trias —amb el lema Le tracé d’une ville est oeuvre de temps plutôt que d’architecte
— al concurs convocat el 15 d’abril de 1859 per l’ajuntament.
El 19 de novembre del mateix any en resultà guanyador Proposava una estructura radial formada per sis grans avingudes que, partint dels límits del nucli urbà existent, connectaven amb els pobles perifèrics Sants, Sarrià, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí Els espais compresos entre aquestes vies se subdividien en illes d’edificació de dimensions diverses, cercant tanmateix una certa agrupació en barris mitjançant la collocació estratègica de places A la part nord de la Rambla una gran plaça faria d’element d’unió i articulació entre els dos teixits urbans Tot l’eixample projectat s’envoltava…
Partit Progressista
Política
Nom que adoptà el corrent polític liberal exaltat durant les corts de 1836-37, després que els fets de La Granja (12 d’agost de 1836) obliguessin la reina regent Maria Cristina a nomenar un govern liberal radical.
Partidari del poder sobirà de la nació , pretengué la configuració d’una monarquia constitucional constitució de juny del 1837 i una certa modernització econòmica del país especialment a través de la desamortització , que permetés efectivament d’acabar amb la guerra civil i amb la situació de contínua bancarrota financera de l’estat Tanmateix, la seva base social heterogènia i la manca tant d’una organització interna com d’un programa clar afavoriren un quasi constant allunyament del poder i, més en especial, l’escissió de l’ala esquerrana Partit Democràtic Hagué de recórrer a caps militars…
fonètica
Fonètica i fonologia
Disciplina particular de la lingüística que estudia la realització dels fonemes en totes les alternatives analitzables.
La fonètica general estudia els problemes teòrics plantejats per la relació entre sons i fonemes i complementa la investigació fonològica La fonètica instrumental o experimental classifica els fonemes com a conjunts de trets constitutius mitjançant les dades fornides pels aparells de recerca Si la recerca es produeix sobre el treball fisiològic del parlant quan emet sons, la branca corresponent és anomenada fonètica articulatòria o genètica , la més antiga dintre la tradició lingüística del català D’altra banda, l’estudi dels trets físics de les emissions fòniques determina la fonètica…
Josep Manuel Anglada i Nieto

Josep Manuel Anglada i Nieto
© ARXIU J.M. ANGLADA
Alpinisme
Escalada
Alpinista.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, on també formà part del Grup d’Alta Muntanya GAM, i també membre dels grups d’alta muntanya espanyol GAME i francès GHM Escalador i alpinista que durant els anys cinquanta i seixanta, formant cordada principalment amb Francesc Guillamon vies Anglada-Guillamon, però també amb Joan Cerdà , Heinz Pokorski o Jordi Pons , obrí nombroses vies a Montserrat, el Pedraforca, Terradets, Riglos i els Pirineus Als Alps destaquen les primeres ascensions estatals a les Dolomites amb Francesc Guillamon 1957 i…
,
Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja
Història
Privat de Felip III de Castella.
Cinquè marquès de Dénia, cinquè comte i després 1599 primer duc de Lerma i primer comte d’Ampudia 1602, i cardenal de San Sisto 1618 Fill i successor de Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Zúñiga i d’Isabel de Borja filla del sant duc de Gandia El seu oncle, l’arquebisbe de Sevilla Cristóbal de Rojas-Sandoval, el casà el 1576 amb Catalina de la Cerda, filla del duc de Medinaceli Gentilhome de la cambra del rei, es guanyà l’amistat del príncep Felip, i potser per allunyar-l’en fou nomenat lloctinent general de València 1595-97 Amic de la fastuositat, durant la seva lloctinència tornà a…
Catalanes als escenaris del món. 1873-1935
Durant els anys de la primera globalització, algunes dones catalanes submergides en el món de la música i de la dansa van actuar, amb molt èxit, als principals escenaris del món En el cas de la ballarina Rosa Mauri es conserven els retrats que li van fer alguns dels millors pintors de la seva època Les gravacions de les seves interpretacions, per camins tècnics diversos, sovint han travessat la barrera del temps Les ciutats de la música i la dansa 1900 Rosa Mauri l’Òpera de París Rosa Mauri i Segura Reus, 1849 o 1852 – París, 1923 debutà a Barcelona el 1870 i fou, durant uns quants anys, a…
ball enrobat
Folklore
Part final d’una variant del ball cerdà, la qual solament era tocada en dies de festa grossa; el ballaven vestits amb les millors robes i ornaments.
L'urbanisme modernista
L’urbanisme dels anys del Modernisme no va tenir, per definició, el caràcter teòric i global de l’urbanisme racionalista d’Ildefons Cerdà i els «homes del 1855», definits per Salvador Sanpere i Miquel No hi hagué una «Teoria general de la urbanització» com la publicada el 1867 per Cerdà, ni un «Pla d’Eixample» de Barcelona com el que fou aprovat el 1859 Però l’urbanisme del Modernisme fóra impensable sense el projecte de construir una «Barcelona moderna», o una «Nova Barcelona», dels revolucionaris del 1855 Tampoc no s’entendria l’urbanisme del Modernisme si aquest projecte de la generació…
Cronologia del segle XIX
Dates històriques i culturals Del 1820 al 1839 Moviment cultural de la Renaixença 1832 P Milà i Fontanals entra en contacte amb els natzarens 1839 Introducció a Barcelona de la tècnica del daguerreotip 1842 Fundació de la Societat Catalana per a l’Enllumenat de Gas 1843 Alçament dels militars J Prim i L Milans del Bosch contra Espartero a Reus Proclamació de la República a Figueres per A Terrades Revolta de la Jamància Creació de la Facultat de Ciències Mèdiques 1844 Constitució de la Caixa d’Estalvis i Mont de la Pietat de Barcelona 1845 Fundació de l’Aurora, agrupació coral popular, per J A…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina