Resultats de la cerca
Es mostren 1163 resultats
Anna Junyer Genover

Anna Junyer Genover
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Base, s’inicià a l’ADEPAF de Figueres, amb el qual obtingué el Campionat d’Espanya júnior Amb el primer equip de l’ADEPAF assolí l’ascens a la primera divisió del bàsquet espanyol 1980-81 La temporada 1981-82 s’incorporà al Comansi, on jugà fins el 1985 i aconseguí una Lliga i dues Copes de la Reina Entre el 1985 i el 1989 jugà al CB Tortosa, equip amb el qual guanyà quatre Lligues i tres Copes Posteriorment fitxà pel Masnou, on guanyà una altra Lliga, i finalment pel Dorna Godella, amb el qual aconseguí dues Lligues, una Copa de la Reina i dues Copes d’Europa El…
Sargantana pitiúsica
Morfologia També la sargantana pitiúsica Podarcis pityusensis presenta nombroses subspècies a les illes que li donen el nom, com a conseqüència de fenòmens d’insularitat A les fotografies veiem representades dues formes de color verd viu P pityusensis canaretensis a dalt i P pityusensis formenterae a baix Javier Andrada i Ricardo Gutiérrez Aquesta sargantana, l’àrea de la qual inclou, com la de la sargantana balear Podarcis lilfordi , nombroses poblacions isolades en illots, també presenta una enorme variabilitat en morfologia, coloració, disseny i folidosi, actualment prou sabuda Els…
mucoide
Bioquímica
Grup de glicoproteïnes, molt riques en hidrats de carboni (més del 40%), que contenen moltes cadenes curtes d’oligosacàrids.
Són els components de les mucoses de l’organisme Es troben a la clara d’ou i es diferencien de la mucina pel fet de no ésser precipitables per l’àcid acètic i no produir solucions aquoses tan viscoses
Singlots Poètics
Col·lecció que aplegà els escrits paròdics de Frederic Soler, sobretot les peces curtes conegudes amb el nom de gatades.
Consistent en una collecció de vint-i-sis números seriats, els textos foren publicats per la Llibreria Espanyola d’Innocenci López Bernagossi, entre el 1864 i el 1866 Recollien tant les gatades, és a dir les obres teatrals paròdiques i satíriques, com quadres de costums i poemes paròdics ressenyant òperes presentades al Liceu Des de la primera edició, prologada per Valentí Almirall, l’èxit es traduí en tiratges successius de milers d’exemplars, ben bé fins al final de segle La sèrie recollia també l’anomenat Almanac del Xanguet per als anys 1865 i 1866, i alguns volums dedicats…
,
Les cactàcies
La figuera de moro Opuntia ficus-indica és una planta originària de l’Amèrica tropical introduïda i naturalitzada al nostre país Es caracteritza perquè té les tiges curtes i aplatades cladodis , cobertes de feixos de punxes que no són sinó brots curtíssims amb les fulles transformades en espines Les flors, proveïdes de nombrosos pètals i amb l’ovari ínfer, originen les figues de moro, un fruit comestible molt apreciat Jordi Vidal Constitueixen una família important que agrupa més de 2000 espècies, esteses per les regions desèrtiques i semidesèrtiques d’Amèrica, principalment central i…
Els esfirènids: espet
Els espets Sphyraena sphyraena són grans depredadors, de boca molt ben armada, que neden en grups bastant nombrosos i sovint s’apropen a la costa En les mars tropicals, una espècie pròxima, la barracuda S barracuda , arriba a atacar l’home Xavier Safont / M Alba Camprubí Els esfirènids són peixos grossos i depredadors voraços, que habiten les mars tropicals o temperades, generalment dins l’àmbit pelàgic o en aigües que no sobrepassen els 100 m de fondària, on es reuneixen en moles, majoritàriament formades per exemplars joves, ja que els adults són més solitaris Tenen un cos allargat i…
Teixó
El teixó Meles meles és inconfusible a causa del seu cos massís i, sobretot, per les dues bandes negres que mostra als costats del cap El seu pelatge és llarg i presenta poderoses ungles a les mans El musell és allargat i punxegut, i al capdamunt del cap destaquen les orelles, curtes i blanques Albert Montori És un mustèlid de grans dimensions, amb el cos gras, el cap una mica aplatat, i els ulls i les orelles petits Presenta dues bandes negres molt característiques al cap, que engloben els ulls i les orelles Les potes i la cua són relativament curtes El pèl és fort i llarg, més fosc al…
fàding
Fenomen degut a les condicions canviants de la ionosfera i que consisteix en la variació de l’amplitud del senyal rebut per un receptor.
És especialment notable en ones curtes, i dificulta l’audició, a causa de les fluctuacions produïdes en el so Les ones emeses per l’antena emissora arriben al receptor per dos camins de longitud diferent el directe i el reflectit a la ionosfera, i aquesta diferència de recorregut produeix unes debilitacions i uns reforçaments de les ones rebudes, segons la fase amb què arriben L’estudi del fàding és molt important en comunicacions mòbils, ja que les ones rebotades no se sumen en fase amb el senyal directe, i es crea així una combinació del senyal original amb diverses rèpliques d’aquest,…
colibrí

Femella de colibrí de coll de robí
© Fototeca.cat-Corel
Ornitologia
Nom donat a diversos gèneres d’ocells pertanyents a la família dels troquílids i que són representats per uns 123 gèneres i unes 320 espècies.
Les seves dimensions varien des de les d’un borinot 6 cm a les d’una oreneta 22 cm El cap és petit, proveït d’un bec de forma i dimensions variables, però sempre prim i molt sovint llarg Tenen una llengua molt llarga, bífida i protràctil, que es prolonga cap endarrere i s’enrotlla al voltant del crani Les potes, molt curtes i fràgils, amb les quals no poden peonar, són el suport d’unes ungles llargues i corbades, que els serveixen per a arrapar-se als objectes El plomatge és format per plomes petites, semblants a escates iridescents que reflecteixen la llum i mostren tota una…
aterratge
Transports
Conjunt de maniobres per a aterrar una aeronau.
L’aterratge d’un avió és efectuat sempre amb la proa cara al vent per obtenir les millors condicions de sustentació amb la mínima velocitat respecte a la terra per a ajudar-hi, l’aterratge és fet amb els flaps fora La velocitat de l’avió respecte a l’aire en el moment de tocar terra ha d’ésser molt pròxima a la velocitat crítica o de pèrdua, que en els avions moderns és relativament alta les pistes d’aterratge, per tant, han d’ésser molt llargues per a permetre la desceleració de l’avió mentre hi roda La utilització del sistema de frenada normalment és fet als darrers moments de rodar per la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina