Resultats de la cerca

Durant les primeres dècades dels segle XX, i parallelament al Noucentisme, Catalunya va viure una de les etapes més creatives i innovadores de la història de l’art contemporani Es tracta de l’època de les avantguardes, en la qual l’esperit renovador i les noves propostes estètiques van aparèixer, com va assenyalar Joaquim Molas, no com a culminació d’un procés autòcton, sinó com a resultat d’una ruptura Era la voluntat d’una generació que volia trencar amb els anacronismes de l’art oficial del segle XIX Però, per entendre els trets que identifiquen l’avantguarda amb la modernitat i el…

El moviment politicocultural que s’identifica amb el terme Noucentisme va sorgir de la necessitat de definir i d’institucionalitzar l’acció cultural del catalanisme polític que durant el primer terç del segle XX va representar la Mancomunitat de Catalunya, un organisme integrat per les quatre diputacions provincials catalanes A Catalunya la voluntat de renovació estètica, amb Eugeni d’Ors com a promotor indiscutible, es concretà en el camp de les arts plàstiques en la recreació del classicisme mediterrani, el predecessor més influent del qual fou l’escultor rossellonès Aristides Maillol…

La implantació del Romanticisme, com a reflex ideològic de la Renaixença, va consistir en el redescobriment dels valors històrics i tradicionals que van comportar la represa de la consciència nacional i van cristallitzar en el catalanisme –tant en l’art i la literatura com en la política El realisme, en canvi, va anar guanyant terreny com a resultat d’un nou interès per la realitat propera, és a dir, d’una assimilació dels valors positivistes que implicava una actitud de compromís amb el temps que es vivia Tanmateix, cal tenir en compte que la consolidació progressiva del realisme no va…

L’art català del segle XVIII s’inicià històricament el 1700, any en què morí l’últim dels Àustria, Carles II, i va tenir el seu darrer moment amb l’inici de la guerra del Francès, l’any 1808 Dins d’aquest període cal analitzar quatre moments ben diferenciats la cort de l’arxiduc Carles, amb els anys inicials de Felip V el regnat de Felip V i Ferran VI, amb el curt interregne de Lluís I el regnat de Carles III i, finalment, el de Carles IV L’art fou un fidel reflex de la situació política Així, durant el primer període s’obrí vers un internacionalisme, que no fou aliè a la presència d’artistes…

L’església L’església és d’una nau coberta amb volta de canó amb un ampli transsepte i una capçalera de tres absis semicirculars Al creuer s’alça una cúpula sobre quatre trompes formada per vuit sectors de volta que evolucionen en un perfil gairebé esfèric en arribar a la clau de volta En aquest sector hi ha diversos ulls de bou A l’absis central s’obren tres finestres de doble esqueixada disposades simètricament, i una altra al centre de les absidioles La porta principal s’obre als peus de la nau, mentre que la que comunica amb el claustre es troba propera al braç sud del transsepte encara…

Situació Frontis de l’església, amb les obertures practicades en època tardana ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Andreu de Tarerac és al centre del reduït nucli agrupat del poble de Tarerac, a la plaça de l’Església Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 41’ 29” N - Long 2° 30’ 10” E Tarerac és situat a la zona muntanyosa del NE del Conflent, vora els límits amb la Fenolleda S’hi pot arribar per la carretera D-13, que s’agafa entre Vinçà i Marquixanes, a mà dreta En el seu inici travessa la Tet, a l’embassament de Vinçà, i a continuació s’enfila seguint l’estreta vall de la ribera de…

Vista aèria del conjunt, el principal monestir femení de l’orde del Cister a Catalunya ECSA - JT Santa Maria de Vallbona va néixer del moviment o grup de deodonats agrupats entorn de Ramon de Vallbona vers el 1157 S’afilià a l’orde del Cister el 1175 i de seguida esdevingué el monestir cistercenc femení més important de Catalunya La seva influència s’estengué a un conjunt de petits cenobis cistercencs femenins nascuts al seu redós, com Vallsanta, la Bovera i el Pedregal, i a d’altres de més allunyats, com els monestirs de Sant Hilari prop de Lleida, les Franqueses, a la vora de Balaguer, i…

Situació Façana de l’antic casal dels Sanaüja, venut a la ciutat al final del segle XIV i reconstruït, i en bona part remodelat, l’any 1929 aprofitant les pedres antigues ECSA-JI Rodríguez Aquest edifici, el més representatiu del poder municipal, és situat al centre de la ciutat de Lleida, a la plaça del mateix nom, des d’on comença el Carrer Major JRG Mapa 32-15 388 Situació 31TCG023103 JRG Història El que seria en el futur el casal de la Paeria fou bastit al segle XIII per Arnau de Sanaüja, i seguí en mans d’aquesta família, senyora de les Borges Blanques, fins al 1342, any de la mort de…

La trajectòria d’alguns dels collaboradors de Sanglada, sobretot la posterior a l’obra del cor de la catedral de Barcelona, pot ajudar a calibrar la transcendència d’aquesta obra i valorar fins a quin punt aquests collaboradors assimilaren i contribuïren a difondre les noves modes del gòtic internacional Ells són la veritable herència de Pere Sanglada Ja hem vist com no tots tenien la mateixa categoria professional i que hi havia des de mestres consolidats fins a simples aprenents macips Alguns hi treballaren poc temps, de manera que la incidència en la seva formació o en l’evolució del seu…

Conjunt de l’Anunciació de la capella del Corpus Christi, de vers el 1330 La iconografia incideix en l’Encarnació, inici de la salvació de l’home, i en el paper destacat de Maria, com és usual en l’època del gòtic AT – JFarré L’inici de la catedral de Tarragona es vincula estilísticament amb el romànic No fou fins a les primeres dècades del segle XIII que es produí l’acceptació del gòtic, fet que, en l’art escultòric, els mestres de la seu traduïren en la incorporació de la temàtica vegetal en comptes dels relats historiats dels capitells Al llarg d’aquesta centúria l’evolució va ser lenta,…