Resultats de la cerca

L’any 1882, el marquès de Palmerola, propietari d’extenses finques al municipi, construí la fàbrica anomenada Can Cavaller, al costat de l’antic molí de Cal Pei L’any 1923 s’arrendà la fàbrica a Joan Pujols, que anys més tard formà la societat Rovira i Pujols Durant la dècada del 1950 la plantilla era de 200 treballadors L’última empresa que s’installà fou Compte i Viladomat La colònia es tancà l’any 1979

Mateu Serra i Tauran Un vapor a Vilassar de Dalt La família Serra Mateu Serra i Tauran 1811-81 era fill d’una família pagesa establerta de temps a Vilassar de Dalt Aquesta població del Maresme, a mitjan segle XIX, compaginava agricultura amb indústria Els pagesos de Vilassar produïen blat, ordi, vi, patates, maduixes, hortalisses i  "una semilla, llamada vulgarmente sabonetas, que sirve para cuentas de rosarios y es exclusiva del país" Diccionario de Madoz El poble és també industrial I mono-industrial perquè tots els que ho són es dediquen a la filatura i el tissatge del cotó El 1842 hi ha…

Els seus productes s’adrecen tant a l’àmbit domèstic com a l’industrial Fou creada el 1951 pels enginyers Eduard Soler i Josep Palau, que establiren la primera fàbrica a Ripoll, seu de l’empresa El 1956 hom amplià la fàbrica i el 1962 es construí la nau actual, amb una superfície total de 22 000 m 2 i capacitat per a 500 treballadors A més de Ripoll, a Catalunya té fàbrica a Sils i un centre logístic a Parets del Vallès A la resta de l’Estat espanyol té tres fàbriques més 2008, i també a França, la Gran Bretanya, Mèxic, EUA, la Xina, Singapur, les Filipines, Malàisia, Tailàndia i l’Índia que…

Té l’origen en la fàbrica de fil per a cosir installada el 1843 a Sant Andreu de Palomar per Ferran Puig , capdavantera de la indústria de fil de cotó El 1860 formà companyia amb el seu gendre Camil Fabra i Fontanills La societat Camil Fabra i Companyia s’uní el 1884 amb Manuel Portabella i Companyia, i en sorgí Fabra i Portabella El 1903 esdevingué Fabra i Coats per l’entrada de la firma anglesa J and P Coats Ltd Tenia fàbriques a Sant Andreu, Borgonyà Osona, i magatzems a Sant Martí de Provençals, coneguts antigament com la fàbrica de La Xarxa La participació britànica en el capital…

Installà una petita fàbrica de filats 1751 a Cromford El 1768 féu construir una màquina de filar cotó que operava contínuament i que no reproduïa les operacions manuals, sinó que el procés del filat era concebut per a ésser fet mecànicament Installà 1771, amb algunes màquines mogudes per aigua d’ací el nom de water frame de les màquines d’Arkwright, una segona fàbrica que aviat adquirí les proporcions d’una gran empresa Encoratjat pels èxits, installà encara més tallers a Belper Birkacre Lancashire i a Manchester el 1782 donava feina a més de 5 000 obrers El 1775 obtingué una nova patent que…

Letona fabricà i distribuí la marca des del 1933 i n’esdevingué el producte de més èxit Hom n’interrompé la producció entre el 1936 i el 1951, a causa de la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial i el racionament de la postguerra Integrada la marca a través de Letona a Central Lechera Española CLESA el 1971, Parmalat 1998 i finalment al grup Nueva RUMASA 2007, aquest segregà Cacaolat com a societat anònima L’any 2009 la facturació fou de 98 milions d’euros, la plantilla era d’uns 400 treballadors i tenia centres de producció i de distribució a Barcelona, Parets del Vallès i Utebo Saragossa…

Esteve a l'esquerra, Butlletí de l’Associació de Fabricants de Filats i Teixits del Pla de Barcelona, 1924 i Tomàs Recolons i Lladó La Industria Española , 1917 El nom Recolons és prou singular com per a poder creure que l’Esteve Recolons que es dedica a filar cotó el 1842 al carrer de Sant Jeroni núm 40 de Barcelona, i el Bertomeu Recolons que fa el mateix i el mateix any a Igualada, carrer de Sant Magí, núm 5, són parents Una altra prova del parentiu seria que els noms Esteve i Bertomeu es repetiran en noves generacions El Bertomeu Recolons igualadí desapareix aviat però n’hi ha un altre a…

Anunci de la Reformada, la fàbrica de paper continu de Joan Capdevila Raurich España Comercial e Industrial , 1902 Joan Capdevila, fill de Pere, convertí la fàbrica en una gran empresa serà La Reformada Pere Capdevila s’establí com a paperer el 1841 en l’anomenat Molí Fondo, a Sant Joan les Fonts, que tenia un bon salt d’aigua sobre el Fluvià El complement de la fàbrica era un despatx i magatzem a Barcelona, que estava inicialment al carrer de Flassaders, després al carrer de la Palma de Sant Just i, finalment, al carrer de la Lleona, núms 8 i 10 La seva primera especialitat van ser els…

En el cas de l’estam la diferència entre l’aranzel aplicat fins aleshores 1882 i el nou era notable L’aranzel del 1891 comporta una victòria per als proteccionistes, aquells que reclamaven que les mercaderies importades paguessin uns drets suficients per a compensar la diferència de preu dels gèneres, conseqüència d’una diferent productivitat o d’uns majors costos de producció El volum de compres a l’exterior havia estat molt important fins el 1890 Però els nous aranzels havien de provocar una forta baixa d’aquestes compres per part dels teixidors catalans La conseqüència serà que tres…

L’empresa s’establí el 1852 a la vila de Roda i el 1862 es traslladà a l’indret actual, ocupat abans per la casa i molí de Salou, que li donà el nom Es troba a la dreta del Ter, a l’altra banda de l’Esquerda Prop de la fàbrica es construí la colònia per als treballadors El 1950 hi treballaven 730 obrers L’embassament del pantà de Sau, que cobreix part de la fàbrica, obligà al seu tancament