Resultats de la cerca
Es mostren 437 resultats
Jean-Paul Sartre
Filosofia
Literatura francesa
Filòsof i escriptor francès.
Orfe de pare, la seva infància fou presidida pel seu avi matern parent d’ASchweitzer, la influència del qual i les paradoxals conseqüències d’aquesta en l’infant han estat descrites, breument però molt penetrantment, per Sartre mateix a Les mots 1963, obra decisiva per a comprendre el seu pensament Professor de filosofia 1931-39 estudià a Berlín 1933-34 Husserl i Heidegger, publicà diversos assaigs filosòfics L’imagination , 1936 Esquisse d’une théorie des émotions , 1939 L’imaginaire Psychologie phénoménologique de l’imagination , 1940 i es donà a conèixer sobretot per la novella La nausée…
existencialisme
Filosofia
Moviment filosòfic que hom pot caracteritzar, més enllà de la diversitat de formes en què es manifesta, per l’afirmació que l’existència és prèvia, almenys ontològicament, a l’essència.
Com a corrent filosòfic, l’existencialisme sorgí entre les dues guerres mundials, però es desenvolupà, sobretot, durant els anys quaranta i els anys cinquanta, i trobà en la literatura J-P Sartre, A Camus el mitjà d’una ràpida expansió que el féu aviat corrent dominant i àdhuc de moda a tot arreu Fou expressió d’un cansament davant l’essencialisme dominant en la història de la filosofia occidental i, alhora, d’un desengany davant l’optimisme científic i humanista de la darreria del s XIX i principi del s XX, i hom en pot trobar les arrels en la filosofia antihegeliana de S Kierkegaard Bé que…
existència
Filosofia
El fet d’existir.
En la filosofia escolàstica, que la sol identificar amb l’ésser en general esse , l’existència és distingida metafísicament, en tot ens creat, de l'essència Una tal distinció, tanmateix, sembla que no pot ésser remuntada al pensament grec, puix que, per a aquest, tota essència és tan necessària com la seva existència i s’hi identifica, ni que sigui aquesta purament mental Així, en Aristòtil el verb είναι es refereix indistintament tant al fet d’existir com a l’essència de l’existent La introducció de la distinció entre essència i existència s’explica a partir de dos motius d’una banda, la…
atomisme
Filosofia
Doctrina filosòfica iniciada per Leucip, desenrotllada per Demòcrit i represa pels epicuris segons la qual els principis de la realitat són els àtoms i el buit.
Els àtoms es mouen en l’espai buit, i la causa de llur moviment és purament mecànica La naixença i la mort no són sinó agregacions i disgregacions de les parts res no es crea i res no es destrueix L’atomisme nasqué com a reacció a la concepció estàtica de l’ésser de Parmènides i volia acordar la teoria amb la percepció sensible, en la qual es donen els fenòmens de multiplicitat i individualitat Amb tot, mantingué la racionalitat de l’ésser en atribuir a cada un dels àtoms les notes de l’ésser eleàtic i en reduir la qualitat a quantitat i el canvi a ple moviment L’atomisme renasqué a l’edat…
aforisme
Literatura
Proposició concisa, completa i sovint enginyosa escrita en vers i, més en general, en prosa, que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la.
Al llarg de la seva història ha tingut contactes amb d’altres gèneres, com l’anomenat “pensament” filosòfic, l’axioma científic i l’apotegma, o ha estat anomenat amb d’altres noms com proverbi, adagi, sentència i màxima Inicialment fou una forma culta d’expressió continguda en obres extenses, però que podia ésser aïllada sense perdre el significat En trobem a les antigues cultures egípcia, sànscrita, vèdica i xinesa, però fou sobretot a través d’alguns llibres bíblics i dels autors grecs i llatins Plató, Virgili, Ciceró, Sèneca, etc que aconseguí la seva màxima difusió Sota aquesta doble…
chārvāka
Filosofia
Escola filosòfica índia dels períodes èpic i purànic (600 aC-1200 dC), coneguda pel nom del seu llegendari fundador Chārvāka, que reuneix tendències negativistes i materialistes.
Pel que fa a l’aspecte religiós, els chārvāka negaven el transcendent, així com l’autoritat dels Vedes quant a la filosofia, afirmaven que el món exterior, els sentits i la intelligència provenen de l’activitat de la matèria, negaven la causalitat, tot incidint en el determinisme, i establien com a únic coneixement vàlid el provinent dels sentits quant a l’ètica, hom els pot caracteritzar com a hedonistes Com a antítesi de l’ortodòxia dels bramans, l’aportació dels chārvāka ha estat considerable en el desenvolupament del pensament indi actual, particularment en el seu sincretisme característic
ideologia
Filosofia
En Destutt de Tracy i els seus seguidors, ciència filosòfica que havia d’estudiar les idees (o continguts de consciència), llur origen, les lleis i les relacions.
escola de Marburg
Escola filosòfica neokantiana, fundada per Hermann Cohen i Paul Natorp; tingué, com a seguidors més destacats, Ernst Cassirer, Arthur Liebert (1878-1946) i Albert Görland (1869-1952).
De caire racionalista, propugnà l’estudi del coneixement en la seva estructura logicotranscendental, prescindint dels elements psicològics i empírics
raó
Filosofia
Cadascun dels diferents usos que hom fa de la raó, cadascuna de les diferents maneres com hom entén que aquesta facultat pot ésser exercida.
En aquest sentit el terme de raó sol ésser diversament qualificat per l’adjectiu corresponent, i així hom parla de raó analítica tot referint-se a la comprensió més tradicional de l’ús de la raó, en contraposició a l’anomenada raó dialèctica , que expressa l’exercici dialèctic d’aquesta facultat Important és, així mateix, la distinció entre raó pura , que és la raó —entesa en el sentit kantià de contraposició amb l’enteniment— en tant que referida als principis a priori del coneixement, i raó pràctica , és a dir en tant que referida als principis a priori de l’acció humana Cadascun d’ambdós…
Josep Maria Terricabras i Nogueras
Filosofia
Filòsof i polític.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres especialitat de filosofia l’any 1972 Obtingué els doctorats en filosofia i ciències de l’educació per les universitats de Münster 1977 i Barcelona 1985 Exercí la docència a la Universitat de Münster 1972-73, a Sant Feliu de Guíxols 1978-88, com a catedràtic d’institut, a la Universitat Politècnica de Catalunya 1983-84 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1985-88 El 1985 fou nomenat professor titular de la Universitat de Girona fins el 1992 Collegi Universitari de Girona, adscrit a la UAB, on el 1989 fundà la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
