Resultats de la cerca
Es mostren 846 resultats
quintet de vent
Música
Conjunt instrumental de cambra constituït per cinc instruments de vent, habitualment flauta travessera, oboè, clarinet, trompa i fagot, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Algunes obres exigeixen als intèrprets canviar d’instrument durant l’execució d’una peça, de manera que la varietat d’instruments augmenta sense variar el nombre d’instrumentistes canvi oboè/corn anglès, per exemple, en el Quintet , opus 43, de C Nielsen flauta/flautí en les 6 Bagatelles , de G Ligeti, etc Els grans autors barrocs i clàssics no utilitzaren el quintet en la seva forma genèrica en general, hom preferí que els instruments de vent anessin de dos en dos per facilitar la instrumentació cosa que potencià més aviat el sextet que el quintet Durant el Classicisme, els grups de vent es…
Estimada Marta
Literatura catalana
Llibre de poemes de Miquel Martí i Pol, publicat el 1978.
Desenvolupament enciclopèdic En aquest llibre Martí i Pol fa palès un canvi de rumb en la seva actitud vital i, en conseqüència, en la poesia, tal com manifesta en el pròleg que hi inclou, del tot illuminador un nou rumb respecte al període anterior, confirmat per l’afirmació rotunda de la vida, del goig i del plaer, i l’aportació de la poesia a aquest nou esclat Estructurat en tres seccions amb entitat pròpia, però amb una intenció unitària, la primera, “Set poemes d’aniversari”, fixa la distància temporal —set anys— respecte a l’inici de la malaltia, que permet d’objectivar-ne…
a
Gramàtica
Preposició.
Usos d’ a Usos Exemples 1 Expressa relacions circumstancials de lloc que denoten L’indret on és o s’esdevé alguna cosa Tenir botiga a la ciutat Viure a València La direcció devers un punt sovint en correlació amb la preposició de Anar a veure una pellícula Els vols diaris a París Anar de Barcelona a Perpinyà El terme final d’un moviment, propi o figurat Arribar al riu Aquest negoci va al desastre En correlació amb de , el terme final d’una distància De banda a banda del carrer 2 Expressa relacions circumstancials de temps que denoten El moment o el temps en què és o s’esdevé alguna cosa Som…
Gonzalo Fernández de Oviedo: la unitat del món
Gonzalo Fernández de Oviedo ha estat considerat el primer historiador del Nou Món, tot i que el seu contemporani Bartolomé de las Casas 1474-1566, el frare dominicà defensor dels indis, hagi dit de les seves obres que contenien tantes falsedats com planes, un judici aplicable, tanmateix, a la major part de les descripcions naturalistes i relats de viatges d’aquella època El passatge seleccionat expressa la idea que les lleis de la natura són uniformes al planeta sencer, fins i tot en aquelles regions de faunes i flores tan sorprenents com les americanes fins al punt que l’autor anomena…
Will Smith

Will Smith. Fotograma de la pel·lícula Seven Pounds
© SONY
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Començà en el món de l’espectacle com a cantant de rap, formant part del duet DJ Jazzy Jeff and The Fresh Prince Basant-se en la seva pròpia vida al barri de Beverly Hills, a partir del 1990 protagonitzà la comèdia televisiva The Fresh Prince of Bel-Air , que li donà una gran popularitat i li preparà el terreny per al cinema, on començà a destacar en pellícules com Made in America 1993, de R Benjamin Six Degrees of Separation 1993, de F Schepisi, i sobretot, Bad Boys 1995, de M Bay Ha intervingut en comèdies i pellícules d’acció, com ara Independence Day 1996, de R Emmerich Men in Black 1997…
Carles Sentís i Anfruns

Carles Sentís i Anfruns
© Fototeca.cat
Periodisme
Política
Periodista i polític.
S'inicià amb èxit a La Publicitat i Mirador i el 1936 s’exilià a París, on treballà per als serveis d’informació de Francesc Cambó, que collaboraven amb el bàndol franquista Posteriorment passà al front, on arribà a alferes provisional Collaborà a Destino i fou corresponsal d' ABC , La Vanguardia diari al qual estigué vinculat al llarg de tota la seva vida i Clarín de Buenos Aires Collaborà també a El Correo Catalán Seguí el desembarcament dels aliats, el procés de Nuremberg on fou un dels dos únics periodistes espanyols acreditats i la crisi del Congo Fou agregat de premsa de l’ambaixada…
,
Joan Lluís Bozzo i Duran
Teatre
Actor i director teatral.
En una primera etapa, participà en diverses formes experimentals mentre estudiava a la universitat i feu teatre de carrer i itinerant, aquest darrer amb una comuna teatral fundada l’any 1971 El 1973 s’incorporà al teatre professional com a ajudant de direcció en la companyia de Pau Garsaball en l’obra Berenàveu a les fosques , de Josep M Benet i Jornet El 1975 obtingué un gran èxit amb Les Troianes , d’Eurípides-Sartre, amb un grup que ell mateix havia format a la universitat Fins el 1978 treballà en diverses companyies, i a partir d’aquest any s’integrà al grup Dagoll Dagom , en el qual…
Rafael Vallbona i Sallent

Rafael Vallbona i Sallent
Periodisme
Literatura catalana
Esport
Periodista, escriptor i guionista de ràdio i televisió.
S’inicià amb la poesia, gènere en el qual ha continuat publicant posteriorment de manera espaiada Els seus primers reculls poètics, Inventari de límits 1979, premi Marià Manent i Balades d’espeed, poemes destrossats 1986, tracten d’alguns mites de la modernitat Sabates italianes 1987 donà forma literària a guions de ràdio Amb els reculls Encara queda el blues 1998 i Al Raval 1999 obtingué els premis Ciutat de Tarragona i Rosa Leveroni, respectivament L’any 2006 publicà Les habitacions on visc Apostà per la narrativa amb la novella Fora de joc 1988, a la qual seguiren les narracions de …
, ,
premi Joaquim Ruyra
Literatura catalana
Premi de narrativa juvenil en llengua catalana atorgat anualment per l’editorial la Galera.
S’atorga des del 1963 Entre el 1992 i el 2023 comptà amb la participació de la Fundació Enciclopèdia Catalana en la convocatòria El premi és entregat durant la Nit de Santa Llúcia i publicat l’any següent per la Galera fins el 2022, i des del 2023 pel segell Elastic Books de la mateixa editorial Relació d’obres i autors guardonats 1963 L’abisme de Pyramos , de Josep Vallverdú 1964 Un paracaigudes sobre la vall Ferrera , de Carles Macià 1965 desert 1966 Entre juliol i setembre , de Robert Saladrigas 1967 Les rates malaltes , d’Emili Teixidor 1968 no convocat 1969 desert 1976 El barcelonauta…
zhou
Història
Membre de la segona dinastia xinesa (~1122-1221 aC), originària probablement de Shanxi, al NW de la Xina, que conquerí els territoris de la vall del Huang He dominats pels dinastes shang (~1122).
Bàrbars seminòmades, aviat adoptaren la cultura xinesa Bé que l’estament noble predominava en llur societat, hi havia també serfs i esclaus Davant la impossibilitat d’una administració centralitzada, a causa de la manca de comunicacions, el territori fou repartit entre prínceps reials i generals addictes Aviat alguns s’independitzaren, i s’apoderaren de la primitiva capital occidental de Hao prop de Xian vers l’any 771 aC La dinastia es refugià a Luoyang, a la Xina oriental, on també hagué de plantar cara als diversos nous estats insubordinats Qi a Shandong, Jin a Shanxi, i sobretot Chu, que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina