Resultats de la cerca
Es mostren 585 resultats
Hans Glinz
Lingüista suís.
Graduat 1946 a Zuric, el 1949 hi obtingué el títol de docent Habilitation Fou professor a l’Acadèmia Pedagògica de Kettwig 1957-65 i catedràtic de filologia germànica a l’Escola Tècnica Superior d’Aquisgrà 1965-78 Membre del consell científic de l’Institut de la Llengua Alemanya de Mannheim 1965-78 i 1984-97 i president de la comissió per a la reforma ortogràfica 1970-78, feu aportacions a la teoria i a la didàctica del llenguatge, a la gramàtica comparada i contribuí a l’elaboració d’una gramàtica alemanya allunyada dels models llatins Die innere Form des Deutschen Eine neue…
Jakob van Kerle
Música
Compositor i organista flamenc.
La seva carrera musical s’inicià a Itàlia, on fou responsable del magisteri de la capella de la catedral d’Orvieto des del 1555 L’any 1561 era a Venècia preparant la publicació del seu libre Liber psalmorum ad vesperas El mateix any fou comissionat pel cardenal Otto von Waldburg, bisbe d’Augsburg, per a l’edició del volum de Preces speciales pro salubri generalis Concilii successu Venècia, 1562, que havien de ser cantades durant la celebració del concili de Trento La vinculació amb aquest dignatari eclesiàstic es mantingué durant una bona part de la seva vida, primer com a director de la…
aràbic | aràbiga
Matemàtiques
Dit dels signes gràfics del sistema de numeració posicional i decimal utilitzats als països occidentals actualment (numeració, xifra).
Sembla que aquests signes eren d’origen indi i foren el model de les xifres dels àrabs occidentals, més semblants a les índies que no pas les dels àrabs orientals Sembla cert que, a través de Còrdova, foren conegudes a Catalunya a la segona meitat del segle X Consta que Gerbert el futur papa Silvestre II les aprengué durant la seva estada a Vic, Girona i Barcelona, entre el 967 i el 970 Les figuracions més antigues conegudes entre els llatins són les dels còdexs Albeldense i Emilianense ara a El Escorial, escrits el 976 i el 994 respectivament Només consten de nou xifres en ordre…
Le Concert des Nations
Música
Formació orquestral fundada el 1989 al voltant de la Capella Reial de Catalunya.
És la més jove de les que lidera el gambista i director català Jordi Savall El seu nom està inspirat en l’obra Les Nations , de François Couperin Com a orquestra amb instruments d’època, adapta la seva plantilla a un extens repertori orquestral i simfònic, que abraça des del Barroc fins al Romanticisme És la primera orquestra del moviment historicista integrada per músics joves, majoritàriament originaris de països llatins, especialitzats en la interpretació amb instruments antics El Canticum ad Beatam Virginem Mariam , de Marc Antoine Charpentier, les Suites per a orquestra i…
destí
Religió
Potència sobrehumana que, segons les religions antigues, fixa per endavant el curs dels esdeveniments i la sort reservada a cadascú i, en conseqüència, és la causa ordenadora del món i de la història.
En les religions politeistes, com és ara la religió grecoromana, el destí venia a ésser la unificació dels déus, en el sentit que aquests li estaven subordinats, o àdhuc era identificat amb algun dels déus Zeus, per exemple, fou el primer cas de personalització mitològica del destí anomenat també ανάγκη, μοίρα o μόροέ entre els grecs, i fatum o fortuna entre els llatins, el qual fou representat després per les figures de Júpiter i les parques moira Hom pot dir que la concepció de la realitat com a darrerament i definitivament sotmesa a la força i predeterminació del destí és l’…
Joan II d’Atenes
Història
Duc d’Atenes i de Neopàtria (1338-48), fill de Frederic II de Sicília.
Fou conegut també amb el nom de Joan de Randazzo Succeí el seu germà Guillem II El noble Matteo Palizzi el denuncià al seu germà, Pere II de Sicília, de voler-lo destronar 1340 el rei, però, el nomenà vicari del regne i Matteo fou exiliat a Pisa Fou governador de Messina i mantingué el prestigi dels catalans a Sicília Mort el rei, continuà com a vicari i regent, juntament amb la reina Elisabet, del seu nebot Lluís I 1342 Dominà una revolta anticatalana a Messina Estigué en tractes amb els hongaresos per a lluitar contra la reina Joana I de Nàpols en morir el seu marit, Andreu 1345…
Arcàdia
Divisió administrativa
Nomós del Peloponès, Grècia.
La capital és Trípoli 21337 h 1981 Regió muntanyosa, d’economia agrícola i ramadera, que correspon a l’antiga regió històrica que s’estenia des del centre del Peloponès al golf d’Argòlida Habitada per pobles amb base econòmica pastoral, es mantingué al marge de l’evolució urbana general a Grècia Hom hi parlava un dialecte semblant al xipriota Malgrat els assaigs constants de penetració espartana, es mantingué pràcticament independent, organitzada en una mena de confederació de repúbliques El 1370 aC, Epaminondes hi fundà Megalòpolis, que n’esdevingué la capital Passada l’hegemonia macedònia,…
Los Angeles, metròpoli multicultural
El somni de Los Angeles, la segona ciutat més gran dels Estats Units, ha atret gent diversa pel que fa als orígens, les creences i els estils de vida La ciutat es diferencia de Nova York quant a la història, la localització, la forma i el significat vegeu el mapa Nova York, metròpoli multicultural Fundada pels espanyols fa una mica més de dos segles, el seu primer creixement va arribar amb la migració americana L’Amèrica Llatina i el cercle del Pacífic han estat predominants en la immigració, tot i que Los Angeles és també la ciutat persa més gran de fora de l’Iran A Los Angeles, la…
Francesc Xavier Fluvià
Historiografia catalana
Escriptor jesuïta.
Ensenyà filosofia i teologia a Barcelona, i posteriorment fou rector del Collegi de Sant Bernat de Cervera i president de la Congregació de Seculars a Barcelona Se li coneixen dues obres, totes dues sobre el seu orde Apostólicos afanes de la Compañía de Jesús 1754 i Vida de S Ignacio de Loyola, fundador de la Compañía de Jesús 1753, 2 vol En comptes de seguir la història més clàssica de Pedro de Ribadeneyra sobre sant Ignasi, Fluvià preferí la de l’autor siscentista Francisco García La seva intenció, segons reconeix en el pròleg, és imitar el que havia fet el jesuïta italià Antonio Francesco…
Joan Muntaner i Garcia
Historiografia catalana
Canonge i humanista.
Es doctorà en dret civil i eclesiàstic a la Universitat Literària de Mallorca, on guanyà una càtedra el 1788 Amplià els seus estudis a la Reial Acadèmia de Jurisprudència de la Puríssima Concepció i als Reales Estudios de San Isidro Madrid En aquesta ciutat ocupà el càrrec d’advocat dels reials consells en el Suprem de Castella El 1794 obtingué la canongia presbiterial a la seu de Mallorca i l’any següent rebé l’orde sagrat Entre el 1811 i el 1835 hagué de suplir per diferents motius i en diferents ocasions el bisbe titular de la diòcesi i el mateix any 1835 fou elegit vicari capitular El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina